Francisco Largo Caballero

Francisco Largo Caballero (Madrit, 15 d'octubre de 1869 - París, França, 23 de març de 1946), fon un sindicaliste i polític marxiste espanyol, històric dirigent del Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) i l'Unió General de Treballadors (UGT). Eixercità la presidència del Consell de Ministres de la Segona República entre setembre de 1936 i maig de 1937.

Estuquiste de professió, ingressà en la UGT en 1890 i en el PSOE en 1893, i es convertí en un dels primers regidors del partit en el municipi de Madrit, electe en les municipals de 1905. Assumí un paper protagoniste en la convocatòria de la folga general de 1917. Fon partidari d'acceptar la llínea de colaboració que tendí a la UGT i als socialistes la dictadura de Primo de Rivera i aplegà a eixercir com a conseller d'Estat durant este periodo. Despuix de la proclamació de la Segona República passà a eixercitar la cartera de Treball del govern provisional. Escèptic en les possibilitats que oferia a la classe obrera la República burguesa, en l'estiu de 1933 radicalisà el seu discurs en una llínea revolucionària —lo que feu que es guanyara efímerament entre alguns el renom de «el Lenin espanyol»— i va preconisar la folga general revolucionària de 1934, iniciada a raïl de l'anunci de l'entrada de ministres de la CEDA en el govern radical.

Una volta començada la Guerra Civil, passà a encapçalar en setembre de 1936 el consell de ministres format despuix del colapse del govern de José Giral (assumint igualment la cartera de Guerra), convertint-se aixina en el primer líder obrer en eixercitar la jefatura de govern en Espanya. Durant la guerra civil posà encabotament en tractar de restablir l'autoritat en la zona republicana. Eixí del govern despuix de les jornades de maig de 1937.

Exiliat a França despuix de la derrota republicana, fon fet presoner del camp de concentració nazi de Sachsenhausen. Lliberat en l'any 1945, fallí uns mesos més tart, en la ciutat de París.

Enllaços externs

• Francisco Largo Caballero en Wikipedia