Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Rei Carados"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Rei Carados''' va ser un antepassat semilegendari dels reis de Gwent. Va poder haver vixcut en els [[sigle V]] o [[Sigle VI|VI]]. És recordat en la Matèria de Bretanya com a cavaller de la [[Taula Redona]] baix els noms de '''Carados Briefbras i Carádoco Vreichvras'''.
'''Rei Carados''' va ser un antepassat semilegendari dels reis de Gwent. Va poder haver vixcut en els [[sigle V]] o [[Sigle VI|VI]]. És recordat en la [[Matèria de Bretanya]] com a cavaller de la [[Taula Redona]] baix els noms de '''Carados Briefbras i Carádoco Vreichvras'''.


En la [[Mit Artúric|llegenda artúrica]], Carádoco va ser un cavaller de la Taula Redona durant l'época d'[[Uther Pendragón]], pero es va unir a atres reis en rebelió quan [[Rei Arturo|Arturo]] va prendre el tro. Finalment es va reconciliar en el jove rei, i es va convertir en un dels seus aliats de major confiança. En el ''Lanzarote-Grial'' mor heroicament en la batalla final d'Arturo quan és assessinat pel senyor d'Escòcia designat per Mossegueu Heliades, a qui també mata, despuix de liderar la derrota de mercenaris irelandeses.​                  
En la [[Mit Artúric|llegenda artúrica]], Carádoco va ser un cavaller de la Taula Redona durant l'época d'[[Uther Pendragón]], pero es va unir a atres reis en rebelió quan [[Rei Arturo|Arturo]] va prendre el tro. Finalment es va reconciliar en el jove rei, i es va convertir en un dels seus aliats de major confiança. En el ''Lanzarote-Grial'' mor heroicament en la batalla final d'Arturo quan és assessinat pel senyor d'Escòcia designat per Mossegueu Heliades, a qui també mata, despuix de liderar la derrota de mercenaris irelandeses.​                    
    
    
== Referències ==
== Referències ==

Última revisió del 16:31 7 set 2025

Rei Carados va ser un antepassat semilegendari dels reis de Gwent. Va poder haver vixcut en els sigle V o VI. És recordat en la Matèria de Bretanya com a cavaller de la Taula Redona baix els noms de Carados Briefbras i Carádoco Vreichvras.

En la llegenda artúrica, Carádoco va ser un cavaller de la Taula Redona durant l'época d'Uther Pendragón, pero es va unir a atres reis en rebelió quan Arturo va prendre el tro. Finalment es va reconciliar en el jove rei, i es va convertir en un dels seus aliats de major confiança. En el Lanzarote-Grial mor heroicament en la batalla final d'Arturo quan és assessinat pel senyor d'Escòcia designat per Mossegueu Heliades, a qui també mata, despuix de liderar la derrota de mercenaris irelandeses.​

Referències

[editar | editar còdic]
  • Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
  • Caesar, Julius; Hammond, Carolyn (translator) (1998). The Gallic War. The Gallic War, p. 128. ISBN 0-19-283582-3
  • Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
  • Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
  • Elizabeth Andersen: Heinrich von dem Tuerlin's Diu Crone and the Prose Lancelot: An Intertextual Study. Arthurian Literature Volume 7. 1987
  • García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22
  • Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Alvar, C., El rey Arturo y su mundo: diccionario de la mitología artúrica, Madrid, Alianza, 1991.
  • Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
  • D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
  • Echard, S., Arthurian Narrative in the Latin Tradition, Cambridge, Cambridge University Press, 1998
  • Loomis, R. S. (1959). «41. Arthurian Influence on Sport and Spectacle». Arthurian literature in the Middle Ages: a collaborative history. Oxford: Clarendon Press. OCLC 190970
  • Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
  • Ritson, Joseph, Life of King Arthur From Ancient Historians and Authentic Documents, 1825
  • Phillips, Graham; Keatman, Martin, King Arthur: The True Story, Arrow, 1992
  • Rouse, R. A.; Rushton, C. J. (2005). The Medieval Quest for Arthur. Stroud: Tempus. ISBN 9780752433431