Diferència entre les revisions de "Smilodectes"
Bot: Creant artícul sobre el mamífer |
m "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià. |
||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
''S. gracilis'' tenia una fòrmula dental de 2:1:4:3 tant en la part superior i inferior de la [[mandíbula]] i va tindre un [[ | ''S. gracilis'' tenia una fòrmula dental de 2:1:4:3 tant en la part superior i inferior de la [[mandíbula]] i va tindre un [[morro]] relativament curt, en os frontal redonejat en comparació a uns atres [[Notharctinae]].<ref name="Fleagle1988" /> Esta espècie carix de fusió sínfisis<ref name="Martin1990" /> tien bulbos olfatios reduïts en comparació a atres primats i un tall visual més expandit.<ref name="Fleagle1988" /> Açò sugerix que era un animal diürn.<ref name="Fleagle1988" /> ''S. gracilis'' tenia una capacitat craneal de 9,5 cc.<ref name="Martin1990">{{cita lliure| autor=Martin, R. D. |any=1990 |títul=Primat Origins and Evolution: A Phylogenetic Reconstruction |editorial=[[Princeton University Press]] |ubicació=Princeton, New Jersey}}</ref> Es creu que ''S. gracilis'' tenia una massa corporal promig d'al voltant de 2,1 quilograms.<ref name="Fleagle1988" /> Sobre la base del seu esquelet postcraneal ''S. gracilis'' va ser un saltador.<ref name="Martin1990" /> | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 23:20 8 jul 2026
Smilodectes és un gènero extint de primats que varen viure en Wyoming. Posseïa dits i polzes prénsiles. Smilodectes tenia un menut cràneu i el foramen magnum localisat en la part posterior del cràneu, en el os occipital.
Apareix durant el Eoceno, i es creu que està relacionat en els lémurs.
Espècies
[editar | editar còdic]Hi ha tres espècies descrites: Smilodectes gracilis, Smilodectes gingerichi i Smilodectes mcgrewi.
Smilodectes gracilis
[editar | editar còdic]Smilodectes gracilis va ser un primat adapiforme del Eoceno enjorn, fa uns 55 millons d'anys. S. gracilis va ser trobat en terres de Norteamérica i sobre la base de la seua morfologia dental, S. gracilis va ser un folívoro.[1]
S. gracilis tenia una fòrmula dental de 2:1:4:3 tant en la part superior i inferior de la mandíbula i va tindre un morro relativament curt, en os frontal redonejat en comparació a uns atres Notharctinae.[1] Esta espècie carix de fusió sínfisis[2] tien bulbos olfatios reduïts en comparació a atres primats i un tall visual més expandit.[1] Açò sugerix que era un animal diürn.[1] S. gracilis tenia una capacitat craneal de 9,5 cc.[2] Es creu que S. gracilis tenia una massa corporal promig d'al voltant de 2,1 quilograms.[1] Sobre la base del seu esquelet postcraneal S. gracilis va ser un saltador.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Fleagle, J. G. (1988). Primat Adaptation and Evolution, Nova York: Academic Press.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Martin, R. D. (1990). Primat Origins and Evolution: A Phylogenetic Reconstruction, Princeton, New Jersey: Princeton University Press.