Diferència entre les revisions de "John Stuart Mill"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''John Stuart Mill''' (Londres, Anglaterra, Regne Unit, 20 de maig de 1806 - Avinyó, França, 8 de maig de 1873) fon un fi…») |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | {{Plantilla:Biografia | ||
| + | |nom = John Stuart Mill | ||
| + | |image = | ||
| + | |peu = | ||
| + | |data_naix = {{Data naiximent|1806|5|20}} | ||
| + | |lloc_naix = [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]] | ||
| + | |data_mort = {{Data defunció|1873|5|8}} | ||
| + | |lloc_mort = [[Avinyó]], [[França]] | ||
| + | |nacionalitat = [[Regne Unit|Britànica]] | ||
| + | |ocupació = Filòsof, economiste i polític. | ||
| + | |firma = | ||
| + | }} | ||
'''John Stuart Mill''' ([[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[20 de maig]] de [[1806]] - [[Avinyó]], [[França]], [[8 de maig]] de [[1873]]) fon un filòsof, polític i economiste britànic, representant de l'escola econòmica clàssica i teòric de l'[[utilitarisme]]. | '''John Stuart Mill''' ([[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[20 de maig]] de [[1806]] - [[Avinyó]], [[França]], [[8 de maig]] de [[1873]]) fon un filòsof, polític i economiste britànic, representant de l'escola econòmica clàssica i teòric de l'[[utilitarisme]]. | ||
Revisió de 19:38 13 nov 2024
| John Stuart Mill | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Britànica | ||
| Ocupació: | Filòsof, economiste i polític. | ||
| Naiximent: | 20 de maig de 1806 | ||
| Lloc de naiximent: | Londres, Anglaterra, Regne Unit | ||
| Defunció: | Plantilla:Data defunció | ||
| Lloc de defunció: | Avinyó, França | ||
John Stuart Mill (Londres, Anglaterra, Regne Unit, 20 de maig de 1806 - Avinyó, França, 8 de maig de 1873) fon un filòsof, polític i economiste britànic, representant de l'escola econòmica clàssica i teòric de l'utilitarisme.
Mill és un dels pensadors més influents en l'història del lliberalisme clàssic. Considerat com "el filòsof de parla anglesa més influent del sigle XIX", va concebre la llibertat com a justificació de la llibertat de l'individu en oposició al control estatal i social illimitat. En els seus últims anys, mentres continuava defenent fermament els drets i llibertats individuals, es va tornar més crític en el lliberalisme econòmic i els seus punts de vista sobre l'economia política es varen moure cap a una forma de socialisme lliberal o sociolliberalisme.
Fon un defensor de l'utilitarisme, una teoria ètica desenrollada pel seu padrí Jeremy Bentham en la que es promou produir la «major felicitat al major número». Mill va contribuir a l'investigació de la metodologia científica, encara que el seu coneiximent del tema es va basar en els escrits d'uns atres, en particular William Whewell, John Herschel i Auguste Comte, i l'investigació realisada per a Mill per Alexander Bain.
Mill fon membre del Partit Lliberal i participà activament en l'aprovació del proyecte de llei de reforma de 1867, la reforma de la tinença de la terra en Irlanda, la reforma del govern de Londres i els drets de les dònes en L'esclavitut de la dòna, un ensaig sobre l'igualtat entre sexes. Fon el segon membre del Parlament en demanar el sufragi femení despuix d'Henry Hunt en 1832.
Mill fon ademés marit de la feminista Harriet Taylor i padrí secular del filòsof matemàtic Bertrand Russell, per decisió del pare d'este, John Russell. Pese a que Mill fallí a l'any d'haver naixcut Russell, els escrits de Mill varen tindre una gran influència en la vida de Russell.