Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Babotes"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 7: Llínea 7:
Normalment permaneixen invisibles, parades en punts concrets. Quan es mouen, ho fan per a esglayar a algú i ho fan levitant per l'aire, deixant un rastre que produïx ariçonades mortals als sers vius.
Normalment permaneixen invisibles, parades en punts concrets. Quan es mouen, ho fan per a esglayar a algú i ho fan levitant per l'aire, deixant un rastre que produïx ariçonades mortals als sers vius.


En algunes zones de la [[Comunitat Valenciana]] també són conegudes les bubotes com a sers fantasmals que rapten als chiquets que desobedixen als seus pares.  
En algunes zones de la [[Comunitat Valenciana]] també són conegudes les bubotes com a sers fantasmals que rapten als chiquets que desobedixen als seus pares.    
 
   
== Vore també ==
== Vore també ==
* [[Mitologia]]
* [[Mitologia]]

Última revisió del 11:12 5 març 2025

Archiu:2021-09-03-08-20 - Tio Pep - Infantil.jpg
Ninot de falla representant a una bubota

Segons la mitologia mallorquina i valenciana, les babotes, bubotes o mumerotes, són fantasmes que acossen als chiquets desobedients; ademés, solen freqüentar els cementeris de l'illa de Mallorca i els pobles de les comarques centrals valencianes esglayant als vius. Alguns inclús es moren de l'esglai. Eixa gent es reencarna en una atra bubota.

Tenen l'apariència de persones incorpórees i semitransparents cobertes totalment per grans teles blanques que els tapen el cap i els braços.

Normalment permaneixen invisibles, parades en punts concrets. Quan es mouen, ho fan per a esglayar a algú i ho fan levitant per l'aire, deixant un rastre que produïx ariçonades mortals als sers vius.

En algunes zones de la Comunitat Valenciana també són conegudes les bubotes com a sers fantasmals que rapten als chiquets que desobedixen als seus pares.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  • Bernat Ferrer i Frigola (2006): "Un fabulari que resorgix a cada revolt", Revista El Temps núms.1.157-1.158-1.159 d'agost de l'any 2006.
  • Canales, Carlos. Duendes. Guía de los seres mágicos de España (en castellà). Madrid: EDAF, 1994 (14a edició de 2003), p. 94. ISBN 84-7640-875-7
  • Rondalles Mallorquines d'en Jordi des Racó. Archivat 2006-08-19 en Wayback Machine

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Labrado, Víctor. Llegendes valencianes - Criatures mítiques de la tradició oral
  • Zabala, Fernanda. Leyendas y tradiciones valencianas
  • Calero Picó. Cuentos y Leyendas de los montes valencianos

Enllaços externs

[editar | editar còdic]