Diferència entre les revisions de "Operació Llança del Sur"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Alguns analistes l'han caracterisat com una hibridació de la guerra contra el terrorisme i la guerra contra les drogues, mentres que uns atres han sostingut que la captura de [[Nicolás Maduro]] constituïa el seu objectiu principal. Diversos analistes i governs de la regió han interpretat l'operació com a part d'una estratègia d'imperialisme nortamericà que combina l'us de la força militar en mecanismes no militars —com a sancions econòmiques i accions judicials— orientats a influir en l'estabilitat política de determinats Estats.<ref name="LopezMesa">{{cita publicación |apellidos=López de Mesa |nombre=Jaime O. |título=El Caribe: de paraíso tropical a zona de tensiones geopolíticas |publicación=Revista de Relaciones Internacionales, Estrategia y Seguridad |editor=Universidad Militar Nueva Granada |doi=10.18359/ries.8323}}</ref> | Alguns analistes l'han caracterisat com una hibridació de la guerra contra el terrorisme i la guerra contra les drogues, mentres que uns atres han sostingut que la captura de [[Nicolás Maduro]] constituïa el seu objectiu principal. Diversos analistes i governs de la regió han interpretat l'operació com a part d'una estratègia d'imperialisme nortamericà que combina l'us de la força militar en mecanismes no militars —com a sancions econòmiques i accions judicials— orientats a influir en l'estabilitat política de determinats Estats.<ref name="LopezMesa">{{cita publicación |apellidos=López de Mesa |nombre=Jaime O. |título=El Caribe: de paraíso tropical a zona de tensiones geopolíticas |publicación=Revista de Relaciones Internacionales, Estrategia y Seguridad |editor=Universidad Militar Nueva Granada |doi=10.18359/ries.8323}}</ref> | ||
En enfocaments contemporàneus, l'imperialisme s'entén no solament com una invasió, sino també com l'intervenció en la política interna d'Estats sobirans i la preservació de zones d'influència per mig del poder militar, econòmic i pressions diplomàtiques, | En enfocaments contemporàneus, l'imperialisme s'entén no solament com una invasió, sino també com l'intervenció en la política interna d'Estats sobirans i la preservació de zones d'influència per mig del poder militar, econòmic i pressions diplomàtiques, lo que alguns autors consideren una forma actualisada de colonialisme.<ref>{{cita publicación |apellidos=Rugeles |nombre=S. |título=Tensión diplomática: ¿Defensa o dominación? La presencia naval estadounidense frente a Venezuela |publicación=Observatorio Político de Las Américas |editor=Universidad El Bosque |fecha=29 de agosto de 2025 |url=https://www.observatoriopoliticodelasamericas.com/noticias/tensi%C3%B3n-diplom%C3%A1tica%3A-%C2%BFdefensa-o-dominaci%C3%B3n%3F-la-presencia-naval-estadounidense-frente-a-venezuela}}</ref> | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references/> | <references/> | ||
[[Categoria:Guerra contra el terrorisme]] | [[Categoria:Guerra contra el terrorisme]] | ||
[[Categoria:Relacions Estats Units-Veneçuela]] | [[Categoria:Relacions Estats Units-Veneçuela]] | ||
Última revisió del 11:52 1 maig 2026
La Operació Llança del Sur (en anglés: Operation Southern Spear) és una campanya militar i de vigilància nortamericana l'objectiu de la qual, segons les declaracions oficials, és desmantellar i degradar rets marítimes ilícites transnacionals.
Alguns analistes l'han caracterisat com una hibridació de la guerra contra el terrorisme i la guerra contra les drogues, mentres que uns atres han sostingut que la captura de Nicolás Maduro constituïa el seu objectiu principal. Diversos analistes i governs de la regió han interpretat l'operació com a part d'una estratègia d'imperialisme nortamericà que combina l'us de la força militar en mecanismes no militars —com a sancions econòmiques i accions judicials— orientats a influir en l'estabilitat política de determinats Estats.[1]
En enfocaments contemporàneus, l'imperialisme s'entén no solament com una invasió, sino també com l'intervenció en la política interna d'Estats sobirans i la preservació de zones d'influència per mig del poder militar, econòmic i pressions diplomàtiques, lo que alguns autors consideren una forma actualisada de colonialisme.[2]