Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 72: Llínea 72:     
{{Cita|''Los 'filòlecs dogmàtics' que equiparan ese dialecto infame e infecto a la dignidad de nuestra histórica lengua valenciana, insultan al alma social del pueblo valenciano. Si, encima, nos quieren imponer su distorsionada 'unitat lingüística', basada en criterios colonizadores y falsos dogmas, eso alcanza la categoría de insulto y refleja su ignorancia.''|'Cientifisme d'escudella' ([[2003]]), per Mª Teresa Puerto.}}
 
{{Cita|''Los 'filòlecs dogmàtics' que equiparan ese dialecto infame e infecto a la dignidad de nuestra histórica lengua valenciana, insultan al alma social del pueblo valenciano. Si, encima, nos quieren imponer su distorsionada 'unitat lingüística', basada en criterios colonizadores y falsos dogmas, eso alcanza la categoría de insulto y refleja su ignorancia.''|'Cientifisme d'escudella' ([[2003]]), per Mª Teresa Puerto.}}
 +
 +
{{Cita|Fra [[Antoni Canals]], fon frare dominic, discípul de [[Sant Vicent Ferrer]], catedràtic de Teologia de la Catedral de Valéncia, autor de la traducció del '[[Valeri Màxim]]' a la [[llengua valenciana]], diu en el seu pròlec: "... perque yo a manament de vostra senyoria, el tret de lati en nostra vulgada lengua materna valenciana, axi breu com he pogut, jatssessia que altres lagen tret en lengua cathalana...|'La llengua valenciana i els nostres clàssics' (Valéncia, 2005), per Mª Teresa Puerto}}
    
{{Cita|1946. Josep Romeu funda la Societat Catalana d'Estudis Històrics, braç armat cultural de la burguesia "feixista" catalana per a la "reinterpretació" de l'història. Als seus colaboradors, Miguel Dolç i Guillem Colom els obsessionava una idea: Estendre el "normalitzat" (dialecte barceloní) al Regne de Valéncia.|''¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX'' (Valéncia, [[2005]]), per Mª Teresa Puerto}}
 
{{Cita|1946. Josep Romeu funda la Societat Catalana d'Estudis Històrics, braç armat cultural de la burguesia "feixista" catalana per a la "reinterpretació" de l'història. Als seus colaboradors, Miguel Dolç i Guillem Colom els obsessionava una idea: Estendre el "normalitzat" (dialecte barceloní) al Regne de Valéncia.|''¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX'' (Valéncia, [[2005]]), per Mª Teresa Puerto}}
 +
 +
{{Cita|1954. La dita revista [Revista Valenciana de Filologia] publica els treballs del falangiste Joan Fuster i de Joan Amadés, expoliador cultural del Regne de Valencia en el seu 'Costumari Catalá'. El moviment 'feixista' catala, ideat pel falangiste de la burguesia catalana Dionisio Ridruejo, introduix en esta revista els ilicits noms que hui utilisa l'esquerra valenciana (convertida, en gran habilitat, en els nomenats 'tontos utils' per la burguesia ultra catalana); utilisen les denominacions desviades de la llegalitat vigent com 'Principat, País, nostra llengua, Levante, ...
 +
 +
''Cabeza de puente del Institut d'Estudis Catalans era el joven falangista Joan Fuster, amigo de lucir las camisas azules y bélicos correajes de los apóstoles del 'Cara al Sol'... Disciplinado y servicial, Fuster acataba militarmente las consignas culturales y ortográficas desde Barcelona. Y, agradecido, el Institut d'Estudis Catalans y la burguesía nacionalista mimaba a Joan Fuster lanzándole requiebros...'' ('La normalización de correaje, camisa azul y pistolón', R. García Moya, 'Las Provincias', 6.4.1997).|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX'' (Valéncia, [[2005]]), per Mª Teresa Puerto}}
    
{{Cita|Sent el Consell Valencià de Cultura una entitat de caracter politic, els seus membres són nomenats pels partits politics, caria i carix d'atribucions per a dictaminar de llingüística, puix les seues decisions estaran sempre contaminades del sectarisme polític. Per lo tant, qualsevol de les seues intervencions, estaran sempre qüestionades per falta de credibilitat.  
 
{{Cita|Sent el Consell Valencià de Cultura una entitat de caracter politic, els seus membres són nomenats pels partits politics, caria i carix d'atribucions per a dictaminar de llingüística, puix les seues decisions estaran sempre contaminades del sectarisme polític. Per lo tant, qualsevol de les seues intervencions, estaran sempre qüestionades per falta de credibilitat.  
Llínea 83: Llínea 89:  
No obstant, en contra dels criteris marcats per la Llingüística Moderna, el 13 de juliol de 1998 el Consell Valencià de Cultura emet un dictamen sobre lo que se coneix com a "el conflicte llingüístic valencià" i que fon aprovat en el vot favorable dels consellers proposts pel PP i PSOE.
 
