Canvis

Originàriament, la fòrmula de la tònica només incloïa [[aigua carbonatada]] i quinina, en grans proporcions d'esta última, lo qual provocava un sabor molt amarc. En el pas del temps la cantitat de quinina s'ha reduït a cantitats insignificants des del punt de vista mèdic, a causa dels efectes secundaris que tenen altes dosis d'esta substància, per lo qual ara se gasta només en cantitats equivalents a una quarta part de la dosis terapèutica i únicament pel seu sabor.

Originàriament, la fòrmula de la tònica només incloïa [[aigua carbonatada]] i quinina, en grans proporcions d'esta última, lo qual provocava un sabor molt amarc. En el pas del temps la cantitat de quinina s'ha reduït a cantitats insignificants des del punt de vista mèdic, a causa dels efectes secundaris que tenen altes dosis d'esta substància, per lo qual ara se gasta només en cantitats equivalents a una quarta part de la dosis terapèutica i únicament pel seu sabor.

La tònica és usada ben a sovint en una beguda cridada ''[[gin tonic]]'', que és una mescla de Ginebra i aigua tònica. A banda de les versions estàndart de la beguda, també es venen versions sense sucre o aromatisades en llima (llima amarga) o llima de bergamota (llima de bergamota amarga). La beguda brilla baix [[Radiació ultravioleta|llum ultravioleta]] (''[[llum negra]]'') a causa de la fluorescència natural del sulfat de quinina present en ella.

La tònica és usada ben a sovint en una beguda cridada ''[[gin tonic]]'', que és una mescla de [[Ginebra]] i aigua tònica. A banda de les versions estàndart de la beguda, també es venen versions sense [[sucre]] o aromatisades en [[llima]] (llima amarga) o llima de bergamota (llima de bergamota amarga). La beguda brilla baix [[Radiació ultravioleta|llum ultravioleta]] (''[[llum negra]]'') a causa de la fluorescència natural del sulfat de quinina present en ella.

En alguns països hipanoamericans rep el nom de '''aguakina''' o '''aguaquina'''.

En alguns països hipanoamericans rep el nom de '''aguakina''' o '''aguaquina'''.