Canvis

Des de Castelló s’accedix a esta localitat a través de la [[N-340]], prenent després la [[CV-10]], seguint per la CV-224 i finalment la CV-230.

Des de Castelló s’accedix a esta localitat a través de la [[N-340]], prenent després la [[CV-10]], seguint per la CV-224 i finalment la CV-230.

Des de València direcció nort per la [[A-7]], eixida  [[la Vall d’Uxó]], direcció Soneja, creuarem esta localitat, CV-230, camí de Soneja i passant per damunt de les Grutes de Sant Josep, arribarem a Alfondeguella.

Des de Valéncia direcció nort per la [[A-7]], eixida  [[la Vall d’Uxó]], direcció [[Soneja]][[Títul de l'enllaç]], creuarem esta localitat, CV-230, camí de Soneja i passant per damunt de les [[Grutes de Sant Josep]], arribarem a Alfondeguella.

Des de [[Terol]], [[Sogorp]], baixant per la [[A-23]] fins a l’eixida [[Soneja]] - [[la Vall d’Uxó]] i agafant la CV-230 creuarem [[Assuévar]] i fins a Alfondeguella.

Des de [[Terol]], [[Sogorp]], baixant per la [[A-23]] fins a l’eixida Soneja - [[la Vall d’Uxó]] i agafant la CV-230 creuarem [[Assuévar]] i fins a Alfondeguella.

== Localitats limítrofes ==

== Localitats limítrofes ==

== Història ==

== Història ==

Els primers núcleus que es van establir van ser romans, dels que hui en dia queden restes pero van ser els àraps els que van crear l’actual emplaçament, després de la conquista va pertànyer als comtes de Ripalda i al Ducat de [[Medinaceli]]. Al ser lloc de moriscs la seua demografia es va vore sériament afectada per l’expulsió ya que es va reduir la seua població a la mitat entre [[1602]] i [[1646]]. No obstant això, el creiximent demogràfic va ser molt important durant el [[segle XIX]], época en que es va intentar explotar els jaciments de mercuri i cobalt existents en el seu terme municipal. Aixina, mentres que en [[1795]] la seua població era de 180 habitants, en [[1900]] conseguia la sifra de 943 habitants. En el s. XX (+- 1938) esta zona va tindre importància en la disputa de la [[Guerra Civil espanyola]], sent l'últim reducte del Front de l'Ebre en el que l'Eixercit Republicà va cedir davant dels Nacionals.

Els primers núcleus que es van establir van ser romans, dels que hui en dia queden restes pero van ser els àraps els que van crear l’actual emplaçament, després de la conquista va pertànyer als comtes de Ripalda i al Ducat de [[Medinaceli]]. Al ser lloc de moriscs la seua demografia es va vore sériament afectada per l’expulsió ya que es va reduir la seua població a la mitat entre [[1602]] i [[1646]]. No obstant això, el creiximent demogràfic va ser molt important durant el [[segle XIX]], época en que es va intentar explotar els jaciments de mercuri i cobalt existents en el seu terme municipal. Aixina, mentres que en [[1795]] la seua població era de 180 habitants, en [[1900]] conseguia la sifra de 943 habitants. En el [[segle XX]] (+- 1938) esta zona va tindre importància en la disputa de la [[Guerra Civil espanyola]], sent l'últim reducte del Front de l'Ebre en el que l'Eixercit Republicà va cedir davant dels Nacionals.

*Dijous Llarder o de [[Carnestoltes]], a on la gent va a berenar a la montanya

*Dijous Llarder o de [[Carnestoltes]], a on la gent va a berenar a la montanya

*En Semana Santa, representació de la passió la nit del dissabte anterior al dumenge de rams, en recorregut pel núcleu urbà de la població finalisant en el Calvari, ho realisen veïns i veïnes de la població.

*En Semana Santa, representació de la passió la nit del dissabte anterior al dumenge de rams, en recorregut pel núcleu urbà de la població finalisant en el Calvari, ho realisen veïns i veïnes de la població.

*Festa a [[Nostra Senyora de l’Assunció]] la semana del 15 d’agost, en bous i reveles.

*Festa a [[Nostra Senyora de l’Assunció]] la semana del 15 d’[[agost]], en bous i reveles.

*Festes Patronals a Sant Bertomeu i Sant Francesc Xavier en fira de productes de la zona per venda ambulant. Estes festes tenen lloc sempre el segon fi de semana de novembre.

*Festes Patronals a Sant Bertomeu i Sant Francesc Xavier en fira de productes de la zona per venda ambulant. Estes festes tenen lloc sempre el segon fi de semana de novembre.

*Festa del Santíssim Crist del Calvari el tercer dumenge de novembre. En processó al Calvari i missa en l’ermita. A esta festa acodixen moltes persones, inclús d’atres pobles, perque hi ha molta devoció pel Crist, cada any la festa la realisen famílies o grups de quintos.

*Festa del Santíssim Crist del Calvari el tercer dumenge de novembre. En processó al Calvari i missa en l’ermita. A esta festa acodixen moltes persones, inclús d’atres pobles, perque hi ha molta devoció pel Crist, cada any la festa la realisen famílies o grups de quintos.