Anu

Representació d'Anu

En la mitologia sumèria, An (en sumèrio An 𒀭 ‘cel’) o Anu (en acadi) era el deu del cel, senyor de les constelacions, rei dels deus, que vivia en la seua esposa, la deesa Ki (en sumeri, terra o Antu en acadi), en les regions més altes del cel.

Es creïa que tenia el poder de jujar als que havien comés delictes, i que havia creat les estreles com a soldats per a destruir als malvats. El seu atribut era la tiara real. El seu sirvient i ministre era el deu Ilabrat.

Va ser un dels més antics deus del panteó sumeri, i formava part d'una tríade de grans deus, junt a Enlil, deu de l'aire i l'atmòsfera i a Enki (també conegut, en acadi, com Ea), deu de la terra o dels fonaments.​ Era considerat com el pare i primer rei dels deus. An és associat en el temple I-anna de la ciutat d'Uruk (l'Erech bíblica), en el sur de Babilonia i hi ha bones raons per a creure que este lloc seria la sèu original del cult a An. Si açò fora correcte, llavors la deesa Inanna (o, en acadi, Ishtar) d'Uruk pot, en algun moment, haver segut la seua esposa.

Va ser posteriorment assimilat pel deu Assur (assiri-babilònic), i el deu Marduk (kasita-babilònic).​

Referències

• G. Frame, Babilonia
• J.Black & A.Green, Gods, demons and symbols of ancient Mesopotamia, 2004
• Jordan Michael, Enciclopèdia dels deus
• Mircea Eliade, Tratado de historia de las religiones: morfología y dialéctica de lo sagrado (pág. 146). Ediciones Cristiandad, 2000

Bibliografia

• Dalley, Stephanie, Myths from Mesopotamia
• Hooke, S. H., Babylonian and Assyrian Religion
• Jordon, Michael. Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2002
• José María Blázquez: Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad. Editorial Cristiandad, 2001
• Kramer, Samuel Noah: La historia empieza en Súmer. [1956]. Barcelona: Orbis, 1985

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anu.