Diferència entre les revisions de "Extrema esquerra"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
La política d'extrema esquerra es considera radical perque exigix un canvi fonamental en l'estructura socioeconòmica capitalista de la societat. March i Mudde afirmen que els partits d'extrema esquerra són un actor polític cada volta més estabilisat i desafien als partits socialdemócrates convencionals. Definixen ademés atres característiques centrals de la política d'extrema esquerra com l'[[internacionalisme]] i un enfocament en la creació de rets i la solidaritat, aixina com l'oposició a la [[globalisació]] i el [[neolliberalisme]]. | La política d'extrema esquerra es considera radical perque exigix un canvi fonamental en l'estructura socioeconòmica capitalista de la societat. March i Mudde afirmen que els partits d'extrema esquerra són un actor polític cada volta més estabilisat i desafien als partits socialdemócrates convencionals. Definixen ademés atres característiques centrals de la política d'extrema esquerra com l'[[internacionalisme]] i un enfocament en la creació de rets i la solidaritat, aixina com l'oposició a la [[globalisació]] i el [[neolliberalisme]]. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 16:07 6 jul 2026
L'extrema esquerra, ultraesquerra, esquerra radical o esquerra revolucionària són térmens usats informalment en política per a definir al conjunt de moviments, ideologies i partits polítics que promouen sistemes socials i econòmics més a l'esquerra que l'esquerra política tradicional. El terme ha segut usat per a descriure ideologies com: l'anarquisme, el comunisme, el anarcocomunisme, el marxisme o el maoisme, entre uns atres. No hi ha acort ni consens general sobre les característiques centrals que constituïxen a l'extrema esquerra.
Definició
[editar | editar còdic]La definició de l'extrema esquerra varia en la lliteratura i no existix un acort general sobre lo que implica ni un consens sobre les característiques centrals que constituïxen l'extrema esquerra, apart d'estar a l'esquerra de «l'esquerra». Erudits com Luke March i Cas Mudde proponen que els drets socioeconòmics estan en el núcleu de l'esquerra radical. Ademés, March i Mudde sostenen que l'extrema esquerra està a l'esquerra de «l'esquerra» sobre cóm els partits o grups descriuen la desigualtat econòmica sobre la base dels apanys socials i polítics existents.
Luke March, professor titular de Política soviètica i postsoviètica en Política i Relacions Internacionals de l'Universitat d'Edimburc, definix a l'extrema esquerra com aquells que es coloquen a l'esquerra de la socialdemocràcia, que consideren insuficientment d'esquerra. Els dos subtipos principals es denominen «l'esquerra radical» que desija canvis fonamentals en el capitalisme neolliberal i la reforma progressiva de la democràcia, com la democràcia directa i l'inclusió de les comunitats marginades; i «l'extrema esquerra» que denuncia la democràcia lliberal com un «compromís en les forces polítiques burgueses» i definix el capitalisme de manera més estricta. En la seua posterior conceptualisació, March va començar a referir-se a la política d'extrema esquerra com a «política d'esquerra radical», que està constituïda per partits d'esquerra radical que rebugen les estructures socioeconòmiques de la societat contemporànea que es basen en els principis i valors del capitalisme.
La política d'extrema esquerra es considera radical perque exigix un canvi fonamental en l'estructura socioeconòmica capitalista de la societat. March i Mudde afirmen que els partits d'extrema esquerra són un actor polític cada volta més estabilisat i desafien als partits socialdemócrates convencionals. Definixen ademés atres característiques centrals de la política d'extrema esquerra com l'internacionalisme i un enfocament en la creació de rets i la solidaritat, aixina com l'oposició a la globalisació i el neolliberalisme.