Canvis

[[Image:Creu patada d'Arista.png|thumb|right|250px|<center>Creu d'Iñigo Arista</center>]]

[[Image:Creu patada d'Arista.png|thumb|right|250px|<center>Creu d'Iñigo Arista</center>]]

La '''Creu d'Iñigo Arista''' és el nom que rep la figura d' '''una [[creu patada]] apuntada en son braç inferior'''. L'atribució d'est emblema a [[Íñigo Arista]], primer [[Regne de Pamplona|rei de Pamplona]], és infundada, i es deu a [[Jerónimo Zurita]] (1512-1580). Esta creu apareix en les armes d'Aragó des de l'[[Edat Moderna]], i hui forma part de l'escut oficial que representa a la Comunitat Autònoma d'Aragó.  

La '''Creu d'Iñigo Arista''' és el nom que rep la figura d' '''una [[creu patada]] apuntada en son braç inferior'''. L'atribució d'est emblema a [[Íñigo Arista]], primer [[Regne de Pamplona|rei de Pamplona]], és infundada, i es deu a [[Jerónimo Zurita]] ([[1512]]-[[1580]]). Esta creu apareix en les armes d'Aragó des de l'[[Edat Moderna]], i hui forma part de l'escut oficial que representa a la Comunitat Autònoma d'[[Aragó]].  

== Orige i llegenda ==

== Orige i llegenda ==

Fon l'historiador [[Jerónimo Zurita]] (1512-1580) qui, en los ''Anales de la Corona de Aragón'' terminats de publicar en 1579, nomenà ad este símbol «Cruz de Íñigo Arista»; puix (segons ell) derivaría d'este monarca pamplonés, de qui dia que eren descendents els reixos històrics d'Aragó des de Ramir I. Est últim, fon el primogènit del rei de [[Navarra]] [[Sancho Garcés III de Navarra|Sancho III el Major]] i es convertí en 1035 en el primer [[Regne d'Aragó|rei d'Aragó]], heretant dit any, a la mort de son pare, el regne d'Aragó. En el revers de les monedes acunyades en Aragó baix el regnat de [[Sancho Ramírez]], fill i successor de Ramir I, apareix una creu processional en floritures als costats, image que en l'Edat Moderna s'associà a l'[[Escut de Sobrarbe|emblema de la carrasca de Sobrarbe]],<ref name=dinero>[http://www.mundimoneda.com/glosario_numismatico_d.htm#dinero%20jaques «Dinero jaqués».] Glosario numismático.</ref> distinta de la creu que empleaba son pare de ''signum regis''.

Fon l'historiador [[Jerónimo Zurita]] (1512-1580) qui, en los ''Anales de la Corona de Aragón'' terminats de publicar en [[1579]], nomenà ad este símbol «Cruz de Íñigo Arista»; puix (segons ell) derivaría d'este monarca pamplonés, de qui dia que eren descendents els reixos històrics d'Aragó des de Ramir I. Est últim, fon el primogènit del rei de [[Navarra]] [[Sancho Garcés III de Navarra|Sancho III el Major]] i es convertí en 1035 en el primer [[Regne d'Aragó|rei d'Aragó]], heretant dit any, a la mort de son pare, el regne d'Aragó. En el revers de les monedes acunyades en Aragó baix el regnat de [[Sancho Ramírez]], fill i successor de Ramir I, apareix una creu processional en floritures als costats, image que en l'[[Edat Moderna]] s'associà a l'[[Escut de Sobrarbe|emblema de la carrasca de Sobrarbe]],<ref name=dinero>[http://www.mundimoneda.com/glosario_numismatico_d.htm#dinero%20jaques «Dinero jaqués».] Glosario numismático.</ref> distinta de la creu que empleaba son pare de ''signum regis''.

Atra tradició, fomentada des d'altes instàncies de la Corona des del regnat de [[Pere IV el Cerimoniós]], afirma que esta creu fon la divisa personal o ''signum  regis'' de [[Ramir I d'Aragó|Ramir I]] en els documents, puix este empleaba una creu patada per a firmar.

Atra tradició, fomentada des d'altes instàncies de la Corona des del regnat de [[Pere IV el Cerimoniós]], afirma que esta creu fon la divisa personal o ''signum  regis'' de [[Ramir I d'Aragó|Ramir I]] en els documents, puix este empleaba una creu patada per a firmar.

==Evidències historiogràfiques==

==Evidències historiogràfiques==

No n'hi ha constància de l'ús heràldic d'esta creu patada i apuntada fins al [[sigle XIV]]. De fet, en època de Ramir I ([[sigle XI]]) ni tan sevol existíen les armes de senyal, puix estes naixqueren en [[França]] cap a [[1120]] i aplegaren a la Península Ibérica a mitan del [[siglo XII|XII]].  

No n'hi ha constància de l'ús heràldic d'esta creu patada i apuntada fins al [[sigle XIV]]. De fet, en època de Ramir I ([[sigle XI]]) ni tan sevol existíen les armes de senyal, puix estes naixqueren en [[França]] cap a [[1120]] i aplegaren a la [[Península Ibérica]] a mitan del [[sigle XII|XII]].  

Per atra part, en el [[San Juan de la Peña|Monasteri de San Juan de la Peña]], prop de [[Jaca]], en el Panteó Real manat construir per [[Carlos III]] en el [[sigle XVIII]], es representen els simbols de la [[història d'Aragó]], incloguent la Creu d'Iñigo Arista.

Per atra part, en el [[San Juan de la Peña|Monasteri de San Juan de la Peña]], prop de [[Jaca]], en el Panteó Real manat construir per [[Carlos III]] en el [[sigle XVIII]], es representen els simbols de la [[història d'Aragó]], incloguent la Creu d'Iñigo Arista.