Diferència entre les revisions de "Eloy Arenas"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
* ''El poder del deseo'', de [[Juan Antonio Bardem]]. ([[1975]]) | * ''El poder del deseo'', de [[Juan Antonio Bardem]]. ([[1975]]) | ||
* ''Mi hijo no es lo que parece'', d'[[Angelino Fons]]. ([[1974]]) | * ''Mi hijo no es lo que parece'', d'[[Angelino Fons]]. ([[1974]]) | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Albert, Antonio (19 de enero de 2023). «Eloy Arenas: «Hubiese querido ser cura pero me quedé en monaguillo»». ABC (Edición nacional) (39.102) (Madrid). p. 53 | * Albert, Antonio (19 de enero de 2023). «Eloy Arenas: «Hubiese querido ser cura pero me quedé en monaguillo»». ABC (Edición nacional) (39.102) (Madrid). p. 53 | ||
Última revisió del 09:08 21 maig 2026
Eloy Arenas és un humoriste valencià. Naixqué en Dolores (Alacant) el 6 de giner de 1950. És el pare de l'actor Eloy Azorín.
En la década de 1970 va formar part del duo còmic Arenas y Cal, junt a Manolo Cal. Ha participat en moltes series i programes de televisió tant coneguts com "Un, Dos, Tres". En ocasions ha treballat també com a actor en pelicules per a la gran pantalla.
Filmografia
[editar | editar còdic]- Desde que amanece apetece, d'Antonio del Real (2005)
- Raluy, una noche en el circo, d'Óscar Vega (2000)
- El secreto inconfesable de un chico de bien, de Jorge Grau (1976)
- Lucecita, de José Luis Madrid (1976)
- El poder del deseo, de Juan Antonio Bardem. (1975)
- Mi hijo no es lo que parece, d'Angelino Fons. (1974)
Referències
[editar | editar còdic]- Albert, Antonio (19 de enero de 2023). «Eloy Arenas: «Hubiese querido ser cura pero me quedé en monaguillo»». ABC (Edición nacional) (39.102) (Madrid). p. 53
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Eloy Arenas.
