Diferència entre les revisions de "Espido Freire"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''María Laura Espido Freire''' coneguda com '''Espido Freire''' (Bilbao, 16 de juliol de 1974), és una escritora espanyola. En l'any 1999 gua…») |
|||
Llínea 40: | Llínea 40: | ||
Ha segut traduïda a l'anglés, francés, alemà, portugués, grec, polac, neerlandés, turc, italià... entre uns atres. | Ha segut traduïda a l'anglés, francés, alemà, portugués, grec, polac, neerlandés, turc, italià... entre uns atres. | ||
+ | |||
+ | Forma part del colectiu artístic Hijos de Mary Shelley, fundat per [[Fernando Marías Amondo]]. En ell va participar en les sessions d'homenage a la pionera feminista [[Mary Wollstonecraft]] i en el llibre titulat ''Wollstonecraft''. ''Hijas del horizonte'', a on també figuren atres importants escritores com [[Cristina Fallarás]], [[Paloma Pedrero]], [[Nuria Varela]], [[Cristina Cerrada]], [[Eva Díaz Riobello]], [[María Zaragoza]], [[Raquel Lanseros]] i [[Vanessa Montfort]]. | ||
+ | |||
+ | Molt activa en rets socials, en l'any [[2017]] va rebre el premi Influencers per la seua llabor de difusió cultural en eixos mijos digitals. En [[2018]] va obtindre el [[Premi Letras del Mediterráneo]] en la categoria de Novela Històrica en el llibre ''El misterio del arca: una aventura en el Mare Nostrum'' (Anaya, 2018). També en eixe any, en motiu de la celebració del seu 20⁰ aniversari en el món lliterari va publicar un relat acompanyat d'un perfum, ''Floral''. | ||
+ | |||
+ | A mitan de [[2006]] va decidir fundar la seua pròpia empresa, part de la qual era una escola lliterària en sèu en Madrit. El proyecte va rebre el nom de 'E+F', les seues inicials i va finalisar en [[2016]]. | ||
+ | |||
+ | == Enllaços externs == | ||
+ | |||
+ | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Espido_Freire Espido Freire en Wikipedia] |
Revisió de 18:13 23 dec 2024
María Laura Espido Freire coneguda com Espido Freire (Bilbao, 16 de juliol de 1974), és una escritora espanyola. En l'any 1999 guanyà el Premi Planeta en la seua novela titulada Melocotones helados (Bresquilles gelades). Tenia 25 anys, en lo que es va convertir en l'autora més jove en guanyar-ho fins a llavors.
Biografia
Espido Freire naixqué en Bilbao i va créixer en Llodio (Àlaba). Estudià cant durant la seua adolescència i va viajar en la companyia de José Carreras per tota Europa. Durant eixa época diverses circumstàncies la varen dur a patir un trastorn de l'alimentació. Finalment deixà la música i es va llicenciar en Filologia Anglesa per l'Universitat de Deusto, a on també va cursar un Diplomat en Edició i Publicació de Texts.
En l'any 1998 publicà la seua primera novela, Irlanda (Ed. Planeta). En 1999 eixa mateixa obra va rebre el premi francés Millepages, que els llibrers concedixen a la novela revelació estrangera. Irlanda es va publicar en anglés en FTR Press. Ad eixa novela li va seguir Donde siempre es octubre (Seix Barral, 1999).
En octubre de 1999, als 25 anys, va conseguir el Premi Planeta en l'obra Bresquilles gelades i es va convertir en l'autora més jove en guanyar-ho fins a llavors, en la mateixa edat que Antonio Prieto, pero uns mesos menor. En maig de 2000 va rebre el premi Qué Leer a la millor novela espanyola editada durant l'any anterior també per Bresquilles gelades.
Li seguiren:
- Diabolus in Musica (Planeta, 2001).
- Nos espera la noche (Alfaguara, 2003).
- La diosa del pubis azul (Planeta, 2005).
- Soria Moria (Algaida, Premi Ateneu de Sevilla, 2007).
- La flor del Norte (Planeta, 2011).
- Llamadme Alejandra (Planeta, 2017 Premi Azorín).
- De la Melancolía (Planeta, 2019).
Autora polifacètica, destaca en la seua llabor narrativa, i ha publicat un bon número de llibres de relats i d'ensaig. Ademés han aparegut en antologies de relats com:
- Vidas de mujer (Madrid, Alianza Editorial, 1999).
- Lo del amor es un cuento (Madrid, Ópera Prima, 2000).
- Ser mujer (Madrid, Temas de hoy, 2000).
- Fobias (Madrid, La Esfera de los Libros, 2003).
- Ni Ariadnas ni Penélopes (Madrid, Castalia, 2002).
- Orosia: mujeres de sol a sol (Jaca, Pirineum, 2002).
- Sobre raíles (Madrid, Imagine, 2003).
- Todo un placer (Córdoba, Berenice, 2005).
- Como tú (Anaya, 2019).
- El mago de Oz (Notorius, 2019).
- Heroínas 7 (2020), entre atres.
També ha publicat novela infantil i jovenil. Com a ensagista ha tractat temes diversos com l'interpretació dels contes infantils o biografies lliteràries.
Colabora o ha colaborat en varis mijos de prensa nacional, com El País, La Razón, El Mundo o Público i en revistes com Mujer Hoy, Harper's Bazaar, o Influencers. Treballa també com a traductora lliterària i com a colaboradora en ràdio (actualment en "A vivir Madrid", en la Cadena Ser, en Macarena Berlín) i en televisió "A partir de hoy" (RTVE).
Interessada en la pedagogia de la creació des dels seus anys universitaris, més tart, ha impartit cursos de Creació Lliterària en diverses universitats espanyoles i internacionals. Dirigix el Màster de Creació Lliterària de l'Universitat Internacional de Valéncia (VIU).
Ha segut traduïda a l'anglés, francés, alemà, portugués, grec, polac, neerlandés, turc, italià... entre uns atres.
Forma part del colectiu artístic Hijos de Mary Shelley, fundat per Fernando Marías Amondo. En ell va participar en les sessions d'homenage a la pionera feminista Mary Wollstonecraft i en el llibre titulat Wollstonecraft. Hijas del horizonte, a on també figuren atres importants escritores com Cristina Fallarás, Paloma Pedrero, Nuria Varela, Cristina Cerrada, Eva Díaz Riobello, María Zaragoza, Raquel Lanseros i Vanessa Montfort.
Molt activa en rets socials, en l'any 2017 va rebre el premi Influencers per la seua llabor de difusió cultural en eixos mijos digitals. En 2018 va obtindre el Premi Letras del Mediterráneo en la categoria de Novela Històrica en el llibre El misterio del arca: una aventura en el Mare Nostrum (Anaya, 2018). També en eixe any, en motiu de la celebració del seu 20⁰ aniversari en el món lliterari va publicar un relat acompanyat d'un perfum, Floral.
A mitan de 2006 va decidir fundar la seua pròpia empresa, part de la qual era una escola lliterària en sèu en Madrit. El proyecte va rebre el nom de 'E+F', les seues inicials i va finalisar en 2016.