Diferència entre les revisions de "Agrupació Valencianista Republicana"
Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Propugnà una [[federalisme|estructura federal]] per a Espanya i la creació d'un Estat valencià integrat per municipis autònoms, el reconeiximent de la funció social del treball, la cooficialitat del [[valencià]] i [[castellà]], l'autonomia universitària i el concert tributari en l'estat federal. | Propugnà una [[federalisme|estructura federal]] per a Espanya i la creació d'un Estat valencià integrat per municipis autònoms, el reconeiximent de la funció social del treball, la cooficialitat del [[valencià]] i [[castellà]], l'autonomia universitària i el concert tributari en l'estat federal. | ||
− | Durant la [[Segona República Espanyola]] i a través del seu orgue portaveu ''[[Avant (AVR)|Avant]]'' intentà la obtenció d'un | + | Durant la [[Segona República Espanyola]] i a través del seu orgue portaveu ''[[Avant (AVR)|Avant]]'' intentà la obtenció d'un Estatut d'Autonomia per a la Pàtria Valenciana. |
En [[1932]] convocà una conjunció de partits a favor de l'Estatut, pero sense èxit. En [[1934]] s'aproximà ideològicament al [[socialisme]] i colaborà en organisacions obreres. Al mateix temps, promogué l'unitat dels grups valencianistes d'esquerres que desembocarien en la fundació del [[Partit Valencianista d'Esquerra]], al que s'uní en [[1935]]. | En [[1932]] convocà una conjunció de partits a favor de l'Estatut, pero sense èxit. En [[1934]] s'aproximà ideològicament al [[socialisme]] i colaborà en organisacions obreres. Al mateix temps, promogué l'unitat dels grups valencianistes d'esquerres que desembocarien en la fundació del [[Partit Valencianista d'Esquerra]], al que s'uní en [[1935]]. |
Revisió de 19:59 15 jul 2010
L'Agrupació Valencianista Republicana[1] (AVR) fon un partit polític valencianiste i republicà sorgit en 1930 en Valéncia i dirigit per Francesc Bosch.
Propugnà una estructura federal per a Espanya i la creació d'un Estat valencià integrat per municipis autònoms, el reconeiximent de la funció social del treball, la cooficialitat del valencià i castellà, l'autonomia universitària i el concert tributari en l'estat federal.
Durant la Segona República Espanyola i a través del seu orgue portaveu Avant intentà la obtenció d'un Estatut d'Autonomia per a la Pàtria Valenciana.
En 1932 convocà una conjunció de partits a favor de l'Estatut, pero sense èxit. En 1934 s'aproximà ideològicament al socialisme i colaborà en organisacions obreres. Al mateix temps, promogué l'unitat dels grups valencianistes d'esquerres que desembocarien en la fundació del Partit Valencianista d'Esquerra, al que s'uní en 1935.