Diferència entre les revisions de "Babyrousa togeanensis"
Bot: Creant artícul sobre el mamífer |
m "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià. |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
El '''babirusa de Togian''' ('''''Babyrousa togeanensis'''''), també conegut com '''babirusa de Malenge''',<ref>{{Cite web|url=https://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2009:123:0003:0061:EN:PDF|title=COMMISSION REGULATION (EC) No 407/2009 of 14 May 2009 amending Council Regulation (EC) No 338/97 on the protection of species of wild fauna and flora by regulating trade therein|work= Official Journal of the European Union |page=L 123/3|dona't=2009-05-19}}</ref> és l'espècie més gran de babirusa. És endèmic de les [[Illes Togian]] en [[Indonèsia]], un temps es va considerar una subespecie de [[Babyrousa babyrussa]] fins a 2002.<ref>Meijaard, I. and Groves, C. P. (2002). ''Upgrading three subspecies of Babirusa (Babyrousa sp.) to full species level.'' IUCN/SSC Pigs, Peccaries, and Hippos Specialist Group (PPHSG) Newsletter 2(2): 33-39.</ref><ref name="Meijaard">Meijaard, I., J. P. d'Huart, and W. L. R. Oliver (2011). Babirusa (''Babyrousa''). Pp. 274–276 in: Wilson, D. I., and [[Russell Mittermeier|R. A. Mittermeier]], eds. (2011). ''[[Handbook of the Mammals of the World]].'' Vol. 2, Hoofed Mammals. {{ISBN|978-84-96553-77-4}}</ref> El babirusa de Togian és més gran, en comparació al babirusa del nort de les [[Célebes]] que és més conegut, té un mechón de coa ben desenrollat i els caninos superiors del macho són relativament "curts, prims, girats cap a avant i sempre convergixen".<ref name="Meijaard" /><ref name="Masaaki">{{Citation|last1=Ito|first1=Masaaki|title=Togian Babirusa Babyrousa togeanensis (Sody, 1949)|url=http://dx.doi.org/10.1017/9781316941232.010|work=Ecology, Conservation and Management of Wild Pigs and Peccaries|pages=76–84|publisher=Cambridge University Press|isbn=978-1-316-94123-2|access-dona't=2021-03-26|last2=Melletti|first2=Mario|year=2017|doi=10.1017/9781316941232.010}}</ref> El babirusa de Togian és [[omnívoro]], s'alimenta principalment de raïls i fruts caiguts dels arbres, pero també de cucs i [[Invertebrat|invertebrats]]. A diferència d'atres espècies de [[Els seus|porcs]], el babirusa de Togian no mou raïls en el sol en el | El '''babirusa de Togian''' ('''''Babyrousa togeanensis'''''), també conegut com '''babirusa de Malenge''',<ref>{{Cite web|url=https://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2009:123:0003:0061:EN:PDF|title=COMMISSION REGULATION (EC) No 407/2009 of 14 May 2009 amending Council Regulation (EC) No 338/97 on the protection of species of wild fauna and flora by regulating trade therein|work= Official Journal of the European Union |page=L 123/3|dona't=2009-05-19}}</ref> és l'espècie més gran de babirusa. És endèmic de les [[Illes Togian]] en [[Indonèsia]], un temps es va considerar una subespecie de [[Babyrousa babyrussa]] fins a 2002.<ref>Meijaard, I. and Groves, C. P. (2002). ''Upgrading three subspecies of Babirusa (Babyrousa sp.) to full species level.'' IUCN/SSC Pigs, Peccaries, and Hippos Specialist Group (PPHSG) Newsletter 2(2): 33-39.</ref><ref name="Meijaard">Meijaard, I., J. P. d'Huart, and W. L. R. Oliver (2011). Babirusa (''Babyrousa''). Pp. 274–276 in: Wilson, D. I., and [[Russell Mittermeier|R. A. Mittermeier]], eds. (2011). ''[[Handbook of the Mammals of the World]].'' Vol. 2, Hoofed Mammals. {{ISBN|978-84-96553-77-4}}</ref> El babirusa de Togian és més gran, en comparació al babirusa del nort de les [[Célebes]] que és més conegut, té un mechón de coa ben desenrollat i els caninos superiors del macho són relativament "curts, prims, girats cap a avant i sempre convergixen".<ref name="Meijaard" /><ref name="Masaaki">{{Citation|last1=Ito|first1=Masaaki|title=Togian Babirusa Babyrousa togeanensis (Sody, 1949)|url=http://dx.doi.org/10.1017/9781316941232.010|work=Ecology, Conservation and Management of Wild Pigs and Peccaries|pages=76–84|publisher=Cambridge University Press|isbn=978-1-316-94123-2|access-dona't=2021-03-26|last2=Melletti|first2=Mario|year=2017|doi=10.1017/9781316941232.010}}</ref> El babirusa de Togian és [[omnívoro]], s'alimenta principalment de raïls i fruts caiguts dels arbres, pero també de cucs i [[Invertebrat|invertebrats]]. A diferència d'atres espècies de [[Els seus|porcs]], el babirusa de Togian no mou raïls en el sol en el morro quan busca aliment, sino que patea el sol per a arrancar plantes.<ref name="Masaaki" /> | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 23:21 8 jul 2026
El babirusa de Togian (Babyrousa togeanensis), també conegut com babirusa de Malenge,[1] és l'espècie més gran de babirusa. És endèmic de les Illes Togian en Indonèsia, un temps es va considerar una subespecie de Babyrousa babyrussa fins a 2002.[2][3] El babirusa de Togian és més gran, en comparació al babirusa del nort de les Célebes que és més conegut, té un mechón de coa ben desenrollat i els caninos superiors del macho són relativament "curts, prims, girats cap a avant i sempre convergixen".[3][4] El babirusa de Togian és omnívoro, s'alimenta principalment de raïls i fruts caiguts dels arbres, pero també de cucs i invertebrats. A diferència d'atres espècies de porcs, el babirusa de Togian no mou raïls en el sol en el morro quan busca aliment, sino que patea el sol per a arrancar plantes.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «COMMISSION REGULATION (EC) No 407/2009 of 14 May 2009 amending Council Regulation (EC) No 338/97 on the protection of species of wild fauna and flora by regulating trade therein». Official Journal of the European Union.
- ↑ Meijaard, I. and Groves, C. P. (2002). Upgrading three subspecies of Babirusa (Babyrousa sp.) to full species level. IUCN/SSC Pigs, Peccaries, and Hippos Specialist Group (PPHSG) Newsletter 2(2): 33-39.
- ↑ 3,0 3,1 Meijaard, I., J. P. d'Huart, and W. L. R. Oliver (2011). Babirusa (Babyrousa). Pp. 274–276 in: Wilson, D. I., and R. A. Mittermeier, eds. (2011). Handbook of the Mammals of the World. Vol. 2, Hoofed Mammals. ISBN 978-84-96553-77-4
- ↑ 4,0 4,1 (2017).«Togian Babirusa Babyrousa togeanensis (Sody, 1949)».Ecology, Conservation and Management of Wild Pigs and Peccaries.Cambridge University Press.
- 76–84.doi:10.1017/9781316941232.010.