Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
64 bytes afegits ,  13:13 5 maig 2010
sense resum d'edició
Llínea 28: Llínea 28:     
=== Accessos ===
 
=== Accessos ===
Des de Castelló s’accedix a esta localitat a través de la [[N-340]], prenent després la [[CV-10]], seguint per la CV-224 i finalment la CV-230.
+
Des de [[Castelló]] s’accedix a esta localitat a través de la [[N-340]], prenent després la [[CV-10]], seguint per la CV-224 i finalment la CV-230.
   −
Des de Valéncia direcció nort per la [[A-7]], eixida  [[la Vall d’Uxó]], direcció [[Soneja]][[Títul de l'enllaç]], creuarem esta localitat, CV-230, camí de Soneja i passant per damunt de les [[Grutes de Sant Josep]], arribarem a Alfondeguella.
+
Des de [[Valéncia]] direcció nort per la [[A-7]], eixida  [[la Vall d’Uxó]], direcció [[Soneja]][[Títul de l'enllaç]], creuarem esta localitat, CV-230, camí de [[Soneja]] i passant per damunt de les [[Grutes de Sant Josep]], arribarem a Alfondeguella.
    
Des de [[Terol]], [[Sogorp]], baixant per la [[A-23]] fins a l’eixida Soneja - [[la Vall d’Uxó]] i agafant la CV-230 creuarem [[Assuévar]] i fins a Alfondeguella.
 
Des de [[Terol]], [[Sogorp]], baixant per la [[A-23]] fins a l’eixida Soneja - [[la Vall d’Uxó]] i agafant la CV-230 creuarem [[Assuévar]] i fins a Alfondeguella.
Llínea 77: Llínea 77:  
== Economia ==
 
== Economia ==
   −
Es basa en cultiu llenyós de secà, d’un total de 469 hectàrees repartides pels cultius d’armeles, vinyes, oliveres, garrofes, horta, tarongers i la resta del terme de pins sureres i carrasques.
+
Es basa en cultiu llenyós de secà, d’un total de 469 hectàrees repartides pels cultius d’[[armeles]], [[raïm|vinyes]], [[oliva|oliveres]], [[garrofa|garrofes]], horta, [[taronja|tarongers]] i la resta del terme de pins sureres i carrasques.
    
Els veïns d’este municipi han de desplaçar-se a atres localitats per a treballar en oficis diversos ya que en este municipi no hi ha polígon industrial, les empreses que hi han són de caràcter familiar.  
 
Els veïns d’este municipi han de desplaçar-se a atres localitats per a treballar en oficis diversos ya que en este municipi no hi ha polígon industrial, les empreses que hi han són de caràcter familiar.  
Antigament, fins a [[1992]], els veïns es desplaçaven fins a la fàbrica Segarra (la Vall d’Uxó), després IMEPIEL, per a treballar en el calçat, en un principi baixaven a peu a la Vall d’Uxó, posteriorment en coches.
+
Antigament, fins a [[1992]], els veïns es desplaçaven fins a la fàbrica Segarra (la [[Vall d’Uxó]]), després IMEPIEL, per a treballar en el calçat, en un principi baixaven a peu a la Vall d’Uxó, posteriorment en coches.
 
Antigament alguns artesans es dedicaven a la fabricació de "trena d’espart" (Aixereta), i les dones es dedicaven a fer "espardenyes d’espart", en l’actualitat estos oficis s’han extinguit.
 
Antigament alguns artesans es dedicaven a la fabricació de "trena d’espart" (Aixereta), i les dones es dedicaven a fer "espardenyes d’espart", en l’actualitat estos oficis s’han extinguit.
  
121 173

edicions

Menú de navegació