Diferència entre les revisions de "Plaqueta"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Red White Blood cells.jpg|thumb|250px|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un glòbul roig, una [[plaqueta]] i un [[glòbul blanc]]]] | [[File:Red White Blood cells.jpg|thumb|250px|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un glòbul roig, una [[plaqueta]] i un [[glòbul blanc]]]] | ||
La '''plaqueta''', també nomenada '''trombocit''', és un fragment [[cèlula|celular]] anucleat present en la [[sanc]] dels mamífers. La seua funció principal és participar en l'hemostàsia, el procés que deté les hemorràgies. | |||
== Característiques == | == Característiques == | ||
=== Orige === | |||
No són cèlules completes. Es formen en la medula òssea roja per fragmentació del [[citoplasma]] dels megacariocits. | |||
=== Morfologia === | === Morfologia === | ||
Són els elements més chicotets de la sanc. Tenen forma discoïdal quan estan en repòs i un diàmetro de 2 a 4 micròmetres. No tenen [[Núcleu (biologia)|núcleu]]. | |||
=== | === Vida mija === | ||
Circulen per la sanc entre 8 i 12 dies. Posteriorment són eliminades principalment en la [[melsa]]. | |||
=== Cantitat === | === Cantitat === | ||
Els valors normals en un adult són de 150.000 a 400.000 plaquetes per microlitre de sanc. | |||
=== Funció === | === Funció === | ||
L'hemostàsia. Quan es produïx una lesió en un vas sanguineu, les plaquetes intervenen en tres fases | |||
* Adhesió plaquetària: S'adherixen al [[Colàgen|colàgen]] de la paret vascular danyada. | |||
* Activació i agregació: Canvien de forma, i lliberen grànuls en substàncies actives i s'agreguen entre elles formant el tap plaquetari, que tapa provisionalment la ferida. | |||
* Coagulació: La superfície de les plaquetes activades servix de base per a que es desencadene la cascada de la coagulació, que forma un coàgul de [[fibrina]] i reforça el tap. | |||
== Alteracions == | == Alteracions == | ||
=== | === Trombocitopènia === | ||
Disminució del número de plaquetes per baix de 150.000/µL. Aumenta el risc d'hemorràgies. Pot ser per disminució de producció o per aument de destrucció. | |||
=== | === Trombocitosis === | ||
Aument per damunt de 400.000/µL. Pot ser reactiva a una inflamació o pròpia de malalties mieloproliferatives. Aumenta el risc de [[trombosis]]. | |||
=== | ===Trombopatia === | ||
Alteració de la funció plaquetària encara que el número siga normal. | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Hematie]] | * [[Hematie]] | ||
* [[ | * [[Leucocit]] | ||
* [[ | * [[Coagulació]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Guyton, A.C. Tractat de Fisiologia Mèdica | * Guyton, A.C. Tractat de Fisiologia Mèdica | ||
| Llínea 45: | Llínea 43: | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* Diccionari General de la Llengua Valenciana. Real Acadèmia de Cultura Valenciana, 2015. Veu: "Plaqueta" | |||
* Guyton, Arthur C.; Hall, John E. Tractat de Fisiologia Mèdica. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 37: "Hemostàsia i coagulació sanguínea". | |||
* Guyton, Arthur C.; Hall, John E. | |||
* Junqueira, L.C.; Carneiro, J. ''Histologia Bàsica''. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc" | * Junqueira, L.C.; Carneiro, J. ''Histologia Bàsica''. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc" | ||
* Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció | * Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 15: "Alteracions de l'hemostàsia" | ||
* Hoffman, R. Hematology: Basic Principles and Practice. 7ª ed. Elsevier, 2018. Capítul 123: "Biologia de les plaquetes" | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 18:11 18 jun 2026

La plaqueta, també nomenada trombocit, és un fragment celular anucleat present en la sanc dels mamífers. La seua funció principal és participar en l'hemostàsia, el procés que deté les hemorràgies.
Característiques
[editar | editar còdic]Orige
[editar | editar còdic]No són cèlules completes. Es formen en la medula òssea roja per fragmentació del citoplasma dels megacariocits.
Morfologia
[editar | editar còdic]Són els elements més chicotets de la sanc. Tenen forma discoïdal quan estan en repòs i un diàmetro de 2 a 4 micròmetres. No tenen núcleu.
Vida mija
[editar | editar còdic]Circulen per la sanc entre 8 i 12 dies. Posteriorment són eliminades principalment en la melsa.
Cantitat
[editar | editar còdic]Els valors normals en un adult són de 150.000 a 400.000 plaquetes per microlitre de sanc.
Funció
[editar | editar còdic]L'hemostàsia. Quan es produïx una lesió en un vas sanguineu, les plaquetes intervenen en tres fases
- Adhesió plaquetària: S'adherixen al colàgen de la paret vascular danyada.
- Activació i agregació: Canvien de forma, i lliberen grànuls en substàncies actives i s'agreguen entre elles formant el tap plaquetari, que tapa provisionalment la ferida.
- Coagulació: La superfície de les plaquetes activades servix de base per a que es desencadene la cascada de la coagulació, que forma un coàgul de fibrina i reforça el tap.
Alteracions
[editar | editar còdic]Trombocitopènia
[editar | editar còdic]Disminució del número de plaquetes per baix de 150.000/µL. Aumenta el risc d'hemorràgies. Pot ser per disminució de producció o per aument de destrucció.
Trombocitosis
[editar | editar còdic]Aument per damunt de 400.000/µL. Pot ser reactiva a una inflamació o pròpia de malalties mieloproliferatives. Aumenta el risc de trombosis.
Trombopatia
[editar | editar còdic]Alteració de la funció plaquetària encara que el número siga normal.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Guyton, A.C. Tractat de Fisiologia Mèdica
- Farreras-Rozman. Medicina Interna
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Diccionari General de la Llengua Valenciana. Real Acadèmia de Cultura Valenciana, 2015. Veu: "Plaqueta"
- Guyton, Arthur C.; Hall, John E. Tractat de Fisiologia Mèdica. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 37: "Hemostàsia i coagulació sanguínea".
- Junqueira, L.C.; Carneiro, J. Histologia Bàsica. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
- Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 15: "Alteracions de l'hemostàsia"
- Hoffman, R. Hematology: Basic Principles and Practice. 7ª ed. Elsevier, 2018. Capítul 123: "Biologia de les plaquetes"
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Plaqueta.