Ilíada

Portada de l'edició Rihel cap al 1572

L'Ilíada (en grec antic: Ἰλιάς: Iliás; en grec modern: Ιλιάδα: Iliáda) és una epopeya grega i el poema més antic escrit de la lliteratura occidental. S'atribuïx tradicionalment a Homer. Composta en hexàmetros dactílics, consta de 15.693 versos (dividits pels editors, ya en l'antiguetat, en 24 cants o rapsòdies) i la seua trama radica en la còlera d'Aquiles.

Narra els acontenyiments ocorreguts durant 51 dies en el dècim i últim any de la guerra de Troya. El títul de l'obra deriva del nom grec de Troya, Ilió.

Tant l'Ilíada com l'Odisea foren considerades pels grecs de l'época clàssica i per les generacions posteriors com les composicions més importants en la lliteratura de l'Antiga Grècia i foren utilisades com a fonaments de la pedagogia grega. Abdós formen part d'una série més ampla de poemes èpics de diferents autors i extensions nomenat troyà; en tot i això, dels atres poemes, únicament han sobrevixcut fragments.

Sinopsis

Despres d'una invocacio a les muses, l'historia inici in medias res cap al final de la Guerra de Troya entre els troyans i els grecs que la sitien. Crises, un sacerdot troya d'Apolo, oferix la riquea dels grecs per a la tornada de la seua fill Criseida, una cativa d'Agamenó, el cap grec. Encara que la major part de l'eixercit grec està a favor de l'oferta, Agamenó se nega. Crises prec per ajuda d'Apolo, que fa que una plaga assole tot l'eixercit grec.

Despres de nou dies de la pesta, Aquiles, el cap del contingent Mirmido, crida a una assamblea per a resoldre el problema de la pesta. Baix pressio, Agamenó se compromet a tornar a Criseida a el seu pare, sino que tambe decidix prendre la cativa d'Aquiles, Briseida, com compensacio. Furios, Aquiles declara que ell i els seus homens ya no lluitaran per Agamenó. Ulises presa un barco i porta Criseida a el seu pare, en lo qual Apolo posa fi a la plaga.

Mentres tant, els mensagers d'Agamenó prenen a Briseida, Aquiles li demana a la seua mare, Tetis, que li demane a Zeus el triumfo dels troyans sobre els grecs, per lo que Agamenó se donarà conte de lo molt que els grecs necessiten d'Aquiles. Tetis ho fa, Zeus està d'acort, i remesa un somi a Agamenó, instant-lo ad atacar la ciutat. Agamenó fa cas el somi, pero decidix provar primer la moral de l'eixercit grec, dient-les que anar a casa. El pla ix mal, i soles l'intervencio d'Ulises, inspirada per Atenea, se dete la derrota. Ulises s'enfronta i derrota a Tersites, un soldat comu que expressa el descontent en la lluita contra la guerra d'Agamenó. Despres d'un dinar, els grecs despleguen les seues tropes sobre la planiça de Troya. El poeta te l'oportunitat de descriure cada contingent grec. Quan la noticia del desplegament grec arriba a rei Priamo, els troyans tambe ixen a la planiça. En una llista similar a la dels grecs, el poeta descriu als troyans i les seues aliats.

Els eixercits s'acosten un a l'atre en la planiça, pero abans de que se troben, Paris oferix per a posar fi a la guerra en un duel en Menelau, per consell i voluntat del seu germa i cap de l'eixercit troya, Hector. Mentres que Helena li diu a Priamo sobre els comandants grecs en les muralles de Troya, abdos parts juren una treua i la promesa de respectar el resultat del duel. Paris està ferit i colpejat, pero Afrofita ho rescata i ho porta junt en Helena abans de que Menelau poguera matar-ho.

Pressionat per l'odi de Hera a Troya, Zeus s'encomana de que Pandaros trenque la treua per a ferir a Menelau en una flecha. Agamenó desperta als grecs, i s'unix a la batalla. En els combats, Diomedes mata a molts troyans i derrota a Eneas, qui una volta mes Afrodita rescata, pese als atacs de Diomedes i les ferides de la deesa. Apolo s'enfronta a Diomedes, i li advertix contra la guerra en els deus. Molts heroes i comandants en participar, incloent a Hector, i els deus que recolzaven a cada costat de tractant d'influir en la batalla. Envalentit per Ateneu, Diomedes ferix a Ares i ho posa fora d'accio.

Hector reunix als troyans i se pacta una treua; Diomedes pels grecs i Glaukos pels troyans troben un terreny comu i intercanvien regals. Hector entra en la ciutat, insta a les oracions i sacrificis, incita a la batalla de Paris, i se despedix de la seua esposa Andrómaca i el seu fill en les muralles de la ciutat, i repren la batalla. Hector se bat a duel en Ajax, pero s’interrompix la lluita al vespre i que abdos parts retirar-se. Els grecs estan d'acort per a cremar a les seues morts i construir un mur per a protegir a els seus barcos i els camps, mentres que els troyans discutixen per tornar a Helena. Pariu oferix tornar el tesor que ell prengue, pero sense tornar Helena, i l'oferta es rebujada.

S'acordà un dia de treua per a cremar als morts, durant la qual els grecs tambe construixen el seu mur i sanga. Al mati següent, Zeus impedix als deus d'interferir, i la lluita començament de nou. Els troyans prevalecen i fan recular als grecs a la seua muralla mentres impedix a Hera i Atenea que els ajuden. Cau la nit abans de que els troyans poden colpejar la muralla grega. Acampen en el camp per a atacar en la primera llum, i les seues fogates allumenen la planiça com ho fan les estreles.

Mentres tant, els grecs estan desesperats. Agamenó admet el seu erro i remesa una embaixada composta per Ulises, Ajax, Fenix, per a oferir Briseida i rics regals ad Aquiles, que ha acampat junt a els seus barcos. Aquiles i Patroclo el seu companyo, rep l'embaixada, pero Aquiles rebuja l'oferta d'Agamenó, i declara que soles tornaria a la batalla, si els troyans arriben a els seus barcos i els amenacen en el foc. L'embaixada tornada en les mans buides.

Mes tart eixa nit, Ulises i Diomedes van cap a fora de les llinies troyanes, maten al troyà Dolon, i causen danys considerables en els camps d'alguns aliats de Troya. Pel mati, la lluita es feroç, i Agamenón, Diomedes i Ulises son ferits. Aquiles remesa a Patroclo al camp de batalla per a preguntar de les victimes gregues, i mentres Patroclo s'encomana de la missio, Aquiles es bellugat per a complanyer-se dels grecs per un parlament de Nestor.