Georg Wilhelm Friedrich Hegel

Retrat de Hegel (1831)

Georg Wilhelm Friedrich Hegel (Stuttgart, Württemberg, 27 d'agost de 1770 - † Berlin, Prússia, 14 de novembre de 1831) fon un filòsof alemà i una figura central en la tradició de l'idealisme alemà. La seua influència en la filosofia occidental comprén una àmplia gama de temes, des de qüestions metafísiques en l'epistemologia i l'ontologia, fins a la filosofia política, la filosofia de l'art i la filosofia de la religió.

Hegel naixqué a Stuttgart. La seua vida va transcórrer durant el periodo de transició entre l'Ilustració i el moviment romàntic. El seu pensament estigué marcat per la Revolució francesa i les guerres napoleòniques, acontenyiments que interpretà des d'una perspectiva filosòfica. La seua carrera acadèmica culminà en el seu nomenament com a catedràtic de filosofia en l'Universitat de Berlin, a on va permanéixer com una figura intelectual destacada fins a la seua mort.

A lo llarc de la seua obra, Hegel s'esforçà per corregir lo que considerava dualismes insostenibles comuns en la filosofia moderna. El seu guany principal fon el desenroll d'un sistema filosòfic comprehensiu, a sovint cridat idealisme absolut, destinat a explicar la realitat com un tot unificat. Central en este sistema és el concepte d'«esperit» (Geist), que Hegel presentà com el procés per mig del qual la humanitat aplega a conéixer-se a sí mateixa a través d'un desenroll històric racional. El método característic de Hegel, a sovint denominat dialèctic o especulatiu, evalua els conceptes i les formes de consciència segons els seus propis criteris interns, revelant les seues contradiccions i el seu caràcter unilateral. Açò conduïx a la seua resolució en una unitat superior i més comprehensiva, que al mateix temps supera i preserva l'etapa inicial. Les seues obres principals, entre elles Fenomenologia de l'esperit (1807) i Ciència de la llògica (1812–1816), desenrollen esta visió sistemàtica. En la seua filosofia política, afirmà célebrement que «l'història universal és el progrés en la consciència de la llibertat».

L'influència de Hegel ha segut profunda i divisiva. Despuix de la seua mort, els seus seguidors es dividiren en corrents rivals conegudes com els hegelians de «dreta» i d'«esquerra». Els de esquerra, entre ells Ludwig Feuerbach i Karl Marx, adaptaren el seu método dialèctic per a les seues crítiques materialistes de la religió i la societat. En el sigle XX, el seu pensament fon desenrollat encara més en tradicions com el hegelianisme francés i la teoria crítica, i es convertí en un punt de referència fonamental per a l'existencialisme.

Publicacions i atres escrits

Els artículs publicats apareixen entre cometes; els títuls de llibres en cursiva.

Berna, 1793–1796

• 1793–94: «Fragments sobre la religió popular i el cristianisme»
• 1795: «Vida de Jesús»
• 1795–96: «La positivitat de la religió cristiana»
• 1796–97: «El programa sistemàtic més antic de l'idealisme alemà» (autoria disputada)

Fráncfort del Meno, 1797–1800

• 1797–98: «Borradors sobre religió i amor»
• 1798: Cartes confidencials sobre les anteriors relacions constitucionals del Wadtlandes (País de Vaud) en la ciutat de Berna. Revelació completa de l'anterior oligarquia dels Estats de Berna. Traduït del francés d'un suís fallit [Jean Jacques Cart], en comentari. Fráncfort del Meno, Jäger. (La traducció de Hegel es publicà de forma anònima)
• 1798–1800: «L'esperit del cristianisme i el seu destí»
• 1800–02: «La constitució d'Alemània» (borrador)

Jena, 1801–1807

• 1801: De Orbitis Planetarum; «La diferència entre el sistema filosòfic de Fichte i el de Schelling»
• 1802: «Sobre l'essència de la crítica filosòfica en general i la seua relació en l'estat actual de la filosofia en particular» (Introducció a la Revista Crítica de Filosofia, editat per Schelling i Hegel)
• 1802: «Cóm el sentit comú entén la filosofia, ilustrat per les obres del senyor *Krug»
• 1802: «La relació de l'escepticisme en la filosofia. Exposició de les seues diverses modificacions i comparació de les més recents en les antigues»
• 1802: «Fe i saber, o la filosofia reflexiva de la *subjetividad en la plenitut de les seues formes com a filosofia *kantiana, *jacobiana i *fichteana»
• 1802–03: «Sistema de la vida ètica»
• 1803: «Sobre els modos científics de tractar el dret natural, el seu lloc en la filosofia pràctica i la seua relació en les ciències positives del dret»
• 1803–04: «Primera filosofia de l'esperit (Partix III del Sistema de filosofia especulativa 1803/4)»
• 1807: Fenomenologia de l'esperit

Bamberg, 1807–1808

• 1807: «Prefaci: Sobre el coneiximent científic» – Prefaci al seu sistema filosòfic, publicat junt en la Fenomenologia

Núremberg, 1808–1816

• 1808–16: «Propedèutica filosòfica»

Heidelberg, 1816–1818

• 1812–13: Ciència de la llògica, Partix 1 (Llibres 1 i 2)
• 1816: Ciència de la llògica, Partix 2 (Llibre 3)
• 1817: «Resenya de les obres de Friedrich Heinrich Jacobi, volum tercer»
• 1817: «Evaluació de les actes de l'assamblea dels estaments del Ducat de Wurtemberg en 1815 i 1816»
• 1817: Enciclopèdia de les ciències filosòfiques, 1.ª edició

Berlín, 1818–1831

• 1820: Elements de la filosofia del dret, o dret natural i ciència política en compendi
• 1827: Enciclopèdia de les ciències filosòfiques, 2.ª edició revisada
• 1831: Ciència de la llògica, 2.ª edició, en àmplies revisions del Llibre 1 (publicada en 1832)
• 1831: Enciclopèdia de les ciències filosòfiques, 3.ª edició revisada

Cursos impartits en Berlín

• Llògica: 1818–31 (anualment)
• Filosofia de la naturalea: 1819–20, 1821–22, 1823–24, 1825–26, 1828, 1830
• Filosofia de l'esperit subjectiu: 1820, 1822, 1825, 1827–28, 1829–30
• Filosofia del dret: 1818–19, 1819–20, 1821–22, 1822–23, 1824–25, 1831
• Filosofia de l'història universal: 1822–23, 1824–25, 1826–27, 1828–29, 1830–31
• Filosofia de l'art: 1820–21, 1823, 1826, 1828–29
• Filosofia de la religió: 1821, 1824, 1827, 1831
• Història de la filosofia: 1819, 1820–21, 1823–24, 1825–26, 1827–28, 1829–30, 1831

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Georg Wilhelm Friedrich Hegel.

• «Hegelià». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).