Diferència entre les revisions de "Martu"
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Martu''' o '''Amurru''' són els noms donats en la [[mitologia acadia]] i [[Mitologia sumèria|sumèria]] al [[deu]] dels Amorreos, a sovint formant part de noms propis. A voltes també se li crida '''Ilu Amurru'''. Era el deu patró de la ciutat mesopotàmica de Ninab, l'ubicació exacta de la qual es desconeix. | '''Martu''' o '''Amurru''' són els noms donats en la [[mitologia acadia]] i [[Mitologia sumèria|sumèria]] al [[deu]] dels Amorreos, a sovint formant part de noms propis. A voltes també se li crida '''Ilu Amurru'''. Era el deu patró de la ciutat mesopotàmica de Ninab, l'ubicació exacta de la qual es desconeix. | ||
== Descripció == | == Descripció == | ||
Última revisió del 11:10 28 feb 2025
Martu o Amurru són els noms donats en la mitologia acadia i sumèria al deu dels Amorreos, a sovint formant part de noms propis. A voltes també se li crida Ilu Amurru. Era el deu patró de la ciutat mesopotàmica de Ninab, l'ubicació exacta de la qual es desconeix.
Descripció
[editar | editar còdic]Amurru/Martu va ser provablement un deu semita occidental, originalment. A voltes se li descriu com un pastor o com undeu de les tormente, i com a fill del deu del cel Anu/An. Algunes voltes se li crida bêlu šadī o bêl šadê, senyor de la montanya; dúr-hur-sag-gá sikil-a-ke, El que mora en la montanya de purea, i kur-za-gan tu-[la], El que habita en la montanya lluenta. En les inscripcions de Zinčirli en Capadocia se li crida ì-li a-bi-a, El deu del meu pare,
L. R. Bailey (en 1968) i Jean Ouelette (en 1969) han sugerit que este Bêl Šadê podria ser el mateix que el bíblic El Shaddai que és el Deu de Abraham, Isaac i Jacob en la tradició sacerdotal narrativa, d'acort en l'hipòtesis documentaria. Bêl Šadê podria haver segut el deu de la fertilitat Baal, possiblement adoptat pels canaanites i rival i enemic del Deu hebreu YHWH, i combatut pel profeta hebreu Elías.
Amurru també té les característiques de deu de les tormentes. De la mateixa manera que Adad, Amurru du l'epítet ramān, tronador, i se li crida inclús bāriqu, llançador del raig i Adad ša a-bu-be, Adad del diluvi. No obstant, la seua iconografia és distinta a la d'Adad, apareixent en ocasions junt a Adad en un bastó de poder, mentres que Adad du un raig convencional.
Referències
[editar | editar còdic]- Jordan Michael, Enciclopèdia dels deus
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Bailey, L. R. (1968). "Israelite ’Ēl šadday and Amorite Bêl šadê", Journal of Biblical Literature 87, 434–38
- Cross, Frank Moore (1973). Canaanite Myth and Hebrew Epic, pp. 10, 57–58. Cambridge, MA: Harvard University Press. ISBN 0-674-09176-0
- Jordon, Michael. Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2002
- Ouellette, Jean (1969). "More on ’Ēl Šadday and Bêl Šadê", Journal of Biblical Literature 88, 470f