Diferència entre les revisions de "Hannah Arendt"
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Hannah Arendt''' naixcuda com '''Johanna Arendt''' ([[Linden-Limmer]], [[Hannover]], [[Alemània]], [[14 d'octubre]] de [[1906]] - [[Nova York]], [[Estats Units]], [[4 de decembre]] de [[1975]]), fon una filòsofa, historiadora, politòloga, sociòloga, professora d'universitat, escritora i teòrica política alemana, posteriorment nacionalisada nortamericana, de religió judeua i encara que ella no es feya cridar com a tal, pot ser considerada com una de les filòsofes més influents del [[sigle XX]]. | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Hannah Arendt | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Alemània|Alemana]] | ||
| + | | ocupació = Filòsofa, historiadora, politòloga, sociòloga i escritora. | ||
| + | | data_naix = [[14 d'octubre]] de [[1906]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Linden-Limmer]], [[Hannover]], [[Alemània]] | ||
| + | | data_mort = [[4 de decembre]] de [[1975]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Nova York]], [[Estats Units]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''Hannah Arendt''' naixcuda com '''Johanna Arendt''' ([[Linden-Limmer]], [[Hannover]], [[Alemània]], [[14 d'octubre]] de [[1906]] - [[Nova York]], [[Estats Units]], [[4 de decembre]] de [[1975]]), fon una filòsofa, historiadora, politòloga, sociòloga, professora d'universitat, escritora i teòrica política alemana, posteriorment nacionalisada nortamericana, de religió judeua i encara que ella no es feya cridar com a tal, pot ser considerada com una de les filòsofes més influents del [[sigle XX]]. Desenrollà el concepte de 'la banalitat del mal'. | ||
La privació de drets i persecució en Alemània dels judeus a partir de [[1933]], aixina com el seu breu encarcerament eixe mateix any, varen contribuir a que decidira emigrar. El règim nacionalsocialiste li va retirar la nacionalitat en [[1937]], per lo que fon una [[apàtrida]], fins que va conseguir la nacionalitat nortamericana en [[1951]]. No obstant (i a pesar d'esta experiència) Arendt no va denunciar el model de segregació racial nortamericana en que es varen inspirar els [[nazisme|nazis]], el sistema [[Jim Crow]], sino que va adoptar posicions crítiques front al moviment pels drets civils, com demostra la seua polèmica intervenció en el debat sobre Little Rock. | La privació de drets i persecució en Alemània dels judeus a partir de [[1933]], aixina com el seu breu encarcerament eixe mateix any, varen contribuir a que decidira emigrar. El règim nacionalsocialiste li va retirar la nacionalitat en [[1937]], per lo que fon una [[apàtrida]], fins que va conseguir la nacionalitat nortamericana en [[1951]]. No obstant (i a pesar d'esta experiència) Arendt no va denunciar el model de segregació racial nortamericana en que es varen inspirar els [[nazisme|nazis]], el sistema [[Jim Crow]], sino que va adoptar posicions crítiques front al moviment pels drets civils, com demostra la seua polèmica intervenció en el debat sobre Little Rock. | ||
| Llínea 8: | Llínea 19: | ||
Com a fonts de les seues disquisicions, ademés de documents filosòfics, polítics i històrics, Arendt ampra biografies i obres lliteràries. Estos texts són interpretats de forma lliteral i confrontats en el pensament d'Arendt. El seu sistema d'anàlisis —parcialment influït per Heidegger— la convertix en una pensadora original, de tendència conservadora, situada entre diferents camps de coneiximent i especialitats universitàries. El seu devindre personal i el del seu pensament mostren un important grau de coincidència. | Com a fonts de les seues disquisicions, ademés de documents filosòfics, polítics i històrics, Arendt ampra biografies i obres lliteràries. Estos texts són interpretats de forma lliteral i confrontats en el pensament d'Arendt. El seu sistema d'anàlisis —parcialment influït per Heidegger— la convertix en una pensadora original, de tendència conservadora, situada entre diferents camps de coneiximent i especialitats universitàries. El seu devindre personal i el del seu pensament mostren un important grau de coincidència. | ||
