Diferència entre les revisions de "Universitat Miguel Hernández d'Elig"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 6: Llínea 6:
  
 
== Historia ==
 
== Historia ==
El govern de la [[Comunitat Valenciana]], presidit per [[Eduardo Zaplana]], creà l'Universitat Miguel Hernández d’Elig gràcies a una llei aprovada el [[27 de decembre]] de [[1996]] (''Llei de Creació de l'Universitat Miguel Hernández d’Elig''). Esta Llei va prevore la segregació d’uns quants centres i ensenyances de l'[[Universitat d’Alacant]] (la Facultat de Medicina, la Diplomatura en Estadística i l'[[Institut de Neurociències]]) i de la [[Universitat Politècnica de València]] (Ingenieria Agrònoma i tres especialitats d’Ingenieria Tècnica Agrícola), que serien readscrits en la nova Universitat.
+
El govern de la [[Comunitat Valenciana]], presidit per [[Eduardo Zaplana]], creà l'Universitat Miguel Hernández d’Elig gràcies a una llei aprovada el [[27 de decembre]] de [[1996]] (''Llei de Creació de l'Universitat Miguel Hernández d’Elig''). Esta Llei va prevore la segregació d’uns quants centres i ensenyances de l'[[Universitat d’Alacant]] (la Facultat de Medicina, la Diplomatura en Estadística i l'[[Institut de Neurociències]]) i de la [[Universitat Politècnica de Valéncia]] (Ingenieria Agrònoma i tres especialitats d’Ingenieria Tècnica Agrícola), que serien readscrits en la nova Universitat.
  
 
== Campus, facultats/escoles i titulacions ==
 
== Campus, facultats/escoles i titulacions ==

Revisió de 14:44 18 maig 2010

L'Universitat Miguel Hernández d’Elig i Universidad Miguel Hernández de Elche en castellà i en llatí Universitas Miguel Hernández illicitana) és una universitat pública valenciana, també coneguda com UMH, que es localisa en Elig (Alacant) i fon establida en l’any 1997. El seu nom commemora al poeta oriolàMiguel Hernández.

La seu central es troba en la ciutat d'Elig i s’estructura en cinc campus: Altea, Elig, Sant Joan d’Alacant i Oriola a on s’impartixen distintes titulacions. A més, incorpora diversos instituts universitaris d’investigació.

Actualment el campus central d’Elig, situat prop del barri d’Altabix, es troba en plena expansió, en la construcció de nous edificis universitaris i d’instalacions deportives, com un pabelló polideportiu i el parc científic tecnològic empresarial (Quòrum).

Historia

El govern de la Comunitat Valenciana, presidit per Eduardo Zaplana, creà l'Universitat Miguel Hernández d’Elig gràcies a una llei aprovada el 27 de decembre de 1996 (Llei de Creació de l'Universitat Miguel Hernández d’Elig). Esta Llei va prevore la segregació d’uns quants centres i ensenyances de l'Universitat d’Alacant (la Facultat de Medicina, la Diplomatura en Estadística i l'Institut de Neurociències) i de la Universitat Politècnica de Valéncia (Ingenieria Agrònoma i tres especialitats d’Ingenieria Tècnica Agrícola), que serien readscrits en la nova Universitat.

Campus, facultats/escoles i titulacions

  • Campus d’Elig
    • Escola Politècnica Superior d’Elig
      • Ingenier Industrial
      • Ingenier de Telecomunicacions
      • Ingenier Tècnic Industrial (Mecànica)
      • Ingenier Tècnic de Telecomunicacions (Sistemes de Telecomunicacions)
      • Ingenier Tècnic de Telecomunicacions(Sistemes Electrònics)
      • Ingenier de Materials (carrera de 2n cicle)
  • Campus d'Altea
    • Facultat de Belles Arts
      • Llicenciat en Belles Arts
      • Títul propi en Dansa Contemporànea
  • Campus d'Oriola
    • Escola Politècnica Superior d’Oriola
      • Ingenier Agrònom
      • Ingenier Tècnic Agrícola (Explotacions Agropecuàries)
      • Ingenier Tècnic Agrícola (Hortofructicultura i Jardineria)
      • Ingenier Tècnic Agrícola (Indústries Agràries i Alimentàries)
      • Ingenier Tècnic en Informàtica de Gestió
      • Llicenciat en Ciència i tecnologia dels Aliments
      • Llicenciat en Enologia
    • Facultat de Ciències Socials i Jurídiques d’Oriola

Centres d’investigació

L'Universitat Miguel Hernández d’Elig té uns quants instituts d’investigació de reconegut prestigi:

Referencies


Vore també

Enllaços externs