ISBN

Un codi ISBN-10, a dalt, i el corresponent còdic de barres ISBN-13, a baix.

L'International Standard Book Number (en valencià, «Estàndart internacional de numeració de llibres») o ISBN, és un identificador únic per a llibres, previst per a un us comercial. Fon creat en Anglaterra en 1966 per les llibreries i papereries britàniques. Originalment es dia Standard Book Numbering (en valencià, «Numeració Estàndart del Llibre») o SBN. Fon adoptat com a estàndart internacional ISO 2108 el 1970.

En publicacions periòdiques com revistes s'utilisa l'International Standard Serial Number (en valencià, «Número Internacional Normalisat de Publicacions Seriades») o (ISSN).

Esta norma naix en l'objectiu de normalisar i coordinar a nivell internacional un sistema de numeració de llibres que permet identificar un títul i una edició determinada. És un número d'identificació que pot ser llegit mecànicament i que no dona lloc a errors per lo que es considera una ferramenta essencial per a la distribució.

El número d'ISBN està format per deu dígits i es dividix en quatre parts d'extensió variable separades en guions o espais. La primera part es nomena identificador de grup i identifica un país, una àrea geogràfica o llingüística. La segona part es coneix com a prefix editorial i identifica a una editora concreta. La tercera part és l'identificador de títul i correspon a una edició determinada d'un títul. La quarta part i ultima és el dígit de comprovació que és l'últim número de l'ISBN i es calcula per mig d'un mòdul 11, en ponderacions 10-2, utilisant X en lloc de 10 quan aparega com a dígit de comprovació.

Vore també

• Pàgina especial per buscar obres a partir de l'ISBN

Enllaços externs

• Llista completa d'ISBN (anglés)
• Gaussianos (espanyol) Explicació sobre l'ISBN