Diferència entre les revisions de "Josep Arnau"
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
El professor Baglibi va despertar en Josep Arnau l'interés per la ciència mèdica, ciència que escomençà a estudiar al seu regrés a [[Valéncia]]. | El professor Baglibi va despertar en Josep Arnau l'interés per la ciència mèdica, ciència que escomençà a estudiar al seu regrés a [[Valéncia]]. | ||
| − | Gràcies a la correspondència que va mantindre en atres meges europeus com Georg Ernst Stahl i Friedrich Hoffmann, va conèixer les novetats mèdiques de l'època, i arribà a convertir-se en una figura destacada en la renovació científica del seu ambient i en el món científic valencià del sigle XVIII. | + | Gràcies a la correspondència que va mantindre en atres meges europeus com Georg Ernst Stahl i Friedrich Hoffmann, va conèixer les novetats mèdiques de l'època, i arribà a convertir-se en una figura destacada en la renovació científica del seu ambient i en el món científic valencià del sigle XVIII. |
== Obra == | == Obra == | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
* ''Certamen pharmaceutico galenicum'' | * ''Certamen pharmaceutico galenicum'' | ||
* ''Opus neoteoricum medicum'' | * ''Opus neoteoricum medicum'' | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Báguena Cervellera, María José. «José Arnau» (en [[castellà]]). Real Academia de la Historia | * Báguena Cervellera, María José. «José Arnau» (en [[castellà]]). Real Academia de la Historia | ||
Última revisió del 17:27 8 nov 2025
Josep Arnau, (Valéncia, 1679 - † València, 8 de novembre de 1737), mege anatomista valencià del sigle XVIII, estudià teologia en l'Universitat de Valéncia dedicant-se més tart a la professió militar i per això se n'hagué d'anar a Itàlia. Una volta en Roma conegué i feu bona amistat en el famós mege Baglibi, un acèrrim defensor de l'Escola Yatro-mecànica.
El professor Baglibi va despertar en Josep Arnau l'interés per la ciència mèdica, ciència que escomençà a estudiar al seu regrés a Valéncia.
Gràcies a la correspondència que va mantindre en atres meges europeus com Georg Ernst Stahl i Friedrich Hoffmann, va conèixer les novetats mèdiques de l'època, i arribà a convertir-se en una figura destacada en la renovació científica del seu ambient i en el món científic valencià del sigle XVIII.
Obra[editar | editar còdic]
Entre les seues obres publicades tenim.
- Certamen pharmaceutico galenicum
- Opus neoteoricum medicum
Referències[editar | editar còdic]
- Báguena Cervellera, María José. «José Arnau» (en castellà). Real Academia de la Historia
- Riera Palmero, Juan «Latromecánica y modernidad en el Opus Neotericum (1737) de José Arnau». Asclepio, Núm.18-19, 1966-1967, pàg. 533-552. ISSN: 0210-4466