Diferència entre les revisions de "Frank Sinatra"
Bot: Creant artícul bàsic sobre el cantant |
Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç |
||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{redirigix ací|Sinatra}} | {{redirigix ací|Sinatra}} | ||
'''Francis Albert Sinatra que pronte seria el rei del jazz''' ([[Hoboken (Nova Jersey)|Hoboken]], [[Nova Jersey]], 12 de decembre de 1915-[[Los Àngeles]], Califòrnia, 14 de maig de 1998), conegut popularment com '''Frank Sinatra''', va anar un cantant i actor [[nortamericà]]. Va deixar, a través dels seus discs i actuacions en directe, un llegat canònic pel que fa a l'interpretació vocal masculina de la música. | '''Francis Albert Sinatra que pronte seria el rei del jazz''' ([[Hoboken (Nova Jersey)|Hoboken]], [[Nova Jersey]], 12 de decembre de 1915-[[Los Àngeles]], Califòrnia, 14 de maig de 1998), conegut popularment com '''Frank Sinatra''', va anar un cantant i actor [[nortamericà]]. Va deixar, a través dels seus discs i actuacions en directe, un llegat canònic pel que fa a l'interpretació vocal masculina de la música. Les seues gravacions varen alcançar les llistes musicals 209 voltes. És un dels 33 artistes que ostenta tres estreles en el [[Passejada de la fama d'Hollywood|Passege de la Fama d'Hollywood.]] | ||
El seu repertori es va basar en l'obra dels més importants compositors populars nortamericans, com [[Jimmy Van Heusen]], [[Cole Porter]], [[Sammy Cahn]] o [[George Gershwin]], i el seu estil va sintetisar, ya en els seus orígens, quinze anys d'influències mútues entre la música d'inspiració [[jazz]]ística i la música [[pop]] que escomençava a difondre's a través de la [[Ràdio (mig de comunicació)|ràdio.]] | El seu repertori es va basar en l'obra dels més importants compositors populars nortamericans, com [[Jimmy Van Heusen]], [[Cole Porter]], [[Sammy Cahn]] o [[George Gershwin]], i el seu estil va sintetisar, ya en els seus orígens, quinze anys d'influències mútues entre la música d'inspiració [[jazz]]ística i la música [[pop]] que escomençava a difondre's a través de la [[Ràdio (mig de comunicació)|ràdio.]] Sinatra va construir el seu estil sobre la base d'una comprensió natural de la música popular, tal com l'havien entés [[Bing Crosby]], [[Fred Astaire]], [[Benny Goodman]] i [[Louis Armstrong]], explotant l'idea de que esta, en tots els seus alvertents, deuria ser una extensió de la conversació. | ||
Tècnicament, es va caracterisar per la seua cuidada precisió en el [[fraseo]] i el seu domini del control de la [[respiració]]; el ranc del seu [[veu (música)|veu]] estava pròxim al de [[baix-baríton]]. | Tècnicament, es va caracterisar per la seua cuidada precisió en el [[fraseo]] i el seu domini del control de la [[respiració]]; el ranc del seu [[veu (música)|veu]] estava pròxim al de [[baix-baríton]]. Ademés, tenia [[oït absolut]], de la mateixa manera que [[Wolfgang Amadeus Mozart]], [[Michael Jackson]], [[Freddie Mercury]]. Sobre la seua categoria artística, esta radica en la seua capacitat interpretativa per a transmetre les emocions i sentiments implícits en les lletres de les cançons. | ||
{{cita|En Sinatra, qualsevol tipo de consideració vocal i, inclús, musical, resulta secundària respecte de la que és la seua missió principal: contar una història de la forma més expressiva possible. | {{cita|En Sinatra, qualsevol tipo de consideració vocal i, inclús, musical, resulta secundària respecte de la que és la seua missió principal: contar una història de la forma més expressiva possible.}} | ||
A Sinatra se li reconeix l'haver segut el primer cantant que fa un us conscient dels mijos | A Sinatra se li reconeix l'haver segut el primer cantant que fa un us conscient dels mijos d'[[micròfon|amplificament del sò]] en l'objecte de situar la seua veu per damunt del sò de l'orquesta (dominadora de la música popular nortamericana de principis de el {{sigle|XX||s}}) i per a aproximar-la a l'intimitat de l'oït de l'escoltant. | ||
Com [[actor]], Sinatra va ser un artiste de tipo intuïtiu, contrari a sometre's als ensajos i repeticions habituals en una gravació, per #lo que les seues interpretacions varen ser emocionalment intenses a l'hora que irregulars. L'importància en la seua vida del seu treball d'actor va ser capital; per eixemple va anar precisament a través del seu paper en ''[[D'ací a l'eternitat]]'' com va conseguir eixir d'un clot personal i artístic en el trànsit dels anys quaranta als cinquanta per a enaltir-se en lo més alt de la popularitat, ademés de guanyar per la seua interpretació el [[Premi Óscar|Óscar]] al millor actor secundari. | Com [[actor]], Sinatra va ser un artiste de tipo intuïtiu, contrari a sometre's als ensajos i repeticions habituals en una gravació, per #lo que les seues interpretacions varen ser emocionalment intenses a l'hora que irregulars. L'importància en la seua vida del seu treball d'actor va ser capital; per eixemple va anar precisament a través del seu paper en ''[[D'ací a l'eternitat]]'' com va conseguir eixir d'un clot personal i artístic en el trànsit dels anys quaranta als cinquanta per a enaltir-se en lo més alt de la popularitat, ademés de guanyar per la seua interpretació el [[Premi Óscar|Óscar]] al millor actor secundari. | ||
