Diferència entre les revisions de "Hemòlisis"
Aparència
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
* Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 15: "Malalties de la sanc i dels òrguens hematopoyètics" | * Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 15: "Malalties de la sanc i dels òrguens hematopoyètics" | ||
[[Categoria:Medicina]] | |||
[[Categoria:Salut]] | |||
[[Categoria:Malalties]] | |||
[[Categoria:Sistema cardiocirculatori]] | [[Categoria:Sistema cardiocirculatori]] | ||
Última revisió del 12:32 18 jun 2026
L'hemòlisis és el procés de destrucció o ruptura dels eritròcits o glòbuls rojos de la sanc. Com a conseqüència, es llibera l'hemoglobina que contenen al plasma sanguineu.
Tipos de hemòlisis
[editar | editar còdic]- Intravascular: Es produïx dins dels vasos sanguineus. L'hemoglobina lliberada passa directament al plasma
- Hemòlisis extravascular: Es produïx fora dels vasos, principalment en la melsa, el fícat i la medula òssea. És el mecanisme normal d'eliminació dels eritròcits envellits
Causes
[editar | editar còdic]L'hemòlisis pot estar originada per:
- Causes intrínseques: Defectes del propi glòbul roig, com la esferocitosis hereditària o la deficiència de glucosa-6-fosfat deshidrogenasa
- Causes extrínseques: Factors externs que danyen l'eritròcit, com reaccions immunològiques, infeccions, tòxics, fàrmacs o traumatismes mecànics
Conseqüències clíniques
[editar | editar còdic]Quan la destrucció de glòbuls rojos supera la capacitat de producció de la medula òssea, apareix una anèmia hemolítica. Atres signes són l'icterícia per aument de la bilirrubina, hemoglobinúria i esplenomegàlia.
Hemòlisis in vitro
[editar | editar còdic]En el laboratori, l'hemòlisis d'una mostra de sanc pot ocórrer per una extracció incorrecta, agitació excessiva o conservació inadequada. Açò interferix en moltes determinacions analítiques.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Guyton, A.C. Tractat de Fisiologia Mèdica
- Farreras-Rozman. Medicina Interna.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Guyton, Arthur C.; Hall, John E. Tractat de Fisiologia Mèdica. 14ª ed. Elsevier, 2021. ISBN 978-84-1382-013-6. Capítul 33: "Els eritròcits, l'anèmia i la policitèmia"
- Rodak, Bernadette F. Hematologia: Fonaments i Aplicacions Clíniques. 5ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2014. ISBN 978-950-06-0258-5.Sans-Sabrafen, J. Hematologia Clínica. 5ª ed. Elsevier, 2006. Capítul 12: "Anèmies hemolítiques"
- Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 15: "Malalties de la sanc i dels òrguens hematopoyètics"