Pablo Escobar

Pablo Emilio Escobar Gaviria (Rionegro, Colòmbia, 1 de decembre de 1949 - Medellín, Colòmbia, 2 de decembre de 1993), fon un narcotraficant, criminal, terroriste i polític colombià, fundador i màxim líder del Cartell de Medellín. Per la seua trayectòria criminal i les víctimes que la mateixa ocasionà, ha segut considerat un dels criminals més famosos de l'història.

Naixcut d'una família llauradora, Escobar des de menut demostrà habilitat per als negocis. Inicià la seua vida delictiva a finals de la década de 1960 com a sicari a sòu i en el furt de carros. A finals de la década de 1970 es va involucrar en la producció i comercialisació de cocaïna a l'exterior.

Despuix de formar aliances en Gonzalo Rodríguez Gacha, Carlos Lehder i Jorge Luis Ochoa i el seu clan, Escobar fundaria el Cartell de Medellín, organisació que, en el seu auge, va monopolisar el negoci de la cocaïna des de la seua producció fins al seu consum, controlant més del 80 % de la producció mundial de dita droga i el 60 % del mercat ilícit de la mateixa en els Estats Units. Conseguint aixina consolidar el seu imperi criminal, convertint-lo en l'home més poderós de la màfia colombiana, acumulant una immensa fortuna, que va rondar els huit mil millons de dólars entre bens i efectiu, consagrant-lo aixina com un dels hòmens més rics del món, segons la revista Forbes durant sèt anys consecutius.

Per a excusar el seu inmens capital, al començament dels anys huitanta, Escobar tractaria de polir la seua image a través de la realisació d'obres de caritat per als desprotegits i en una breu incursió en la política, ocupant un escan com a representant a la Cambra en el Congrés Nacional en 1982. No obstant, en 1983, despuix de diverses publicacions del diari El Espectador i en l'acusació directa del ministre de Justícia, Rodrigo Lara Bonilla, pert el seu escan i és acusat públicament pels seus negocis illegals. Temps despuix, Lara Bonilla i Guillermo Cano Isaza, director de El Espectador, són assessinats per órdens d'Escobar.

Per a 1985, el narcotràfic ya estava en ple auge i aixina mateix els cartells dominaven a Colòmbia, lo que va desnugar una guerra contra el Govern, encapçalat en eixe llavors per Belisario Betancur. Est últim fon qui havia posat a Rodrigo Lara Bonilla com a ministre de Justícia, el qual havia senyalat a narcotraficants que estaven involucrats en política, economia, inclús en el món del fútbol.

Els narcos tenien eixèrcits privats, negocis per tota Colòmbia, grans extensions de terres i el control de mercats com el de les esmeraldes. Més avant, Lara va desmantellar el laboratori de cocaïna més gran del Cartell de Medellín, "Tranquilandia", i decomissà trenta avions del mateix grup. La guerra dels narcos contra el Govern es va tornar violenta i sàdica.

Despuix de sengles intents de negociació, múltiples seqüestres, i assessinats selectius de juges i funcionaris públics, en 1989, el Cartell de Medellín en Escobar al front declarà la guerra total contra l'Estat. Organisà i finançà una extensa ret de sicaris, lleals al seu mando, que varen assessinar a personalitats claus per a l'institucionalitat colombiana, com el dirigent lliberal Luis Carlos Galán, i perpetrant actes terroristes indiscriminats com l'ocupació de coches bomba en les principals ciutats del país que varen desestabilisar al mateix, posà a les autoritats «de genolls», i que'l va convertir en el criminal més buscat del món al començament dels anys noranta. Fon el responsable de l'assessinat de 657 policies entre 1989 i 1993, i de feroços enfrontaments contra el Cartell de Cali, els paramilitars del Magdalena Medio i finalment Los Pepes.