Llínea 28: |
Llínea 28: |
| | | |
| === Accessos === | | === Accessos === |
− | Des de Castelló s’accedix a esta localitat a través de la [[N-340]], prenent després la [[CV-10]], seguint per la CV-224 i finalment la CV-230. | + | Des de [[Castelló]] s’accedix a esta localitat a través de la [[N-340]], prenent després la [[CV-10]], seguint per la CV-224 i finalment la CV-230. |
| | | |
− | Des de Valéncia direcció nort per la [[A-7]], eixida [[la Vall d’Uxó]], direcció [[Soneja]][[Títul de l'enllaç]], creuarem esta localitat, CV-230, camí de Soneja i passant per damunt de les [[Grutes de Sant Josep]], arribarem a Alfondeguella. | + | Des de [[Valéncia]] direcció nort per la [[A-7]], eixida [[la Vall d’Uxó]], direcció [[Soneja]][[Títul de l'enllaç]], creuarem esta localitat, CV-230, camí de [[Soneja]] i passant per damunt de les [[Grutes de Sant Josep]], arribarem a Alfondeguella. |
| | | |
| Des de [[Terol]], [[Sogorp]], baixant per la [[A-23]] fins a l’eixida Soneja - [[la Vall d’Uxó]] i agafant la CV-230 creuarem [[Assuévar]] i fins a Alfondeguella. | | Des de [[Terol]], [[Sogorp]], baixant per la [[A-23]] fins a l’eixida Soneja - [[la Vall d’Uxó]] i agafant la CV-230 creuarem [[Assuévar]] i fins a Alfondeguella. |
Llínea 77: |
Llínea 77: |
| == Economia == | | == Economia == |
| | | |
− | Es basa en cultiu llenyós de secà, d’un total de 469 hectàrees repartides pels cultius d’armeles, vinyes, oliveres, garrofes, horta, tarongers i la resta del terme de pins sureres i carrasques. | + | Es basa en cultiu llenyós de secà, d’un total de 469 hectàrees repartides pels cultius d’[[armeles]], [[raïm|vinyes]], [[oliva|oliveres]], [[garrofa|garrofes]], horta, [[taronja|tarongers]] i la resta del terme de pins sureres i carrasques. |
| | | |
| Els veïns d’este municipi han de desplaçar-se a atres localitats per a treballar en oficis diversos ya que en este municipi no hi ha polígon industrial, les empreses que hi han són de caràcter familiar. | | Els veïns d’este municipi han de desplaçar-se a atres localitats per a treballar en oficis diversos ya que en este municipi no hi ha polígon industrial, les empreses que hi han són de caràcter familiar. |
− | Antigament, fins a [[1992]], els veïns es desplaçaven fins a la fàbrica Segarra (la Vall d’Uxó), després IMEPIEL, per a treballar en el calçat, en un principi baixaven a peu a la Vall d’Uxó, posteriorment en coches. | + | Antigament, fins a [[1992]], els veïns es desplaçaven fins a la fàbrica Segarra (la [[Vall d’Uxó]]), després IMEPIEL, per a treballar en el calçat, en un principi baixaven a peu a la Vall d’Uxó, posteriorment en coches. |
| Antigament alguns artesans es dedicaven a la fabricació de "trena d’espart" (Aixereta), i les dones es dedicaven a fer "espardenyes d’espart", en l’actualitat estos oficis s’han extinguit. | | Antigament alguns artesans es dedicaven a la fabricació de "trena d’espart" (Aixereta), i les dones es dedicaven a fer "espardenyes d’espart", en l’actualitat estos oficis s’han extinguit. |
| | | |