Diferència entre les revisions de "Yo se qui soc"
| Llínea 217: | Llínea 217: | ||
* [[Vicent Savall]] | * [[Vicent Savall]] | ||
* [[Aureli López Muñoz]] | * [[Aureli López Muñoz]] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Cançó]] | ||
| + | [[Categoria:Cançons]] | ||
| + | [[Categoria:Valencià]] | ||
Revisió de 18:07 20 nov 2024
Yo se qui soc és el títul d'una cançó del cantant i cantautor valencià, Vicent Savall.
En l'any 2000, Vicent Savall va incloure en el seu disc Senzillament... Amor el tema Yo se qui soc, adaptació d'un poema d'Aureli López Muñoz, en música del propi Vicent Savall. Aureli López, de la mateixa manera que ya fera en "La pilota valenciana", a la que va rendir un mereixcut homenage, deixa ben palés quins són els seus sentiments; en esta ocasió, els seus cants i lloances van dedicats al poble valencià, les seues gents, la seua cultura, la seua Llengua Valenciana, ad eixa raó de ser que no és una atra que la de ser valencià, aixina de senzill i aixina de contundent.
Lletra
YO SE QUI SOC
Yo se qui soc
d'a on soc i qui vullc ser
i tinc ben clar
qué es lo que dec de fer.
Porte en el cor
perfums de serra i mar.
Soc valenciá ben certament
i vaig pel mon
cantantli a tota veu
a un poble gran...
al poble meu.
Li cante a March,
a Joanot Martorell,
i a aquell Azraq
que fora El Blau primer.
A Joan Roïç,
de dones valedor,
a Jaume Roig i al Duc Anfons.
A Lluïs Vives
que un dia vaig trobar
anant per Bruixes
junt a un canal.
La meua terra
te groc d'espiga,
la mar amiga
i el roig de sanc.
La meua patria
feliç coloma
a tots empoma
com mare gran.
La meua patria
com brau poema
no mai es crema
renaix en pau.
La meua llengua
no sap de treua
si me dius meua
tots valencians.
Sabem qui som
com som i qui volem ser,
oberts al mon
pero en desig sincer
de ser com som
donant la ma primer
i el franc abraç
d'homens sancers.
Units farem un poble
cult i fort.
Units serem
un poble gran.
Vingau germans
Valencia es mare i vol
sentirmos junts de cor,
de cap i mans.
Anem construint
creant riquea al sol
¡Vingau, germans!
¡Valents, vingau!
Tenim llacor de regne secular,
sembrant el blat
tindrem el pa.
La nostra terra
te groc d'espiga,
la mar amiga
i el roig de sanc.
La nostra patria
feliç coloma
a tots empoma
com mare gran.
La nostra patria
com brau poema
no mai es crema
renaix en pau.
La nostra llengua
no sap de treua
si me dius meua
tots valencians.
La nostra terra
te groc d'espiga,
la mar amiga
i el roig de sanc.
La nostra patria
feliç coloma
a tots empoma
com mare gran.
La nostra patria
com brau poema
no mai es crema
renaix en pau.
La nostra llengua
no sap de treua
si me dius meua
tots valencians.