320
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 67:
Llínea 67: − + Llínea 106:
Llínea 106: + − + Llínea 115:
Llínea 116: − + − + − + + + + + +
→Festes
=== Fogueres de Sant Joan ===
=== Fogueres de Sant Joan ===
{{AP|Fogueres de Sant Joan}}
{{AP|Fogueres de Sant Joan}}
Les Fogueres de Sant Joan són les festes oficials de la ciutat d'[[Alacant]] (Regne de Valéncia) i estan declarades d'Interés Turístic Internacional. Els seus orígens son remots pero és en [[1928]] quan les festes prenen les seues característiques actuals, sent el seu impulsor José María Py.
Les Fogueres de Sant Joan són les festes oficials de la ciutat d'[[Alacant]] ([[L'Alacantí]]) i estan declarades d'Interés Turístic Internacional. Els seus orígens son remots pero és en [[1928]] quan les festes prenen les seues característiques actuals, sent el seu impulsor José María Py.
En el pregó, que té lloc el divendres anterior a la plantà, comencen els festejos. Del 17 al 20 de [[juny]] se planten les fogueres que son monuments artístics de fusta, cartó, suro i puntura que contenen una profunda càrrega satírica. Quatre dies més tart se cremen després de llançar-se una monumental palmera de focs artificials des d'el cerro del Benacantil, a on es troba el [[Castell de Santa Bàrbara]], i que és visible pràcticament des de qualsevol punt de la ciutat. Cada Foguera representa a una zona o barri de la ciutat.
En el pregó, que té lloc el divendres anterior a la plantà, comencen els festejos. Del 17 al 20 de [[juny]] se planten les fogueres que son monuments artístics de fusta, cartó, suro i puntura que contenen una profunda càrrega satírica. Quatre dies més tart se cremen després de llançar-se una monumental palmera de focs artificials des d'el cerro del Benacantil, a on es troba el [[Castell de Santa Bàrbara]], i que és visible pràcticament des de qualsevol punt de la ciutat. Cada Foguera representa a una zona o barri de la ciutat.
Els Bous al Carrer és un tipo de festa taurina popular que se practica en molts pobles del [[Regne de Valéncia]], sobre tot en els comarques de la [[Marina Alta]], [[l'Alt Millars]], [[l'Alt Palància]], [[el Baix Maestrat]] i [[l'Alt Maestrat]] i en el nort de la [[Plana Alta]]. Es molt típic la solta de vaquetes, lo qual se pot fer en qualsevol moment de l'[[any]], encara que en general coincidix en les festes patronals, les quals solen coincidir en l'estiu.
Els Bous al Carrer és un tipo de festa taurina popular que se practica en molts pobles del [[Regne de Valéncia]], sobre tot en els comarques de la [[Marina Alta]], [[l'Alt Millars]], [[l'Alt Palància]], [[el Baix Maestrat]] i [[l'Alt Maestrat]] i en el nort de la [[Plana Alta]]. Es molt típic la solta de vaquetes, lo qual se pot fer en qualsevol moment de l'[[any]], encara que en general coincidix en les festes patronals, les quals solen coincidir en l'estiu.
== Balls tradicionals ==
=== Moixaranga ===
=== Moixaranga ===
{{AP|Moixaranga}}
{{AP|Moixaranga}}
[[Image:Moixaranga.jpg|thumb|right|200px|<center>Moixaranga</center>]]
[[Image:Moixaranga.jpg|thumb|right|200px|<center>Una Moixaranga en Algemesí</center>]]
La moixaranga o ball de valencians, és el nom que rep un conjunt de danses i castells humans originaris del [[Regne de Valéncia]] i que es preserven en [[Algemesí]] ([[Ribera Alta]]).
La moixaranga o ball de valencians, és el nom que rep un conjunt de danses i castells humans originaris del [[Regne de Valéncia]] i que es preserven en [[Algemesí]] ([[Ribera Alta]]).
La moixaranga al igual que els castellers catalans i la Danze de Tauste, prové de la [[Moixiganga]], dispersats principalment per la Corona d'Aragó encara que també en Castella per eixemple.
La moixaranga al igual que els castellers catalans i la Danze de Tauste, prové de la [[Moixiganga]], dispersats principalment per la Corona d'Aragó encara que també en Castella per eixemple.
=== Jagants i Cabets ===
=== Jagants i Nanos ===
{{AP|Jagants i Cabets}}
{{AP|Jagants i Nanos}}
[[Image:Jagants i cabecuts dontinyent.jpg|thumb|right|200px|<center>Jagants i Cabets d'[[Ontinyent]].</center>]]
[[Image:Jagants i cabecuts dontinyent.jpg|thumb|right|200px|<center>Jagants i Cabuts d'[[Ontinyent]].</center>]]
Els jagants i cabeçuts són una tradició popular celebrada en moltes festes locals del Regne de Valéncia. La tradició consistix en traure en desfile certes figures a muscles, que normalment representen a personages populars locals o a figures històriques, ballant i animant o perseguint a la gent que acodix a la celebració.
Els jagants i cabeçuts són una tradició popular celebrada en moltes festes locals del Regne de Valéncia. La tradició consistix en traure en desfile certes figures a muscles, que normalment representen a personages populars locals o a figures històriques, ballant i animant o perseguint a la gent que acodix a la celebració.
Els jagants son figures de varis metros d'altura que representen al bust i el cap d'una persona en camisa. esta cobrix a un home que carrega un arnés que soporta l'estructura. El portador fa girar i ballar al jagant al son d'una banda popular de música. Generalment els jagants desfilen en parelles de jagants i jaganta. Els pobles rics tenen més d'una parella. Generalment les figures representen arquetips populars, tal com el burgués i la llauradora, o figures històriques de rellevància local, com el rei i la regna fundadors. Mentres que en els cabeçuts (també dits nanos), de menor altura, se destaca la proporció del cap, donant un efecte més còmic. També existixen els cavallets (en Morella per eixemple), personages que ballen simulant el estar pujat en un cavall.
Els jagants son figures de varis metros d'altura que representen al bust i el cap d'una persona en camisa. esta cobrix a un home que carrega un arnés que soporta l'estructura. El portador fa girar i ballar al jagant al son d'una banda popular de música. Generalment els jagants desfilen en parelles de jagants i jaganta. Els pobles rics tenen més d'una parella. Generalment les figures representen arquetips populars, tal com el burgués i la llauradora, o figures històriques de rellevància local, com el rei i la regna fundadors. Mentres que en els cabeçuts (també dits nanos), de menor altura, se destaca la proporció del cap, donant un efecte més còmic. També existixen els cavallets (en Morella per eixemple), personages que ballen simulant el estar pujat en un cavall.
=== Jota valenciana ===
{{AP|Jota valenciana}}
[[Image:jotavalenciana.jpg|thumb|left|250px|Representació d'una [[Jota valenciana]] en la ciutat de [[Valéncia]].]]
La jota valenciana recorda als balls de saló pels seus candenciosos moviments. Molts pobles tenen la seua pròpia jota, com la Jota Vallera ([[Tavernes de la Valldigna]]), la cofrentina, la moixentina ([[Moixent]]), del postiguet, la de Carlet o "u i dos", la de Villena, entre atres.
== Gastronomia ==
== Gastronomia ==