Diferència entre les revisions de "Bèlgica en la Segona Guerra Mundial"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Bundesarchiv Bild 146-1976-134-27, Belgien, Brüssel, Parade vor dem Schloss.jpg|thumb|Soldats alemans desfilant front al [[Palau Real de Brusseles]] durant 1940.]] | [[Archiu:Bundesarchiv Bild 146-1976-134-27, Belgien, Brüssel, Parade vor dem Schloss.jpg|thumb|Soldats alemans desfilant front al [[Palau Real de Brusseles]] durant 1940.]] | ||
A pesar de ser neutral a l'inici de la [[Segona Guerra Mundial]], el [[10 de maig]] de [[1940]], '''Bèlgica i les seues possessions colonials''' es varen vore forçades a entrar en la guerra a causa de l'invasió de les forces alemanes. Despuix de [[Batalla de Bèlgica|18 dies de combat]], l'eixèrcit belga es va rendir davant els alemans, iniciant-se aixina una ocupació que va durar fins a la lliberació de Bèlgica per part de les [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|forces aliades]] en [[1944]]. La decisió de [[Leopolt III de Bèlgica]] de no oferir resistència a l'invasió va provocar una crisis política despuix del fi de la guerra. No obstant, despuix de la derrota, molts belgues varen escapar al [[Regne Unit]] a on varen formar un [[Govern de Bèlgica en l'exili|governe]] i [[Forces Lliures Belgues|eixèrcit]] en l'exili per a continuar la lluita. | A pesar de ser neutral a l'inici de la [[Segona Guerra Mundial]], el [[10 de maig]] de [[1940]], '''Bèlgica i les seues possessions colonials''' es varen vore forçades a entrar en la guerra a causa de l'invasió de les forces alemanes. Despuix de [[Batalla de Bèlgica|18 dies de combat]], l'eixèrcit belga es va rendir davant els alemans, iniciant-se aixina una ocupació que va durar fins a la lliberació de Bèlgica per part de les [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|forces aliades]] en [[1944]]. La decisió de [[Leopolt III de Bèlgica]] de no oferir resistència a l'invasió va provocar una crisis política despuix del fi de la guerra. No obstant, despuix de la derrota, molts belgues varen escapar al [[Regne Unit]] a on varen formar un [[Govern de Bèlgica en l'exili|governe]] i [[Forces Lliures Belgues|eixèrcit]] en l'exili per a continuar la lluita. | ||
[[Categoria:Segona Guerra Mundial]] | [[Categoria:Segona Guerra Mundial]] | ||
[[Categoria:Bèlgica en la Segona Guerra Mundial]] | [[Categoria:Bèlgica en la Segona Guerra Mundial]] | ||
[[Categoria:Relacions Alemanya-Bèlgica]] | [[Categoria:Relacions Alemanya-Bèlgica]] | ||
[[Categoria:Territoris ocupats durant la Segona Guerra Mundial]] | [[Categoria:Territoris ocupats durant la Segona Guerra Mundial]] | ||
Última revisió del 13:26 27 dec 2025
A pesar de ser neutral a l'inici de la Segona Guerra Mundial, el 10 de maig de 1940, Bèlgica i les seues possessions colonials es varen vore forçades a entrar en la guerra a causa de l'invasió de les forces alemanes. Despuix de 18 dies de combat, l'eixèrcit belga es va rendir davant els alemans, iniciant-se aixina una ocupació que va durar fins a la lliberació de Bèlgica per part de les forces aliades en 1944. La decisió de Leopolt III de Bèlgica de no oferir resistència a l'invasió va provocar una crisis política despuix del fi de la guerra. No obstant, despuix de la derrota, molts belgues varen escapar al Regne Unit a on varen formar un governe i eixèrcit en l'exili per a continuar la lluita.