No obstant, en contra dels criteris marcats per la Llingüística Moderna, el 13 de juliol de 1998 el Consell Valencià de Cultura emet un dictamen sobre lo que se coneix com a "el conflicte llingüístic valencià" i que fon aprovat en el vot favorable dels consellers proposts pel PP i PSOE.
   −
El dictamen del CVC era l'anticip de la creació del corset polític per a la Llengua Valenciana, dissenyat per a la seua assimilació pel fabrià dialecte barceloní (català modern). Un dialecte convertit en llengua pel seu poderós eixercit d'editors|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX y XX.'' (Valéncia, 2005) per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferré]]}}
+
El dictamen del CVC era l'anticip de la creació del corset polític per a la Llengua Valenciana, dissenyat per a la seua assimilació pel fabrià dialecte barceloní (català modern). Un dialecte convertit en llengua pel seu poderós eixercit d'editors|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX y XX.'' (Valéncia, 2005) per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]]}}
 +
 
 +
{{Cita|1964.El proces d'extermini de la Llengua Valenciana en publicacions i facsimils està ya en marcha. En la 'Revista Valenciana de Filologia', [[Sanchis Guarner|M. Sanchis Guarner]], reproduix en imprenta el colofo de la Biblia de Micer Bonifaci Ferrer 'traslladada... de lingua latina en la nostra valenciana...' (1478) i elimina esta ultima expressio, en un cas flagrant de falsificacio historica textual. Moltes imprentes catalanes, seguint la mateixa pauta, a l'editar facsimils dels nostres classics del Sigle d´Or valencià, substituixen l'expressio 'Llengua Valenciana' per la de 'catalana'. Aixina resolia Catalunya, per mig de la suplantacio, el seu historic complex d'inferioritat respecte al nostre historic Regne de Valencia.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX' (Valéncia, 2005) per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]]}}
 +
 
 +
{{Cita|1972. [[Antonio Ubieto|D. Antonio Ubieto Arteta]], catedratic d'Historia Migeval de l'Universitat de Valencia i archiver de la Corona d'Arago, llig en el Paraninf la seua lliçó magistral 'Los Orígenes del Reino de Valencia' en l'inauguracio del curs 1972-73.
 +
 
 +
En eixa investigacio el professor Ubieto desmonta totes les falses teories catalanes que es volien impondre en l'Universitat de Valencia al voltant de la conquista del Regne de Valencia i demostra que el percentage de catalans vinguts a Valencia fon escas (vore pàgina 9, 1848) i no pogueren dur la llengua, perque 'el romanç valencià' ya existia en el Regne Moro de Valencia.
 +
 +
A partir d'eixe moment el professor Ubieto i el seu equip es acosat i amenaçat de mort i ha de traslladar-se a l'Universitat de Saragossa, a on actualment el seu equip te la seua seu. La dissidencia dels professors incomodos a les falses tesis del catalanisme okupa i expansioniste fon feroçment castigada.
 +
I la cautiva i docilment anestesiada societat valenciana no reaccionà davant de l'invasor. S'entregà ad ell.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}
    
{{Cita|1979. La seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) dona a coneixer un nou sistema ortografic per a la Llengua Valenciana, que fon oficialisat i es profundament antagonic en la normativa fabriana del dialecte barceloni, actual catala, impost per el I.E.C. El 9 de giner de 1979 una Orde del Ministeri d'Educacio i Ciencia (BOE nº 48, 24 febrer, pags. 4.996 i 4.997), firmada pel Ministre Iñigo Cavero, autorisava l'ensenyança de la Llengua Valenciana en Bachillerat. En Catalunya, Jordi Pujol (10/06/79), ya instalat en la Generalitat Catalana, deixava entrevore els seus plans futurs, i pronuncia en un ple parlamentari allo tan profetic... : 'Hay que cambiar no ya cuarenta años, sino quinientos años de la Historia de España'. Des d'eixa taxativa orde s'intensificà l'extermini, per assimilacio, de la llengua i cultura valencianes en tota classe de llibres, diccionaris, enciclopedies, llectures, aules docents infantils i universitaries, associacions, mijos de comunicacio, etc..., dissenyats per a dit. Els grans mijos financers catalans han subvencionat generosament moltes conciencies fragils, sense dignitat rendides al poder economic catala. Els definits com a 'tontos utils del País Valencià' per la burguesia nacionalista catalana, seguiren colaborant, eficaçment, al servici dels seus dictats financers.|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX'', (Valéncia, [[2005]]), per Mª Teresa Puerto}}
 
