Diferència entre les revisions de "Cant de l'estoreta"
(Pàgina nova, en el contingut: «Esta tradició es remonta a les darreries del sigle XIX i primer terç del sigle XX. En eixe temps, en els carrers de Valéncia, en arribar [[Sant Jos...».) |
|||
Llínea 4: | Llínea 4: | ||
" ¿Per ahí hi ha una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep, el tio Pep? ¿Mes que siga la tapadora del comú número u? " | " ¿Per ahí hi ha una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep, el tio Pep? ¿Mes que siga la tapadora del comú número u? " | ||
− | + | ||
+ | |||
També existix la corrent que diu que este, '''Cant de l'estoreta''', ho començaren els aprenents de les fusteries (Gremi de fusters), que anant casa per casa arreplegaven els trastos vells per a amontonar-los junt a un parot per a pegar-los fòc en la [[Nit del foc|nit de Sant Josep]]. Els chiquets s'unirien més tart ad esta manifestació festera, passant en seguida a formar part indiscutible i indissoluble d'ella. | També existix la corrent que diu que este, '''Cant de l'estoreta''', ho començaren els aprenents de les fusteries (Gremi de fusters), que anant casa per casa arreplegaven els trastos vells per a amontonar-los junt a un parot per a pegar-los fòc en la [[Nit del foc|nit de Sant Josep]]. Els chiquets s'unirien més tart ad esta manifestació festera, passant en seguida a formar part indiscutible i indissoluble d'ella. | ||
Revisió de 00:06 7 març 2010
Esta tradició es remonta a les darreries del sigle XIX i primer terç del sigle XX. En eixe temps, en els carrers de Valéncia, en arribar Sant Josep, havien moltes més falles realisades pels chiquets que pels majors, puix en qualsevol cantó, carreró, placeta... els chiquets plantaven les seues falles d'una manera espontànea.
Estes 'falles', eren a soles, fogueres de trastos vells que els chiquets del barri es dedicaven a arreplegar casa per casa, cantant la famosa cançoneta:
" ¿Per ahí hi ha una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep, el tio Pep? ¿Mes que siga la tapadora del comú número u? "
També existix la corrent que diu que este, Cant de l'estoreta, ho començaren els aprenents de les fusteries (Gremi de fusters), que anant casa per casa arreplegaven els trastos vells per a amontonar-los junt a un parot per a pegar-los fòc en la nit de Sant Josep. Els chiquets s'unirien més tart ad esta manifestació festera, passant en seguida a formar part indiscutible i indissoluble d'ella.
La famosa cançoneta citada adés, es convertiria en el pas del temps, ni més ni manco que en el nostre himne faller, gràcies a la música del Mestre Josep Serrano i la lletra de Maximilià Thous.
Esta cançoneta per a cridar l'atenció dels veïns del barri, comenten els entesos, que està arraïlada en els pregons dels mils de venedors que veu en crit, oferien la seua mercaderia o servicis en mig dels carrers. Podrien considerar-se com els primers pregons fallers de l'història. En això tenim que, Lo Cant de l'Estoreta, s'inscriu en la llínea dels vells pregons valencians, encara que cantat i realisat per chiquets. Esta costum gremial, infantil, pero sobre tot, popular, tingué molt d'èxit en les primeres falles, podent arribar a dir que constituïxen el naiximent de la festa fallera, pero en el pas del temps fon caent en desús a poc a poc. En 1935 esta costum s'institucionalisà com a festa.
Hui en dia esta festa del Cant de l'estoreta es rememora en forma de festival-concurs, tots els anys gràcies a la comissió fallera de la Plaça de l'Arbre del sector del Carme. Este concurs es remonta a l'any 1961, en que uns fallers de la Plaça de l'Arbre volgueren rememorar la seua joventut recorrent esta demarcació de la barriada del Carme, abillats a la vella usança dels chiquets de finals del sigle XIX i principi del sigle XX, i arrastrant una estoreta velleta, demanaren als veïns algun trasto vell per a organisar en ells, una foguera que acompanyara a la cremà de la seua falla.
A l'any següent, en 1962, volgueren que esta tradició s'enfocara a totes les comissions del cap i casal, organisant un concurs popular. L'emblemàtica Plaça del Carme de Valéncia, sol ser l'escenari del tradicional festival-concurs del Cant de l'estoreta que organisa la comissió Plaça de l'Arbre i que conta en la colaboració de la Junta Central Fallera. La nota més característica és que tots els grups participants, han d'entonar la coneguda i tradicional cançoneta. El festival-concurs sol estar presidit per la Fallera Major Infantil de Valéncia i la seua Cort d'Honor, junt a la Fallera Major Infantil de la comissió amfitriona. Les comissions participants, han d'anar vestides en els trages més típics, oferint una pinzellada de la Valéncia antiga. En este concurs s'entreguen els premis; al 'Conjunt', al 'Chiquet més típic' i al 'Cant'. Esta famosa cantinela se convertiria en el pas del temps ni més ni menys que en l'himne de les falles, gràcies a la composició del Mestre Serrano i la lletra de Maximilià Thous.
Himne faller : El Faller
Despertant els nostres cors,
Valéncia riu.
Per la senda de les, flors
ya ve l'estiu.
Creua el carrer la chicalla
arreplegant els trastos 'pa' la falla;
i manté la tradició
d'esta cançó...
¿Hi ha una estoreta velleta
per a la falla de Sant Josep,
del tio Pep...?
I van juntant lo que els veïns els van donant
per a buidar el porche.
¿Hi ha una estoreta velleta
per a la falla de Sant Josep?,
I en una astella del montó
se du el compàs de esta cançó.
En les cares de la gent
tot és content.
Chiqueta meua
que del carrer eres l'ama
per culpa teua
tinc el cor encés en flama.
No te separes
del caliu del meu voler,
reineta fallera,
que si me deixes
un ninot tindré que ser,
¿Hi ha una estoreta velleta
per a la falla de Sant Josep?,
per a la falla del teu carrer.