A lo llarc de la seua carrera professional, Sinatra va gravar més de 1300 cançons i va participar en més de cinquanta películes. Va rebre multitut de premis i homenages, entre els que es conten dèu premis [[Grammy]], otorgats per la [[Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques de l'Argentina|Acadèmia d'Arts i Ciències de la Gravació]] la Medalla de la Llibertat del govern nortamericà. | A lo llarc de la seua carrera professional, Sinatra va gravar més de 1300 cançons i va participar en més de cinquanta películes. Va rebre multitut de premis i homenages, entre els que es conten dèu premis [[Grammy]], otorgats per la [[Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques de l'Argentina|Acadèmia d'Arts i Ciències de la Gravació]] la Medalla de la Llibertat del govern nortamericà. | ||
El crític de música nortamericana [[Robert Christgau]] es va referir a Sinatra com "el millor cantant del sigle XX". La seua popularitat solament és comparable en [[Elvis Presley]], [[Bing Crosby]], [[The Beatles]] i [[Michael Jackson]]. | El crític de música nortamericana [[Robert Christgau]] es va referir a Sinatra com "el millor cantant del sigle XX". La seua popularitat solament és comparable en [[Elvis Presley]], [[Bing Crosby]], [[The Beatles]] i [[Michael Jackson]]. El diari europeu [[Vijesti]] a la seua volta, ho va incloure en la seua llista dels 15 millors cantants de tots els temps. | ||
[[Categoria:Cantants dels Estats Units]] | |||
Última revisió del 05:49 8 jul 2026
Francis Albert Sinatra que pronte seria el rei del jazz (Hoboken, Nova Jersey, 12 de decembre de 1915-Los Àngeles, Califòrnia, 14 de maig de 1998), conegut popularment com Frank Sinatra, va anar un cantant i actor nortamericà. Va deixar, a través dels seus discs i actuacions en directe, un llegat canònic pel que fa a l'interpretació vocal masculina de la música. Les seues gravacions varen alcançar les llistes musicals 209 voltes. És un dels 33 artistes que ostenta tres estreles en el Passege de la Fama d'Hollywood.
El seu repertori es va basar en l'obra dels més importants compositors populars nortamericans, com Jimmy Van Heusen, Cole Porter, Sammy Cahn o George Gershwin, i el seu estil va sintetisar, ya en els seus orígens, quinze anys d'influències mútues entre la música d'inspiració jazzística i la música pop que escomençava a difondre's a través de la ràdio. Sinatra va construir el seu estil sobre la base d'una comprensió natural de la música popular, tal com l'havien entés Bing Crosby, Fred Astaire, Benny Goodman i Louis Armstrong, explotant l'idea de que esta, en tots els seus alvertents, deuria ser una extensió de la conversació.
Tècnicament, es va caracterisar per la seua cuidada precisió en el fraseo i el seu domini del control de la respiració; el ranc del seu veu estava pròxim al de baix-baríton. Ademés, tenia oït absolut, de la mateixa manera que Wolfgang Amadeus Mozart, Michael Jackson, Freddie Mercury. Sobre la seua categoria artística, esta radica en la seua capacitat interpretativa per a transmetre les emocions i sentiments implícits en les lletres de les cançons.
A Sinatra se li reconeix l'haver segut el primer cantant que fa un us conscient dels mijos d'amplificament del sò en l'objecte de situar la seua veu per damunt del sò de l'orquesta (dominadora de la música popular nortamericana de principis de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
) i per a aproximar-la a l'intimitat de l'oït de l'escoltant.
Com actor, Sinatra va ser un artiste de tipo intuïtiu, contrari a sometre's als ensajos i repeticions habituals en una gravació, per #lo que les seues interpretacions varen ser emocionalment intenses a l'hora que irregulars. L'importància en la seua vida del seu treball d'actor va ser capital; per eixemple va anar precisament a través del seu paper en D'ací a l'eternitat com va conseguir eixir d'un clot personal i artístic en el trànsit dels anys quaranta als cinquanta per a enaltir-se en lo més alt de la popularitat, ademés de guanyar per la seua interpretació el Óscar al millor actor secundari.
A lo llarc de la seua carrera professional, Sinatra va gravar més de 1300 cançons i va participar en més de cinquanta películes. Va rebre multitut de premis i homenages, entre els que es conten dèu premis Grammy, otorgats per la Acadèmia d'Arts i Ciències de la Gravació la Medalla de la Llibertat del govern nortamericà.
El crític de música nortamericana Robert Christgau es va referir a Sinatra com "el millor cantant del sigle XX". La seua popularitat solament és comparable en Elvis Presley, Bing Crosby, The Beatles i Michael Jackson. El diari europeu Vijesti a la seua volta, ho va incloure en la seua llista dels 15 millors cantants de tots els temps.