{{Cita|1979. La seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) dona a coneixer un nou sistema ortografic per a la Llengua Valenciana, que fon oficialisat i es profundament antagonic en la normativa fabriana del dialecte barceloni, actual catala, impost per el I.E.C. El 9 de giner de 1979 una Orde del Ministeri d'Educacio i Ciencia (BOE nº 48, 24 febrer, pags. 4.996 i 4.997), firmada pel Ministre Iñigo Cavero, autorisava l'ensenyança de la Llengua Valenciana en Bachillerat. En Catalunya, Jordi Pujol (10/06/79), ya instalat en la Generalitat Catalana, deixava entrevore els seus plans futurs, i pronuncia en un ple parlamentari allo tan profetic... : 'Hay que cambiar no ya cuarenta años, sino quinientos años de la Historia de España'. Des d'eixa taxativa orde s'intensificà l'extermini, per assimilacio, de la llengua i cultura valencianes en tota classe de llibres, diccionaris, enciclopedies, llectures, aules docents infantils i universitaries, associacions, mijos de comunicacio, etc..., dissenyats per a dit. Els grans mijos financers catalans han subvencionat generosament moltes conciencies fragils, sense dignitat rendides al poder economic catala. Els definits com a 'tontos utils del País Valencià' per la burguesia nacionalista catalana, seguiren colaborant, eficaçment, al servici dels seus dictats financers.|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX'', (Valéncia, [[2005]]), per Mª Teresa Puerto}}
    
[[Archiu:Batllori2.jpg|thumb|250px|]]
 
[[Archiu:Batllori2.jpg|thumb|250px|]]
 +
 +
{{Cita|1981. L'oficialisacio de l'ortografia de la seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana tingue lloc en un gran acte celebrat el 7 de maig de 1981 en el Real Monasteri del Puig de Santa Maria. Estes Normes del Puig, nomenades 'Normes Ortografiques de l'Idioma Valencià' foren adoptades com a propies per la Comissio Mixta de Bilingüisme, sent publicades de manera oficial per la Secretaria General Tecnica de la Conselleria d'Educacio del Consell Valencià.
 +
 +
La societat valencianista Valencia 2000 fa la 1ª edicio de l'obra 'El Crit de la Llengua' del llingüiste i Academic de la RACV Josep Alminyana Vallés i Joan Alarco i Preciado. Una primera recopilacio de testimonis en defensa de la Llengua Valenciana que aporta importants documents originals dels nostres autors entre els sigles XIV i XVIII. Els originals, presentats pel llingüiste Alminyana, acrediten l'incomparable valor historic de l'indiscutible Idioma Valencià.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}
 +
 +
{{Cita|1987. II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, a on queden arreplegats i publicats els noms de tots aquells valencians afins a l'ideologia burguesa/expansionista del nacionalisme català, i que després foren 'màgicament...' habilitats per als cosos docents d'educació primària i secundària de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana. Eixa fon la millor arma de penetració dels responsables de l'ideologisació de les futures generacions valencianes, educades ya, des de les aules, en els dictats de la burguesia editora catalana.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}
    
{{Cita|El 2 de setembre de 1998 s'aprova la 'Llei de creació de l'Academia Valenciana de la Llengua' (DOGV, 16.9.1998), conseqüencia directa del Dictamen del Consell Valencià de Cultura (CVC). Lo mateix que el Dictamen, la Llei de la AVLl està plena d'ambigüetats, perifrasis, circumloquis llingüistics i indefinicions que descataloguen i degraden l'entitat historica de la Llengua Valenciana.
 
{{Cita|El 2 de setembre de 1998 s'aprova la 'Llei de creació de l'Academia Valenciana de la Llengua' (DOGV, 16.9.1998), conseqüencia directa del Dictamen del Consell Valencià de Cultura (CVC). Lo mateix que el Dictamen, la Llei de la AVLl està plena d'ambigüetats, perifrasis, circumloquis llingüistics i indefinicions que descataloguen i degraden l'entitat historica de la Llengua Valenciana.
Llínea 137: Llínea 158:  
*[http://larchiu.llenguavalencianasi.com/entrevistes/teresa_puerto/10-03-07.htm Entrevista a Mª Teresa Puerto - [[Joan Benet]] - L'Archiu - Llengua Valenciana SI]
 
*[http://larchiu.llenguavalencianasi.com/entrevistes/teresa_puerto/10-03-07.htm Entrevista a Mª Teresa Puerto - [[Joan Benet]] - L'Archiu - Llengua Valenciana SI]
 
*[https://www.cardonavives.com/documentos.asp?Writer=Mar%EDa%20Teresa%20Puerto%20Ferre Artículs de Mª Teresa Puerto - Web de la Cardona Vives]
 
*[https://www.cardonavives.com/documentos.asp?Writer=Mar%EDa%20Teresa%20Puerto%20Ferre Artículs de Mª Teresa Puerto - Web de la Cardona Vives]
 +
*[http://www.conoze.com/index.php?accion=autor&autor=Mar%EDa%20Teresa%20Puerto%20Ferre Currículum de María Teresa Puerto Ferre - Conoze]
    
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]
27 566

edicions

Menú de navegació