Diferència entre les revisions de "Càlcul"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
L'us més comú del terme càlcul és el [[llògica|llògic]]-[[matemàtica|matemàtic]]. Des d'esta perspectiva, el càlcul consistix en un procedimient mecànic, o algoritme, mijançant el qual podem conéixer les consecuències que se deriven d'unes dates previament conegudes debidament formalisades i simbolisades. | L'us més comú del terme càlcul és el [[llògica|llògic]]-[[matemàtica|matemàtic]]. Des d'esta perspectiva, el càlcul consistix en un procedimient mecànic, o algoritme, mijançant el qual podem conéixer les consecuències que se deriven d'unes dates previament conegudes debidament formalisades i simbolisades. | ||
| − | ==Referències== | + | == Referències == |
| − | + | * Hofmann: Historia de la mátemática | |
| + | * O'Connor, J.J. and Robertson, E.F. (febrero de 1996). «A history of calculus» | ||
| + | * Sacrobosco, Algoritmos 1488; Georg von Peurbach, Algorithmus, 1492; Luca Pacioli; Summa de Arithmetica proportioni et porportionalita, 1494. Muy interesante y divertida exposición de esta guerra en Cifra (matemática) | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Bergadá, D. (1979). La matemática renacentista. Historia de la Ciencia. BARCELONA.ED.PLANETA. ISBN 84-320-0842-7 | ||
| + | * Blackburn, S. (2001). Enciclopedia Oxford de Filosofía. Madrid. Editorial Tecnos. ISBN 84-309-3699-8 | ||
| + | * Roland E. Larson, Robert P. Hostetler, Bruce H. Edwards (1995). Cálculo y Gepmetroia analitica. Volumen 1 quinta edición. McGRAW-HILL/ Interamericana de España, S.A. ISBN 84-481-1768-9 | ||
[[Categoria:Matemàtiques]] | [[Categoria:Matemàtiques]] | ||
Última revisió del 18:59 19 nov 2024
En general el terme càlcul (del llatí calculus = pedra) fa referència al resultat corresponent a l'acció de calcular o contar. Calcular, per la seua part, consistix en realisar les operacions necesàries per a prevore el resultat d'una acció previament concebida, o conéixer les consecuències que se poden derivar d'unes dates previament conegudes.
L'us més comú del terme càlcul és el llògic-matemàtic. Des d'esta perspectiva, el càlcul consistix en un procedimient mecànic, o algoritme, mijançant el qual podem conéixer les consecuències que se deriven d'unes dates previament conegudes debidament formalisades i simbolisades.
Referències[editar | editar còdic]
- Hofmann: Historia de la mátemática
- O'Connor, J.J. and Robertson, E.F. (febrero de 1996). «A history of calculus»
- Sacrobosco, Algoritmos 1488; Georg von Peurbach, Algorithmus, 1492; Luca Pacioli; Summa de Arithmetica proportioni et porportionalita, 1494. Muy interesante y divertida exposición de esta guerra en Cifra (matemática)
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Bergadá, D. (1979). La matemática renacentista. Historia de la Ciencia. BARCELONA.ED.PLANETA. ISBN 84-320-0842-7
- Blackburn, S. (2001). Enciclopedia Oxford de Filosofía. Madrid. Editorial Tecnos. ISBN 84-309-3699-8
- Roland E. Larson, Robert P. Hostetler, Bruce H. Edwards (1995). Cálculo y Gepmetroia analitica. Volumen 1 quinta edición. McGRAW-HILL/ Interamericana de España, S.A. ISBN 84-481-1768-9