Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Hugo Grotius"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 11 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Michiel Jansz van Mierevelt - Hugo Grotius.jpg|right|thumb|Hugo Grotius.]]
[[Image:Michiel Jansz van Mierevelt - Hugo Grotius.jpg|right|thumb|Hugo Grotius.]]
'''Huig de Groot''' ([[Llatí|llatinisat]] com a '''Hugo Grotius''') ([[Delft]], [[Províncies Unides]], [[10 d'abril]] de [[1583]] - [[Rostock]], [[Mecklemburg-Schwerin]], [[Sacre Imperi]], [[28 d'agost]] de [[1645]]) va ser un [[jurista]], [[filòsof]], [[escritor]] i [[poeta]] holandés. De la mateixa manera que [[Francisco Suárez]], afirma que el [[dret internacional]] prové del [[dret natural]] i del dret de gents. El dret internacional és independent de la [[teologia]] o de l'existència de [[Deu]], el que implica que en les relacions internacionals no es pot diferenciar entre nacions cristianes i infidels. Per a Hugo Grotius el Dret és el dictat de la recta [[raó]] i existiria encara que Deu no existí.
'''Huig de Groot''' ([[Llatí|llatinisat]] com a '''Hugo Grotius''') ([[Delft]], [[Províncies Unides]], [[10 d'abril]] de [[1583]] - [[Rostock]], [[Mecklemburg-Schwerin]], [[Sacre Imperi]], [[28 d'agost]] de [[1645]]) va ser un [[juriste]], [[filòsof]], [[escritor]] i [[poeta]] holandés. De la mateixa manera que [[Francisco Suárez]], afirma que el [[dret internacional]] prové del [[dret natural]] i del dret de gents. El dret internacional és independent de la [[teologia]] o de l'existència de [[Deu]], el que implica que en les relacions internacionals no es pot diferenciar entre nacions cristianes i infidels. Per a Hugo Grotius el Dret és el dictat de la recta [[raó]] i existiria encara que Deu no existí.


La seua estàtua presidix la plaça principal de [[Delft]], la seua ciutat natal.
La seua estàtua presidix la plaça principal de [[Delft]], la seua ciutat natal.


== Estudis ==
== Estudis ==
Va ser un chiquet prodigi; als nou anys coneixia la poètica i fea versos de qualitat; va començar els seus estudis de Dret als deu anys, en [[Leiden]] (Holanda) en [[1594]], i es va graduar quatre anys més tart a [[Orleans]] ([[França]]) en [[jurisprudència]] i [[filosofia]], havent a més aprovat els cursos d'[[astrologia]], [[matemàtiques]] i [[teologia]].
Va ser un chiquet prodigi; als nou anys coneixia la poètica i fea versos de qualitat; va començar els seus estudis de Dret als deu anys, en [[Leiden]] (Holanda) en l'any  [[1594]], i es va graduar quatre anys més tart a [[Orleans]] ([[França]]) en [[jurisprudència]] i [[filosofia]], havent a més aprovat els cursos d'[[astrologia]], [[matemàtiques]] i [[teologia]].


== Jurista ==
== Juriste ==
En [[1599]] va començar a eixercir de jurista a [[La Haya]]. El [[1609]] va publicar de forma anònima ''Mare liberum'', breu tractat on afirmava que el mar no era propietat de ningú, sino territori internacional que totes les nacions eren lliures d'aprofitar, tesis a la qual es va opondre l'anglés [[John Selden]], en ''Mare clausum''. La disputa sobre la propietat o nacionalitat de les aigües tenien un refons econòmic, ya que afectava al comerç internacional. ''Mare liberum'' és part d'un obra major, ''De iure praede'', inèdita fins a [[1868]]. El [[1613]] va fer part d'una missió diplomàtica a Anglaterra.
En l'any [[1599]] va començar a eixercir de juriste en [[La Haya]]. En l'any [[1609]] va publicar de forma anònima ''Mare liberum'', breu tractat a on afirmava que el mar no era propietat de ningú, sino territori internacional que totes les nacions eren lliures d'aprofitar, tesis a la qual es va opondre l'anglés [[John Selden]], en ''Mare clausum''. La disputa sobre la propietat o nacionalitat de les aigües tenien un refons econòmic, ya que afectava al comerç internacional. ''Mare liberum'' és part d'un obra major, ''De iure praede'', inèdita fins a [[1868]]. En l'any [[1613]] va formar part d'una missió diplomàtica en Anglaterra.


