Diferència entre les revisions de "Sedyem"
Pàgina nova, en el contingut: «En la mitologia egipcíaca, '''Sedyem''' o '''Sedjem''' (transliteració, sḏm) és la deificació del concepte religiós de sentir, escoltar, com una de l…» |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
El [[deu]] creador [[Ra]] es val de tres forces auxiliars per a planificar i portar a terme la seua obra creadora: [[Sia]] (l'inteligència planificadora), [[Hu]] (la paraula creadora) i [[Heka]] (la màgia). | El [[deu]] creador [[Ra]] es val de tres forces auxiliars per a planificar i portar a terme la seua obra creadora: [[Sia]] (l'inteligència planificadora), [[Hu]] (la paraula creadora) i [[Heka]] (la màgia). | ||
Ya durant l'Imperi Antic Tardà les forces o deus auxiliars creadors serien ampliats a Sedyem (sentir) i a [[Iri]] (Jrj, fer), que fan d'ajudants divins del deu | Ya durant l'Imperi Antic Tardà les forces o deus auxiliars creadors serien ampliats a Sedyem (sentir) i a [[Iri]] (Jrj, fer), que fan d'ajudants divins del deu escriba [[Tot]] i apareixen en els temples de [[Seti I]] i [[Ramsés II]] en Abidos. | ||
El deu Ra estava dotat de quatre facultats: Hu, el gust i la paraula; Maa, la visió; Sedyem, l'oït i Sia, l'enteniment i tacte. Durant l'Imperi Nou, Sedyem va passar a ser un dels membres de les catorze forces creatives o [[ka]] | El deu Ra estava dotat de quatre facultats: Hu, el gust i la paraula; Maa, la visió; Sedyem, l'oït i Sia, l'enteniment i tacte. Durant l'Imperi Nou, Sedyem va passar a ser un dels membres de les catorze forces creatives o [[ka]] d'[[Amón]]-Ra, junt, entre uns atres, a Hu, Sia o Irer. | ||
Sedyem seria la força responsable de la creació i de la diferenciació de les races humanes: egipcíaca, nubia, libia i asiàtica. | Sedyem seria la força responsable de la creació i de la diferenciació de les races humanes: egipcíaca, nubia, libia i asiàtica. | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
En Tebas, un dels títuls de [[Ptah]] és mesedjer sedjem o l'oït que escolta. | En Tebas, un dels títuls de [[Ptah]] és mesedjer sedjem o l'oït que escolta. | ||
Sedyem és representat per un personage humà que du sobre el seu cap una orella de bòvit. | Sedyem és representat per un personage humà que du sobre el seu cap una orella de bòvit. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146 | * Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146 | ||
==Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 | * Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 | ||
* Budhe W.(2003). Libro de los muertos. Primera versión poética. Según el texto jeroglífico publicado por Wallis Budge. Traducción, prólogo y notas A. Laurent. editorial Astri. S.A. | * Budhe W.(2003). Libro de los muertos. Primera versión poética. Según el texto jeroglífico publicado por Wallis Budge. Traducción, prólogo y notas A. Laurent. editorial Astri. S.A. | ||
| Llínea 33: | Llínea 33: | ||
[[Categoria:Mitologia]] | [[Categoria:Mitologia]] | ||
[[Categoria:Mitologia egípcia]] | [[Categoria:Mitologia egípcia]] | ||
Última revisió del 11:58 31 març 2025
En la mitologia egipcíaca, Sedyem o Sedjem (transliteració, sḏm) és la deificació del concepte religiós de sentir, escoltar, com una de les forces vitals creadores.
El deu creador Ra es val de tres forces auxiliars per a planificar i portar a terme la seua obra creadora: Sia (l'inteligència planificadora), Hu (la paraula creadora) i Heka (la màgia).
Ya durant l'Imperi Antic Tardà les forces o deus auxiliars creadors serien ampliats a Sedyem (sentir) i a Iri (Jrj, fer), que fan d'ajudants divins del deu escriba Tot i apareixen en els temples de Seti I i Ramsés II en Abidos.
El deu Ra estava dotat de quatre facultats: Hu, el gust i la paraula; Maa, la visió; Sedyem, l'oït i Sia, l'enteniment i tacte. Durant l'Imperi Nou, Sedyem va passar a ser un dels membres de les catorze forces creatives o ka d'Amón-Ra, junt, entre uns atres, a Hu, Sia o Irer.
Sedyem seria la força responsable de la creació i de la diferenciació de les races humanes: egipcíaca, nubia, libia i asiàtica.
En Tebas, un dels títuls de Ptah és mesedjer sedjem o l'oït que escolta.
Sedyem és representat per un personage humà que du sobre el seu cap una orella de bòvit.
Referències
[editar | editar còdic]- Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
- Hornung, Erik. El Uno y los Múltiples. Editorial Trotta. Madrid. 1999. p. 75. ISBN 84-8164-242-8
- Hart, George. The Routledge Dictionary of Egyptian Gods and Goddesses, 2ª ed. 2005. p. 131. ISBN 0-415-34495-6
- «The Gods of Ancient Egypt». touregypt.net
- Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
- Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
- Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
- Budhe W.(2003). Libro de los muertos. Primera versión poética. Según el texto jeroglífico publicado por Wallis Budge. Traducción, prólogo y notas A. Laurent. editorial Astri. S.A.
- Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
- Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
- Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
- Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X