Diferència entre les revisions de "Kaiechos"
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
Els experts consideren que els problemes de l'unitat es varen replantejar durant el seu regnat, i que l'unificació del seu antecessor fon posada en qüestió. | Els experts consideren que els problemes de l'unitat es varen replantejar durant el seu regnat, i que l'unificació del seu antecessor fon posada en qüestió. | ||
No se sap a on fon enterrat. Com s'han trobat sagells en Saqqara, se supon que pogué ser enterrat allí. El va succeir [[Ninetjer]] ([[Nynetjer]]). | No se sap a on fon enterrat. Com s'han trobat sagells en Saqqara, se supon que pogué ser enterrat allí. El va succeir [[Ninetjer]] ([[Nynetjer]]). | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 11:52 5 nov 2025
Kaiechos, Nebre o Raneb ('Ra és el meu senyor', pero alguns ho tradueixen per 'Senyor del fill') fon el segon faraó de la dinastia II d'Egipte (probable nom de naixença: Kakau o Kakaw).
Es creu que va integrar el sol en el nom de Ra per fer el seu nom (nebre = 'senyor del sol') originant aixina una tradició que va durar 200 anys. Fon, segons alguns, fill del seu antecessor Hotepsekhemui, i segons atres el seu germà. El seu regnat durà entre 10 i 19 anys, segons es deduix dels restos arqueològics.
Va iniciar el cult de diversos déus: en Memfis el d'Apis o Den (potser ja carrec = Faraó d'Egipte | iniciat a la primera dinastia); a Mendes a la cabra sagrada; en Heliòpolis el cult a Menvis. Li atribuïx un regnat de 39 anys (que seria la suma dels dos primers regnats i no el de cada un) i li dona el nom de Kaiechos (Kakau a les tres llistes egípcies d'Abidos, Saqqara i papir de Torí).
Els experts consideren que els problemes de l'unitat es varen replantejar durant el seu regnat, i que l'unificació del seu antecessor fon posada en qüestió.
No se sap a on fon enterrat. Com s'han trobat sagells en Saqqara, se supon que pogué ser enterrat allí. El va succeir Ninetjer (Nynetjer).
Referències
[editar | editar còdic]- Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119
- de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420
- Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Ancient Egyptian literature: a book of readings (en anglés). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628
- Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703
- Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0
- Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2