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Mentir constantment no té com a objectiu fer que la gent crea una mentira, sino garantisar que ya ningú crea res. Un poble que ya no pot distinguir entre la veritat i la mentira no pot distinguir entre el be i el mal. I un poble aixina, privat del poder de pensar i jujar, està sense saber-ho ni voler-ho, completament somés a l'imperi de la mentira. En gent aixina, pots fer lo que vullgues.|Hannah Arendt}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 16:24 12 nov 2024
| Hannah Arendt | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Alemana | ||
| Ocupació: | Filòsofa, historiadora, politòloga, sociòloga i escritora. | ||
| Naiximent: | 14 d'octubre de 1906 | ||
| Lloc de naiximent: | Linden-Limmer, Hannover, Alemània | ||
| Defunció: | 4 de decembre de 1975 | ||
| Lloc de defunció: | Nova York, Estats Units | ||
Hannah Arendt naixcuda com Johanna Arendt (Linden-Limmer, Hannover, Alemània, 14 d'octubre de 1906 - Nova York, Estats Units, 4 de decembre de 1975), fon una filòsofa, historiadora, politòloga, sociòloga, professora d'universitat, escritora i teòrica política alemana, posteriorment nacionalisada nortamericana, de religió judeua i encara que ella no es feya cridar com a tal, pot ser considerada com una de les filòsofes més influents del sigle XX. Desenrollà el concepte de 'la banalitat del mal'.
La privació de drets i persecució en Alemània dels judeus a partir de 1933, aixina com el seu breu encarcerament eixe mateix any, varen contribuir a que decidira emigrar. El règim nacionalsocialiste li va retirar la nacionalitat en 1937, per lo que fon una apàtrida, fins que va conseguir la nacionalitat nortamericana en 1951. No obstant (i a pesar d'esta experiència) Arendt no va denunciar el model de segregació racial nortamericana en que es varen inspirar els nazis, el sistema Jim Crow, sino que va adoptar posicions crítiques front al moviment pels drets civils, com demostra la seua polèmica intervenció en el debat sobre Little Rock.
Treballà, entre atres coses, com a periodista i mestra d'escola superior. Publicà obres importants sobre filosofia política, pero rebujava ser classificada com a «filòsofa» i també es distanciava del terme «filosofia política»: preferia que les seues publicacions anaren classificades dins de la «teoria política». Arendt defenia un concepte de «pluralisme» en l'àmbit polític: gràcies al pluralisme, es generaria el potencial d'una llibertat i igualtat polítiques entre les persones. Important és la perspectiva de l'inclusió de l'atre: en acorts polítics, convenis i lleis que deuen treballar a nivells pràctics persones adequades i dispostes. Com a frut d'estos pensaments, Arendt se situava de forma crítica front a la democràcia representativa i preferia un sistema de consells o formes de democràcia directa.
A sovint, continua sent estudiada com a filòsofa, en gran part per les seues discussions crítiques de filòsofs com Sócrates, Plató, Aristòtil, Immanuel Kant, Martin Heidegger i Karl Jaspers, ademés de representants importants de la filosofia política moderna com Maquiavel i Montesquieu. Precisament gràcies al seu pensament independent, a la seua teoria del totalitarisme (Theorie der totalen Herrschaft), als seus treballs sobre filosofia existencial i a la seua reivindicació de la discussió política lliure té Arendt un paper central en els debats contemporàneus.
Com a fonts de les seues disquisicions, ademés de documents filosòfics, polítics i històrics, Arendt ampra biografies i obres lliteràries. Estos texts són interpretats de forma lliteral i confrontats en el pensament d'Arendt. El seu sistema d'anàlisis —parcialment influït per Heidegger— la convertix en una pensadora original, de tendència conservadora, situada entre diferents camps de coneiximent i especialitats universitàries. El seu devindre personal i el del seu pensament mostren un important grau de coincidència.