Diferència entre les revisions de "Dialecte barceloní"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''"Dialecte barceloní"''' és un termine acunyat per l'historiador català, "Doctor Honoris Causa" per 11 universitats catalanes ([[2002]]), [[Premi Príncip d'Astúries]] ([[1995]]) i Acadèmic de la [[Real Acadèmia d'Història]], Batllori ([[Pare Batllori]]). | + | '''"Dialecte barceloní"''' és un termine acunyat per l'historiador català Pare Batllori (1909_2003), "Doctor Honoris Causa" per 11 universitats catalanes y valencianes ([[2002]]), [[Premi Príncip d'Astúries]] ([[1995]]) i Acadèmic de la [[Real Acadèmia d'Història]], Batllori ([[Pare Batllori]]). |
| − | {{cita|... lo que s'intenta impondre en [[Valéncia]] i [[Balears]], com a llengua lliterària, és el dialecte infame de [[Barcelona]], provocant més prevenció l'actitut presuntuosa dels barcelonins que l'actitut general de [[Catalunya]], lo que, és totalment anticatalà, ya que en estos llocs mai s'acceptarà que un dialecte tan infecte com el de Barcelona es puga impondre com a llengua nacional (en referència al pancatalanisme d'allà i d'ací que intenta impondre això dels [[Països catalans]])}} | + | {{cita|... lo que s'intenta impondre en [[Valéncia]] i [[Balears]], com a llengua lliterària, és el dialecte infame de [[Barcelona]], provocant més prevenció l'actitut presuntuosa dels barcelonins que l'actitut general de [[Catalunya]], lo que, és totalment anticatalà, ya que en estos llocs mai s'acceptarà que un dialecte tan infecte com el de Barcelona es puga impondre com a llengua nacional <ref>Universitat de Gerona publicat en Las Provincias el 2/11/1992</ref>(en referència al pancatalanisme d'allà i d'ací que intenta impondre això dels [[Països catalans]])}} |
==Català igual a dialecte barceloní== | ==Català igual a dialecte barceloní== | ||
| − | A diferència de la històrica [[Llengua Valenciana]] que va existir com llengua normalisada des del [[sigle XV]] , en les seues gramàtiques i diccionaris, el dialecte de Barcelona ara nomenat català no conseguix el seu estàndart llingüístic fins a [[1906]], any del [[primer Congrés de la Llengua Catalana]], si be no és fins a [[1912]] quan l'ingenier químic cubà [[Pompeu Fabra]] publica la seua primera "Gramàtica Catalana" (Gramàtica molt criticada pel gramàtic [[Menendez Pidal]] i per En [[Miguel de Unamuno]] (Catedràtic de [[ | + | A diferència de la històrica [[Llengua Valenciana]] que va existir com llengua normalisada des del [[sigle XV]], en plena autonomia léxica, morfosintáctica, fonética i semántica i un Sigle i mig d´Or Literari en les seues gramàtiques i diccionaris, per contra , el dialecte de Barcelona ara nomenat català no conseguix el seu estàndart llingüístic fins a [[1906]], any del [[primer Congrés de la Llengua Catalana]], si be no és fins a [[1912]] quan l'ingenier químic cubà [[Pompeu Fabra]] publica la seua primera "Gramàtica Catalana" (Gramàtica molt criticada pel gramàtic [[Menendez Pidal]] i per En [[Miguel de Unamuno]] (Catedràtic de [[Llingüística]] de la [[Universitat de Salamanca]]), que arriba a afirmar que els seus (de En Pompeu) treballs eren el propis de un químic, aficionat i sense rigor llingüístic.<ref>¿Lengua valenciana o dialecto barceloní?.Ed.cit. 2008. Pág 16.</ref> |
| − | Fon durant el [[sigle XIX]] i especialment des de 1859 quan Bofarrull va tractar de conseguir una unitat llingüística | + | Fon durant el [[sigle XIX]] i especialment des de 1859 quan Bofarrull va tractar de conseguir una unitat llingüística en Catalunya entre tots els nombrosos dialectes catalans provenents del PROVENÇAL , fracassant en tots els seus intents, arribant-se a produir enfrontaments violents <ref> "Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana" de [[Mª Teresa Puerto Ferre]], [[Ricart Garcia Moya]] i [[Ignaci Culla Hernández]]. Diputació de Valéncia. ISBN 978-84-7795-470-5 </ref> i fins no entrat en [[sigle XX]], el citat Fabra no fon capaç de desenrollar un estandart per a Catalunya, que posteriorment van intentar impondre en les comunitats vehines : Valéncia, Balears i Aragó. |