== Obres principals ==
== Obres principals ==
Llínea 18: Llínea 18:
* ''Annales et historiae de rebus belgicis'' (publicada en 1657)
* ''Annales et historiae de rebus belgicis'' (publicada en 1657)
* ''De iure prade'' (publicada en 1868)
* ''De iure prade'' (publicada en 1868)
       
== Referències ==
* Latorre, Ángel. Introducción al Derecho. (2002), Ariel, Barcelona; pág. 131
* Salvadori, Pierre-Ange (2021). Le Nord de la Renaissance : la carte, l'humanisme suédois et la genèse de l'Arctique. Bibliothèque d'histoire de la Renaissance. Paris: Classiques Garnier. p. 803. ISBN 978-2-406-10700-2


== Bibliografia ==
* De la Reza, Germán A.: La invención de la paz. De la República cristiana del duque de Sully a la Sociedad de naciones de Simón Bolívar, Siglo XXI Editores, México, 2009, ISBN 9786070300546
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Hugo Grotius}}
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Persones d'Holanda Meridional]]
[[Categoria:Persones d'Holanda Meridional]]
[[Categoria:Escritors neerlandesos]]
[[Categoria:Escritors neerlandesos]]

Última revisió del 19:19 30 març 2026

Hugo Grotius.

Huig de Groot (llatinisat com a Hugo Grotius) (Delft, Províncies Unides, 10 d'abril de 1583 - † Rostock, Mecklemburg-Schwerin, Sacre Imperi, 28 d'agost de 1645) va ser un juriste, filòsof, escritor i poeta holandés. De la mateixa manera que Francisco Suárez, afirma que el dret internacional prové del dret natural i del dret de gents. El dret internacional és independent de la teologia o de l'existència de Deu, el que implica que en les relacions internacionals no es pot diferenciar entre nacions cristianes i infidels. Per a Hugo Grotius el Dret és el dictat de la recta raó i existiria encara que Deu no existí.

La seua estàtua presidix la plaça principal de Delft, la seua ciutat natal.

Va ser un chiquet prodigi; als nou anys coneixia la poètica i fea versos de qualitat; va començar els seus estudis de Dret als deu anys, en Leiden (Holanda) en l'any 1594, i es va graduar quatre anys més tart a Orleans (França) en jurisprudència i filosofia, havent a més aprovat els cursos d'astrologia, matemàtiques i teologia.

En l'any 1599 va començar a eixercir de juriste en La Haya. En l'any 1609 va publicar de forma anònima Mare liberum, breu tractat a on afirmava que el mar no era propietat de ningú, sino territori internacional que totes les nacions eren lliures d'aprofitar, tesis a la qual es va opondre l'anglés John Selden, en Mare clausum. La disputa sobre la propietat o nacionalitat de les aigües tenien un refons econòmic, ya que afectava al comerç internacional. Mare liberum és part d'un obra major, De iure praede, inèdita fins a 1868. En l'any 1613 va formar part d'una missió diplomàtica en Anglaterra.

Obres principals

[editar | editar còdic]
  • Mare liberum (1609)
  • De iure belli ac pacis (1625)
  • De veritate religionis Christianae (1627)
  • Introducción al estudio de la jurisprudencia holandesa (1631)
  • Via et votum ad pacem ecclesiasticam (1642)
  • Annales et historiae de rebus belgicis (publicada en 1657)
  • De iure prade (publicada en 1868)

Referències

[editar | editar còdic]
  • Latorre, Ángel. Introducción al Derecho. (2002), Ariel, Barcelona; pág. 131
  • Salvadori, Pierre-Ange (2021). Le Nord de la Renaissance : la carte, l'humanisme suédois et la genèse de l'Arctique. Bibliothèque d'histoire de la Renaissance. Paris: Classiques Garnier. p. 803. ISBN 978-2-406-10700-2

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • De la Reza, Germán A.: La invención de la paz. De la República cristiana del duque de Sully a la Sociedad de naciones de Simón Bolívar, Siglo XXI Editores, México, 2009, ISBN 9786070300546

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons