Antonio Cortis

Antonio Montó Corts, conegut artísticament com Antonio Cortis (Dénia, 12 d'agost de 1891 - Valéncia, 2 d'abril de 1952), fon un cantant, un famós tenor d'òpera valencià malnomenat "El menut Caruso" o "El Caruso espanyol" per haver rebut lliçons d'Enrico Caruso i per la seua semblança en el seu estil de cant. Si d'alguna cosa ha d'estar agraït Antonio Cortis seria de l'alternativa que li brindà Caruso a Antonio en el teatre de Colón: cantar l'ària de Arlequín, i al sendemà en el periòdic comentava que Caruso havia cantat millor que mai l'ària mencionada. Dos mesos tingueren per a conéixer-se, i en L'Havana fon en eixa localitat la primera volta que es varen vore i es varen conéixer. Degué oferir-li, segons el biógraf, unes classes magistrals encara que segons les fonts, fon més un cara a cara coneixent-se i reconéixer un nou talent i una amistat noble per a tota la vida.

Biografia

Fill d'un sabater artesà emigrant d'Argèlia, naixqué en un barco i fon empadronat en Dénia. Des de menut va cantar en cors. Escomençà cantant papers secundaris en el Liceu de Barcelona i el Teatre Real de Madrit, representant per eixemple, a Gastone en La traviata. En 1916 cantà Tosca en el Teatre Espanyol de Barcelona, sent el primer dels seus contractes per a fer parts de primer tenor. En l'any 1916 es casà en la catalana Carmen Arnau.

(Secció per completar)

Vore també

• Cora Raga

Enllaços externs

• Antonio Cortis en Wikipedia