Diferència entre les revisions de "Falco biarmicus"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
Bot: Corregint apòstrof "d'" davant d'enllaços |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
El '''falcó borní''', '''barní''' o '''lanario''' ('''''Falco biarmicus''''') és una [[espècie]] | El '''falcó borní''', '''barní''' o '''lanario''' ('''''Falco biarmicus''''') és una [[espècie]] d'[[au]] [[falconiforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Falconidae]] pròpia d'[[Àfrica]], surest d'[[Europa]], [[Caucas]] i [[Aràbia]]. Generalment és sedentario, pero alguns individus es dispersen més de lo usual despuix de la temporada de apareamiento. | ||
Medix fins a 46cm de llarc. Les parelles que es aparean anidan típicament en eixints rocoses dels penya-segats.<ref>Dorling Kindersley, 1998. ''Enciclopèdia Anteojito de la naturalea'', 1ª edició. Produccions García Ferré, Chile, ISBN 987-9032-33-0</ref> | Medix fins a 46cm de llarc. Les parelles que es aparean anidan típicament en eixints rocoses dels penya-segats.<ref>Dorling Kindersley, 1998. ''Enciclopèdia Anteojito de la naturalea'', 1ª edició. Produccions García Ferré, Chile, ISBN 987-9032-33-0</ref> | ||
Última revisió del 11:31 7 jul 2026
El falcó borní, barní o lanario (Falco biarmicus) és una espècie d'au falconiforme de la família Falconidae pròpia d'Àfrica, surest d'Europa, Caucas i Aràbia. Generalment és sedentario, pero alguns individus es dispersen més de lo usual despuix de la temporada de apareamiento.
Medix fins a 46cm de llarc. Les parelles que es aparean anidan típicament en eixints rocoses dels penya-segats.[1]
Este robust falcó caçador habita en deserts i sabanes (praderies tropicals i subtropicales) en peñascos rocosos a on es posa i anida en boscs oberts. Caça pardals menuts en vol, o atrapa assuts en el sol, aproximant-se en un vol veloç, a baixa altura.
Els assuts capturats en vol inclouen #rat penats frugívoros i termitas aladas, aixina com aus. Les terrestres inclouen els francolines, pintades i avutardas menudes. Quan escassegen les aus, captura ratas i grans fardachos. Sol ser silenciós, pero les parelles que anidan emeten reclams aguts, estridents i parloteantes.
- ↑ Dorling Kindersley, 1998. Enciclopèdia Anteojito de la naturalea, 1ª edició. Produccions García Ferré, Chile, ISBN 987-9032-33-0