Diferència entre les revisions de "Anu"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació d'Anu En la mitologia sumèria, '''An''' (en sumèrio An 𒀭 ‘cel’) o '''Anu''' (en aca…»)
 
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 7: Llínea 7:
 
Va ser un dels més antics deus del panteó sumeri, i formava part d'una tríade de grans deus, junt a [[Enlil]], deu de l'aire i l'atmòsfera i a [[Enki]] (també conegut, en acadi, com Ea), deu de la terra o dels fonaments.​ Era considerat com el pare i primer rei dels deus. An és associat en el temple I-anna de la ciutat d'Uruk (l'Erech bíblica), en el sur de Babilonia i hi ha bones raons per a creure que este lloc seria la sèu original del cult a An. Si açò fora correcte, llavors la deesa [[Inanna]] (o, en acadi, Ishtar) d'Uruk pot, en algun moment, haver segut la seua esposa.
 
Va ser un dels més antics deus del panteó sumeri, i formava part d'una tríade de grans deus, junt a [[Enlil]], deu de l'aire i l'atmòsfera i a [[Enki]] (també conegut, en acadi, com Ea), deu de la terra o dels fonaments.​ Era considerat com el pare i primer rei dels deus. An és associat en el temple I-anna de la ciutat d'Uruk (l'Erech bíblica), en el sur de Babilonia i hi ha bones raons per a creure que este lloc seria la sèu original del cult a An. Si açò fora correcte, llavors la deesa [[Inanna]] (o, en acadi, Ishtar) d'Uruk pot, en algun moment, haver segut la seua esposa.
  
Va ser posteriorment assimilat pel deu [[Assur]] (assiri-babilònic), i el deu [[Marduk]] (kasita-babilònic).​
+
Va ser posteriorment assimilat pel deu [[Assur]] (assiri-babilònic), i el deu [[Marduk]] (kasita-babilònic).​  
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 27: Llínea 27:
 
[[Categoria: Mitologia]]  
 
[[Categoria: Mitologia]]  
 
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
 
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria:Mitologia sumèria]]
 
 
[[Categoria:Mitologia acadia]]
 
[[Categoria:Mitologia acadia]]
 +
[[Categoria:Mitologia assíria]]
 
[[Categoria:Mitologia babilònica]]
 
[[Categoria:Mitologia babilònica]]
 +
[[Categoria:Mitologia sumèria]]

Última revisió del 18:08 14 nov 2024

Representació d'Anu

En la mitologia sumèria, An (en sumèrio An 𒀭 ‘cel’) o Anu (en acadi) era el deu del cel, senyor de les constelacions, rei dels deus, que vivia en la seua esposa, la deesa Ki (en sumeri, terra o Antu en acadi), en les regions més altes del cel.

Es creïa que tenia el poder de jujar als que havien comés delictes, i que havia creat les estreles com a soldats per a destruir als malvats. El seu atribut era la tiara real. El seu sirvient i ministre era el deu Ilabrat.

Va ser un dels més antics deus del panteó sumeri, i formava part d'una tríade de grans deus, junt a Enlil, deu de l'aire i l'atmòsfera i a Enki (també conegut, en acadi, com Ea), deu de la terra o dels fonaments.​ Era considerat com el pare i primer rei dels deus. An és associat en el temple I-anna de la ciutat d'Uruk (l'Erech bíblica), en el sur de Babilonia i hi ha bones raons per a creure que este lloc seria la sèu original del cult a An. Si açò fora correcte, llavors la deesa Inanna (o, en acadi, Ishtar) d'Uruk pot, en algun moment, haver segut la seua esposa.

Va ser posteriorment assimilat pel deu Assur (assiri-babilònic), i el deu Marduk (kasita-babilònic).​

Referències[editar | editar còdic]

  • G. Frame, Babilonia
  • J.Black & A.Green, Gods, demons and symbols of ancient Mesopotamia, 2004
  • Jordan Michael, Enciclopèdia dels deus
  • Mircea Eliade, Tratado de historia de las religiones: morfología y dialéctica de lo sagrado (pág. 146). Ediciones Cristiandad, 2000

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Dalley, Stephanie, Myths from Mesopotamia
  • Hooke, S. H., Babylonian and Assyrian Religion
  • Jordon, Michael. Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2002
  • José María Blázquez: Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad. Editorial Cristiandad, 2001
  • Kramer, Samuel Noah: La historia empieza en Súmer. [1956]. Barcelona: Orbis, 1985

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons