Alacrà

Alacrá (Centruroides vittatus)

L'alacrà o escorpió és un aràcnit i es caracterisen per contar en un parell de pinces d'agarre i tindre el cos dividit en cefalotórax i un abdomen que es prolonga i s'estreta en una coa de sis segments que acaba en un agulló corbat, en el que injecta verí a les seues preses. Existixen diverses espècies en el món que es caracterisen pel tamany i el color.

S'alimenten principalment d'insectes i atres invertebrats, encara que algunes espècies consumixen vertebrats. Utilisen les seues pinces per a subjectar i matar a les seues preses. Poden utilisar el seu agulló venenós tant per a matar a la seua presa com per a defendre's. A la seua volta els alacrans són presa d'atres animals de major tamany.

Els escorpions es distribuïxen per tots els continents, llevat l'Antàrtida. La diversitat és major en les zones subtropicals i disminuïx cap als pols i l'equador, encara que es troben escorpions en els tròpics.

Alacrà (Hottentotta tamulus)

La majoria de les espècies d'alacrans són nocturnes o crepusculars i troben refugi durant el dia en caus, clavills en les roques o en la corfa dels arbres.​ Moltes creen un refugi baix les pedres d'uns pocs centímetros de llongitut i algunes utilisen caus construïts per atres animals, com a aranyes, reptils i chicotets mamífers, mentres que unes atres excaven els seus propis caus, de distinta complexitat i profunditat segons l'espècie.

Els escorpions utilisen el seu verí per a matar o paralisar ràpidament a les seues preses. Les picadures de moltes espècies són molestes o doloroses, pero solament vinticinc espècies, totes pertanyents a la família Buthidae, com Leiurus quinquestriatus, Hottentotta spp., Centruroides spp. o Androctonus spp.,​ tenen verí potencialment mortal per al ser humà. El dels alacrans Androctonus del Desert del Sàhara és tan tòxic com el d'una cobra i els escorpions mexicans Centruroides piquen a mils de persones cada any causant centenars de morts, especialment entre chiquets; els escorpions del gènero Hadrurus que es troben en el suroest d'Estats Units piquen a sovint a l'home pero, encara que causen un dolor molt intens, és passager.

Referències

• Audesirk, T.; Audesirk, G.; Byers, B. E. (2003). Biología: la vida en la tierra (H. J. Escalona y R. L.
• Benton, T. G. (1992). «The Ecology of the Scorpion Euscorpius flavicaudis in England». Journal of Zoology 226 (3): 351-368. doi:10.1111/j.1469-7998.1992.tb07484.x
• Gherghel, I.; Sotek, A.; Papes, M.; Strugariu, A.; Fusu, L. (2016). «Ecology and Biogeography of the Endemic Scorpion Euscorpius carpathicus (Scorpiones: Euscorpiidae): a Multiscale Analysis». Journal of Arachnology 44 (1): 88-91. doi:10.1636/P14-22.1
• Hoshino, K.; Moura, A. T. V.; De Paula, H. M. G. (2006). «Selection of Environmental Temperature by the Yellow Scorpion Tityus serrulatus Lutz & Mello, 1922 (Scorpiones, Buthidae)». Journal of Venomous Animals and Toxins Including Tropical Diseases 12
• Sharma, Prashant P.; Baker, Caitlin M.; Cosgrove, Julia G.; Johnson, Joanne E.; Oberski, Jill T.; Raven, Robert J.; Harvey, Mark S.; Boyer, Sarah L. et al. (2018). «A Revised Dated Phylogeny of Scorpions: Phylogenomic Support for Ancient Divergence of the Temperate Gondwanan Family Bothriuridae». Molecular Phylogenetics and Evolution
• Soleglad, Michael E.; Fet, Victor; Kovařík, F. (2005). «The Systematic Position of the Scorpion Genera Heteroscorpion Birula, 1903 and Urodacus Peters, 1861 (Scorpiones: Scorpionoidea)». Euscorpius 20:

Bibliografia

• Polis, Gary (1990), The Biology of Scorpions, Stanford University Press, ISBN 978-0-8047-1249-1, OCLC 18991506
• Stockmann, Roland; Ythier, Eric (2010), Scorpions of the World, N. A. P. Editions, ISBN 978-2913688117
• Stockmann, Roland (2015), «Introduction to Scorpion Biology and Ecology», en Gopalakrishnakone, P.; Possani, L.; F. Schwartz, E. et al., eds., Scorpion Venoms, Springer, pp. 25-59, ISBN 978-94-007-6403-3, doi:10.1007/978-94-007-6404-0_14
• Storer, Tracy I.; Usinger, Robert L.; Stebbins, Robert C.; Nybakken, James W. (2003), Zoología general (6.ª edición), Ediciones Omega, ISBN 84-282-0683-X

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alacrà.

• Wikispecies té un artícul sobre Alacrà.
• «Alacrà». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).