Diferència entre les revisions de "Gilles Deleuze"
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
Primerament percebut com un historiador de la filosofia, a causa d'haver escrit obres sobre filòsofs tan diversos com [[David Hume]], [[Friedrich Nietzsche]], [[Emmanuel Kant]], [[Baruch Spinoza]] o [[Henri Bergson]], Deleuze fon evolucionant cap a una nova definició del filòsof com "el creador de conceptes" en la societat; un creador de noves paraules en filosofia, en diferents significats. No obstant, va retornar a l'història de la filosofia al final de la seua carrera universitària, dedicant obres a [[Michel Foucault]], [[François Châtelet]] i [[Gottfried Wilhelm Leibniz]]. | Primerament percebut com un historiador de la filosofia, a causa d'haver escrit obres sobre filòsofs tan diversos com [[David Hume]], [[Friedrich Nietzsche]], [[Emmanuel Kant]], [[Baruch Spinoza]] o [[Henri Bergson]], Deleuze fon evolucionant cap a una nova definició del filòsof com "el creador de conceptes" en la societat; un creador de noves paraules en filosofia, en diferents significats. No obstant, va retornar a l'història de la filosofia al final de la seua carrera universitària, dedicant obres a [[Michel Foucault]], [[François Châtelet]] i [[Gottfried Wilhelm Leibniz]]. | ||
| + | |||
| + | La seua tesis filosòfica se centra en els conceptes de “diferència” i “repetició”, és dir, la relació de lo mateix en lo semblant, de la còpia en el doble, i de l'efecte de la repetició en l'infinit en comparació a un original. Pren com a referència a Gottfried Wilhelm Leibniz, qui fon tant metafísic com a matemàtic. Aixina, Deleuze intenta desenrollar una metafísica, d'acort en la física i les matemàtiques del seu temps (els anys xixanta), en la que els conceptes de multiplicitat, succés i virtualitat reemplacen respectivament als de substància, essència i possibilitat. | ||
Revisió de 21:25 8 nov 2025
Gilles Deleuze (París, França, 18 de giner de 1925 - París, França, 4 de novembre de 1995) fon un filòsof francés, considerat entre els més importants i influents del Sigle XX. Des de 1953 fins a la seua mort, escrigué numeroses obres filosòfiques sobre l'història de la filosofia, la política, les matemàtiques, la lliteratura, la música, el teatre, el cine i la pintura. També fon un reconegut professor de filosofia fins a la seua jubilació en l'any 1988.
Primerament percebut com un historiador de la filosofia, a causa d'haver escrit obres sobre filòsofs tan diversos com David Hume, Friedrich Nietzsche, Emmanuel Kant, Baruch Spinoza o Henri Bergson, Deleuze fon evolucionant cap a una nova definició del filòsof com "el creador de conceptes" en la societat; un creador de noves paraules en filosofia, en diferents significats. No obstant, va retornar a l'història de la filosofia al final de la seua carrera universitària, dedicant obres a Michel Foucault, François Châtelet i Gottfried Wilhelm Leibniz.
La seua tesis filosòfica se centra en els conceptes de “diferència” i “repetició”, és dir, la relació de lo mateix en lo semblant, de la còpia en el doble, i de l'efecte de la repetició en l'infinit en comparació a un original. Pren com a referència a Gottfried Wilhelm Leibniz, qui fon tant metafísic com a matemàtic. Aixina, Deleuze intenta desenrollar una metafísica, d'acort en la física i les matemàtiques del seu temps (els anys xixanta), en la que els conceptes de multiplicitat, succés i virtualitat reemplacen respectivament als de substància, essència i possibilitat.