| − | El seu treball fon durament criticat per llingüistes de prestigi de la seua época com Unamuno que va arribar a afirmar | + | El seu treball fon durament criticat per llingüistes de prestigi de la seua época com Méndez Pidal i Unamuno que va arribar a afirmar de Fabra que era " un mal deprenent de filòlec, i no controlava el camp lèxic, va inundar de galicismes el dialecte barceloní, convertint-ho en una llengua bombarda", "una llengua bombarda de laboratori" <ref>Llengua Valenciana o dialecte barceloní?. Puerto Ferre ,T. ed. cit. 2008 p. 19.</ref> |
==Reaccions== | ==Reaccions== | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
Vist que el disseny d'una llengua era un instrument del nacionalisme català i este tenia l'objectiu d'impondre-la en els territoris que pretenia anexionar-se, no van tardar a reaccionar llingüistes que discrepaven en el proyecte i les formes, com els citats Unamuno o Menendez Pidal i, atres que en un principi es mostraven conciliadors en la idea. | Vist que el disseny d'una llengua era un instrument del nacionalisme català i este tenia l'objectiu d'impondre-la en els territoris que pretenia anexionar-se, no van tardar a reaccionar llingüistes que discrepaven en el proyecte i les formes, com els citats Unamuno o Menendez Pidal i, atres que en un principi es mostraven conciliadors en la idea. | ||
| − | {{cita|¿Quin dret ni categoria té el barceloní davant del català balear, occidental i la [[llengua valenciana]]? Donar al barceloní tal dret i categoria ¿no és tal vegada crear un centralisme llingüístic? Mossén Alcover. <ref> Geografia del Regne de Valéncia. Carreres Candi, Fco. ed. cit. 1927, p. 692 </ref><ref>Llengua Valenciana o dialecto barceloní? | + | {{cita|¿Quin dret ni categoria té el barceloní davant del català balear, occidental i la [[llengua valenciana]]? Donar al barceloní tal dret i categoria ¿no és tal vegada crear un centralisme llingüístic? Mossén Alcover. <ref> Geografia del Regne de Valéncia. Carreres Candi, Fco. ed. cit. 1927, p. 692 </ref><ref>Llengua Valenciana o dialecto barceloní?. Puerto Ferre ,T. Ed. cit 2008, p. 19</ref>.}} |
| + | |||
| + | {{cita|...no vaja a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians ... fon un camí de roses pera ells mateixos, ni abans ni després de l'engany de les mal nomenades "normes del 32", ... van acabar en la imposició política i dogmàtica no de l'ortografia sino de tot un artificiós dialecte barceloní tardà i personal de l'indecís químic Fabra (1913), portat de Bilbao pel déspota [[Prat de la Riba]] (1911), després d'humiliar i eliminar els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals i laborioses enquestes en transcripció fonètica de [[Pare_Fulana|Fullana]] (Valéncia) i [[Mossén_Alcover|Alcover]] (Mallorca), junts i per separat en llarcs recorreguts i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del "Diccionari Català, Valencià, Balear... Juanto, F. Filòlec de l' Universitat de la Sorbona. <ref>Faltes ortogràfiques catalanes. Junato, F. Les províncies 19-06-1997</ref><ref>Llengua Valenciana o dialecte barceloní?. Puerto Ferre ,T. Ed. cit. 2008,p. 22,</ref>}} | ||
| + | |||
| + | ==Atres definicions históriques que avalen la genética del “dialecte barceloní== | ||
| + | |||
| − | |||
==Referències== | ==Referències== | ||
Revisió de 10:34 26 abr 2011
"Dialecte barceloní" és un termine acunyat per l'historiador català Pare Batllori (1909_2003), "Doctor Honoris Causa" per 11 universitats catalanes y valencianes (2002), Premi Príncip d'Astúries (1995) i Acadèmic de la Real Acadèmia d'Història, Batllori (Pare Batllori).
