Diferència entre les revisions de "Galla"
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Alguns texts enumeren als galla com sèt dimonis, açò és, sèt esperits malignes que assolen la terra i que en ocasions són descrits en formes taurines. | Alguns texts enumeren als galla com sèt dimonis, açò és, sèt esperits malignes que assolen la terra i que en ocasions són descrits en formes taurines. | ||
La principal funció d'estos sers era la de dur als esperits humans i deus a l'inframon. Aixina, per eixemple, en el poema del Descens d'[[Inanna]] als inferns, estos dimonis perseguixen i flanquegen a la deesa Innana quan escapa del món inferior i són ells, també, els qui arrastren ahí a [[Dumuzi]] quan aquella ho condena. | La principal funció d'estos sers era la de dur als esperits humans i deus a l'inframon. Aixina, per eixemple, en el poema del Descens d'[[Inanna]] als inferns, estos dimonis perseguixen i flanquegen a la deesa Innana quan escapa del món inferior i són ells, també, els qui arrastren ahí a [[Dumuzi]] quan aquella ho condena. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 11:15 28 feb 2025
Els galla o gallu són dimonis de l'inframon, segons l'antiga mitologia de Mesopotàmia.
Alguns texts enumeren als galla com sèt dimonis, açò és, sèt esperits malignes que assolen la terra i que en ocasions són descrits en formes taurines.
La principal funció d'estos sers era la de dur als esperits humans i deus a l'inframon. Aixina, per eixemple, en el poema del Descens d'Inanna als inferns, estos dimonis perseguixen i flanquegen a la deesa Innana quan escapa del món inferior i són ells, també, els qui arrastren ahí a Dumuzi quan aquella ho condena.
Referències
[editar | editar còdic]- Langdong, Stephen Herbert (1931). «II. The Sumero-Accadian pantheon». En Gray, Louis H., ed. The Mythology of all races. Vol. V - Semitic (en anglés). Archeological Institute of America. pp. 359-361
- Black, Jeremy A.; Green, Tessa; Rickards (2004). Tessa Rickards, ed. Gods, demons, and symbols of ancient Mesopotamia: an illustrated dictionary (en anglés). Londres: The British Museum Press. p. 85-86. ISBN 0714117056
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
- Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
- Revisión de Cris.B Siren de Kramer's Sumerian Mythology and Black & Green's God's Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
- D. R. Frayne, Old Babylonian Period (2003-1595 a. C.), Toronto, 1990, 350-351
- González Wagner, Carlos. Psicoactivos, misticismo y religión en el mundo antiguo, Gerión 2, 1984, Universidad Complutense de Madrid
- Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion
- Wolkstein, Diane; Kramer, Noah. Inanna, queen of heaven and earth : her stories and hymns from Sumer (1a edición). New York: Harper & Row, Publihsers. p. 68. ISBN 0-06-090854-8