Diferència entre les revisions de "Espill"
(→Cites) |
|||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Espill2.png|thumb|250px|Portada de la primera edició del llibre]] | [[Archiu:Espill2.png|thumb|250px|Portada de la primera edició del llibre]] | ||
| − | '''''L'Espill''''', '''''L'Spill''''', '''''Espill''''' o '''''Llibre de les dònes''''' és una obra [[misogínia|misògina]] atribuïda al mege valencià [[Jaume Roig]], escrita segons la tradició d'estudis al voltant de l'any [[1460]], el mateix any que [[Joanot Martorell]] va començar a escriure el seu ''[[Tirant lo Blanch]]''. Esta datació ha segut contundentment qüestionada per Guia d'acort en els manllevencs de l'Espill en obres publicades fins a l'any [[1479]], data d'aparició del primer volum de la traducció de Lo Cartoixà a càrrec de [[Joan Roïç de Corella]]. | + | '''''L'Espill''''', '''''L'Spill''''', '''''Spill''''', '''''Espill''''' o '''''Llibre de les dònes''''' és una obra [[misogínia|misògina]] atribuïda al mege valencià [[Jaume Roig]], escrita segons la tradició d'estudis al voltant de l'any [[1460]], el mateix any que [[Joanot Martorell]] va començar a escriure el seu ''[[Tirant lo Blanch]]''. Esta datació ha segut contundentment qüestionada per Guia d'acort en els manllevencs de l'Espill en obres publicades fins a l'any [[1479]], data d'aparició del primer volum de la traducció de Lo Cartoixà a càrrec de [[Joan Roïç de Corella]]. |
La ''persona loquens'', que s'identifica com a Jaume Roig, s'adreça a Baltasar Bou, nebot seu en la ficció, per explicar-li com l'han maltractat les dones a lo llarc de la seua desafortunada vida i per convéncer-lo que n'ha de viure al marge per obtindre la salvació. L'obra és una llarga diatriba contra les dones, que són totes vils, tret d'[[Isabel Pellicer]] (l'esposa real de Jaume Roig) i de la [[Mare de Deu]]. | La ''persona loquens'', que s'identifica com a Jaume Roig, s'adreça a Baltasar Bou, nebot seu en la ficció, per explicar-li com l'han maltractat les dones a lo llarc de la seua desafortunada vida i per convéncer-lo que n'ha de viure al marge per obtindre la salvació. L'obra és una llarga diatriba contra les dones, que són totes vils, tret d'[[Isabel Pellicer]] (l'esposa real de Jaume Roig) i de la [[Mare de Deu]]. | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
{{Cita|''adjunto libro impreso en Idioma Valenciano, intitulado Libre...''}}, fins a onze voltes en quinze folis. | {{Cita|''adjunto libro impreso en Idioma Valenciano, intitulado Libre...''}}, fins a onze voltes en quinze folis. | ||
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''JAUME ROIG, poeta valenciano del siglo XV, contó en versos pareados de cinco sílabas su obra más famosa, ''Spill'', titulada también ''Llibre de les dones''.'' | ||
| + | |||
| + | '''La variedad y riqueza de contenido del Spill, refleja una maestría extraordinaria.... que Jaume Roig enriquece el valenciano con el popularismo de su parla,... que es el cultivo de la lengua popular.''' | ||
| + | |||
| + | ([[Julián San Valero]]: Anales del Centro de Cultura Valenciana. Discurso: "La modernidad del protagonista del 'Spill' de Jaume Roig". Tomo XXXII, pags. 13 y 14. Año 1971).|'Breu historia de la Llengua Valenciana' (1995), recopilació feta per Francesc Moreno}} | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Jaume Roig]] | * [[Jaume Roig]] | ||
| − | + | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [http://www.rialc.unina.it/152.1.htm L'Espill] | * [http://www.rialc.unina.it/152.1.htm L'Espill] | ||
| Llínea 33: | Llínea 41: | ||
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]] | [[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]] | ||
[[Categoria:Obres lliteràries migevals en valencià]] | [[Categoria:Obres lliteràries migevals en valencià]] | ||
| − | [[Categoria:Narrativa en vers | + | [[Categoria:Narrativa en vers migeval]] |
Última revisió del 09:09 29 set 2025
L'Espill, L'Spill, Spill, Espill o Llibre de les dònes és una obra misògina atribuïda al mege valencià Jaume Roig, escrita segons la tradició d'estudis al voltant de l'any 1460, el mateix any que Joanot Martorell va començar a escriure el seu Tirant lo Blanch. Esta datació ha segut contundentment qüestionada per Guia d'acort en els manllevencs de l'Espill en obres publicades fins a l'any 1479, data d'aparició del primer volum de la traducció de Lo Cartoixà a càrrec de Joan Roïç de Corella.
La persona loquens, que s'identifica com a Jaume Roig, s'adreça a Baltasar Bou, nebot seu en la ficció, per explicar-li com l'han maltractat les dones a lo llarc de la seua desafortunada vida i per convéncer-lo que n'ha de viure al marge per obtindre la salvació. L'obra és una llarga diatriba contra les dones, que són totes vils, tret d'Isabel Pellicer (l'esposa real de Jaume Roig) i de la Mare de Deu.
Seguint la tradició narrativa romànica, l'Espill està escrit en més de 16.000 versos de quatre sílabes, que rimen de dos en dos. Només se'n conserva un manuscrit, encara que durant el sigle XVI fon imprés tres vegades, lo que prova el seu èxit. En estes impressions modernes, els editors afegiren el títul "Llibre de les dones", nom en el qual, impròpiament, és coneguda encara hui.
Jaume Roig ha passat a la posteritat per ser l'autor de L'Espill, novela també coneguda com El Llibre de les Dones, integrament escrita en versos de quatre sílabes.
Solament se conserva un manuscrit, a pesar de que durant el sigle XVI fon imprés tres vegades, prova del seu notable éxit.
L'Espill o Llibre de les dones, obra de 16.359 versos. En els versos 686-690 diu:
Esta obra fon denunciada a l'Inquisició en l'any 1792, el llibre passà de mà a mà dels religiosos del Tribunal, en el llibre apareix lo següent:
, fins a onze voltes en quinze folis.
Cites[editar | editar còdic]
La variedad y riqueza de contenido del Spill, refleja una maestría extraordinaria.... que Jaume Roig enriquece el valenciano con el popularismo de su parla,... que es el cultivo de la lengua popular.
(Julián San Valero: Anales del Centro de Cultura Valenciana. Discurso: "La modernidad del protagonista del 'Spill' de Jaume Roig". Tomo XXXII, pags. 13 y 14. Año 1971).