... lo que s'intenta impondre en Valéncia i Balears, com a llengua lliterària, és el dialecte infame de Barcelona, provocant més prevenció l'actitut presuntuosa dels barcelonins que l'actitut general de Catalunya, lo que, és totalment anticatalà, ya que en estos llocs mai s'acceptarà que un dialecte tan infecte com el de Barcelona es puga impondre com a llengua nacional [1](en referència al pancatalanisme d'allà i d'ací que intenta impondre això dels Països catalans)
Català igual a dialecte barceloní
A diferència de la històrica Llengua Valenciana que va existir com llengua normalisada des del sigle XV, en plena autonomia léxica, morfosintáctica, fonética i semántica i un Sigle i mig d´Or Literari en les seues gramàtiques i diccionaris, per contra , el dialecte de Barcelona ara nomenat català no conseguix el seu estàndart llingüístic fins a 1906, any del primer Congrés de la Llengua Catalana, si be no és fins a 1912 quan l'ingenier químic cubà Pompeu Fabra publica la seua primera "Gramàtica Catalana" (Gramàtica molt criticada pel gramàtic Menendez Pidal i per En Miguel de Unamuno (Catedràtic de Llingüística de la Universitat de Salamanca), que arriba a afirmar que els seus (de En Pompeu) treballs eren el propis de un químic, aficionat i sense rigor llingüístic.[2]
Fon durant el sigle XIX i especialment des de 1859 quan Bofarrull va tractar de conseguir una unitat llingüística en Catalunya entre tots els nombrosos dialectes catalans provenents del PROVENÇAL , fracassant en tots els seus intents, arribant-se a produir enfrontaments violents [3] i fins no entrat en sigle XX, el citat Fabra no fon capaç de desenrollar un estandart per a Catalunya, que posteriorment van intentar impondre en les comunitats vehines : Valéncia, Balears i Aragó.
El seu treball fon durament criticat per llingüistes de prestigi de la seua época com Méndez Pidal i Unamuno que va arribar a afirmar de Fabra que era " un mal deprenent de filòlec, i no controlava el camp lèxic, va inundar de galicismes el dialecte barceloní, convertint-ho en una llengua bombarda", "una llengua bombarda de laboratori" [4]
Reaccions
Vist que el disseny d'una llengua era un instrument del nacionalisme català i este tenia l'objectiu d'impondre-la en els territoris que pretenia anexionar-se, no van tardar a reaccionar llingüistes que discrepaven en el proyecte i les formes, com els citats Unamuno o Menendez Pidal i, atres que en un principi es mostraven conciliadors en la idea.
¿Quin dret ni categoria té el barceloní davant del català balear, occidental i la llengua valenciana? Donar al barceloní tal dret i categoria ¿no és tal vegada crear un centralisme llingüístic? Mossén Alcover. [5][6].
...no vaja a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians ... fon un camí de roses pera ells mateixos, ni abans ni després de l'engany de les mal nomenades "normes del 32", ... van acabar en la imposició política i dogmàtica no de l'ortografia sino de tot un artificiós dialecte barceloní tardà i personal de l'indecís químic Fabra (1913), portat de Bilbao pel déspota Prat de la Riba (1911), després d'humiliar i eliminar els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals i laborioses enquestes en transcripció fonètica de Fullana (Valéncia) i Alcover (Mallorca), junts i per separat en llarcs recorreguts i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del "Diccionari Català, Valencià, Balear... Juanto, F. Filòlec de l' Universitat de la Sorbona. [7][8]
Atres definicions históriques que avalen la genética del “dialecte barceloní
Referències
- ↑ Universitat de Gerona publicat en Las Provincias el 2/11/1992
- ↑ ¿Lengua valenciana o dialecto barceloní?.Ed.cit. 2008. Pág 16.
- ↑ "Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana" de Mª Teresa Puerto Ferre, Ricart Garcia Moya i Ignaci Culla Hernández. Diputació de Valéncia. ISBN 978-84-7795-470-5
- ↑ Llengua Valenciana o dialecte barceloní?. Puerto Ferre ,T. ed. cit. 2008 p. 19.
- ↑ Geografia del Regne de Valéncia. Carreres Candi, Fco. ed. cit. 1927, p. 692
- ↑ Llengua Valenciana o dialecto barceloní?. Puerto Ferre ,T. Ed. cit 2008, p. 19
- ↑ Faltes ortogràfiques catalanes. Junato, F. Les províncies 19-06-1997
- ↑ Llengua Valenciana o dialecte barceloní?. Puerto Ferre ,T. Ed. cit. 2008,p. 22,
Enlaços externs
Bibliografia
- ¿Lengua Valenciana o dialecto barceloní? (Catalan strategies against the Valencian Language). Puerto Ferre, Teresa. 2008. Lo Rat Penat. Valéncia.