26 929
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 76:
Llínea 76: + + + +
→Cites
{{Cita|1946. Josep Romeu funda la Societat Catalana d'Estudis Històrics, braç armat cultural de la burguesia "feixista" catalana per a la "reinterpretació" de l'història. Als seus colaboradors, Miguel Dolç i Guillem Colom els obsessionava una idea: Estendre el "normalitzat" (dialecte barceloní) al Regne de Valéncia.|''¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX'' (Valéncia, [[2005]]), per Mª Teresa Puerto}}
{{Cita|1946. Josep Romeu funda la Societat Catalana d'Estudis Històrics, braç armat cultural de la burguesia "feixista" catalana per a la "reinterpretació" de l'història. Als seus colaboradors, Miguel Dolç i Guillem Colom els obsessionava una idea: Estendre el "normalitzat" (dialecte barceloní) al Regne de Valéncia.|''¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX'' (Valéncia, [[2005]]), per Mª Teresa Puerto}}
{{Cita|1954. La dita revista [Revista Valenciana de Filologia] publica els treballs del falangiste Joan Fuster i de Joan Amadés, expoliador cultural del Regne de Valencia en el seu 'Costumari Catalá'. El moviment 'feixista' catala, ideat pel falangiste de la burguesia catalana Dionisio Ridruejo, introduix en esta revista els ilicits noms que hui utilisa l'esquerra valenciana (convertida, en gran habilitat, en els nomenats 'tontos utils' per la burguesia ultra catalana); utilisen les denominacions desviades de la llegalitat vigent com 'Principat, País, nostra llengua, Levante, ...
''Cabeza de puente del Institut d'Estudis Catalans era el joven falangista Joan Fuster, amigo de lucir las camisas azules y bélicos correajes de los apóstoles del 'Cara al Sol'... Disciplinado y servicial, Fuster acataba militarmente las consignas culturales y ortográficas desde Barcelona. Y, agradecido, el Institut d'Estudis Catalans y la burguesía nacionalista mimaba a Joan Fuster lanzándole requiebros...'' ('La normalización de correaje, camisa azul y pistolón', R. García Moya, 'Las Provincias', 6.4.1997).|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX'' (Valéncia, [[2005]]), per Mª Teresa Puerto}}
{{Cita|Sent el Consell Valencià de Cultura una entitat de caracter politic, els seus membres són nomenats pels partits politics, caria i carix d'atribucions per a dictaminar de llingüística, puix les seues decisions estaran sempre contaminades del sectarisme polític. Per lo tant, qualsevol de les seues intervencions, estaran sempre qüestionades per falta de credibilitat.
{{Cita|Sent el Consell Valencià de Cultura una entitat de caracter politic, els seus membres són nomenats pels partits politics, caria i carix d'atribucions per a dictaminar de llingüística, puix les seues decisions estaran sempre contaminades del sectarisme polític. Per lo tant, qualsevol de les seues intervencions, estaran sempre qüestionades per falta de credibilitat.