Diferència entre les revisions de "Hannah Arendt"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Hannah Arendt''' naixcuda com '''Johanna Arendt''' (Linden-Limmer, Hannover, Alemània, 14 d'octubre de 1906 - Nova York, Estats Un…») |
|||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Treballà, entre atres coses, com a periodista i mestra d'escola superior. Publicà obres importants sobre filosofia política, pero rebujava ser classificada com a «filòsofa» i també es distanciava del terme «filosofia política»: preferia que les seues publicacions anaren classificades dins de la «teoria política». Arendt defenia un concepte de «pluralisme» en l'àmbit polític: gràcies al [[pluralisme]], es generaria el potencial d'una llibertat i igualtat polítiques entre les persones. Important és la perspectiva de l'inclusió de l'atre: en acorts polítics, convenis i lleis que deuen treballar a nivells pràctics persones adequades i dispostes. Com a frut d'estos pensaments, Arendt se situava de forma crítica front a la [[democràcia representativa]] i preferia un [[sistema de consells]] o formes de [[democràcia directa]]. | Treballà, entre atres coses, com a periodista i mestra d'escola superior. Publicà obres importants sobre filosofia política, pero rebujava ser classificada com a «filòsofa» i també es distanciava del terme «filosofia política»: preferia que les seues publicacions anaren classificades dins de la «teoria política». Arendt defenia un concepte de «pluralisme» en l'àmbit polític: gràcies al [[pluralisme]], es generaria el potencial d'una llibertat i igualtat polítiques entre les persones. Important és la perspectiva de l'inclusió de l'atre: en acorts polítics, convenis i lleis que deuen treballar a nivells pràctics persones adequades i dispostes. Com a frut d'estos pensaments, Arendt se situava de forma crítica front a la [[democràcia representativa]] i preferia un [[sistema de consells]] o formes de [[democràcia directa]]. | ||
| − | A sovint, continua sent estudiada com a filòsofa, en gran part per les seues discussions crítiques de filòsofs com [[Sócrates]], [[Plató]], [[Aristòtil]], [[Immanuel Kant]], [[Martin Heidegger]] i [[Karl Jaspers]], ademés de representants importants de la filosofia política moderna com [[Maquiavel]] i [[Montesquieu]]. Precisament gràcies al seu pensament independent, a la seua teoria del [[totalitarisme]] (Theorie der totalen Herrschaft), als seus treballs sobre [[filosofia existencial]] i a la seua reivindicació de la discussió política lliure té Arendt un paper central en els debats contemporàneus. | + | A sovint, continua sent estudiada com a filòsofa, en gran part per les seues discussions crítiques de filòsofs com [[Sócrates]], [[Plató]], [[Aristòtil]], [[Immanuel Kant]], [[Martin Heidegger]] i [[Karl Jaspers]], ademés de representants importants de la filosofia política moderna com [[Maquiavel]] i [[Montesquieu]]. Precisament gràcies al seu pensament independent, a la seua teoria del [[totalitarisme]] (''Theorie der totalen Herrschaft''), als seus treballs sobre [[filosofia existencial]] i a la seua reivindicació de la discussió política lliure té Arendt un paper central en els debats contemporàneus. |
Com a fonts de les seues disquisicions, ademés de documents filosòfics, polítics i històrics, Arendt ampra biografies i obres lliteràries. Estos texts són interpretats de forma lliteral i confrontats en el pensament d'Arendt. El seu sistema d'anàlisis —parcialment influït per Heidegger— la convertix en una pensadora original, de tendència conservadora, situada entre diferents camps de coneiximent i especialitats universitàries. El seu devindre personal i el del seu pensament mostren un important grau de coincidència. | Com a fonts de les seues disquisicions, ademés de documents filosòfics, polítics i històrics, Arendt ampra biografies i obres lliteràries. Estos texts són interpretats de forma lliteral i confrontats en el pensament d'Arendt. El seu sistema d'anàlisis —parcialment influït per Heidegger— la convertix en una pensadora original, de tendència conservadora, situada entre diferents camps de coneiximent i especialitats universitàries. El seu devindre personal i el del seu pensament mostren un important grau de coincidència. | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Hannah_Arendt Hannah Arendt en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Hannah_Arendt Hannah Arendt en Wikipedia] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Filòsofs]] | ||
| + | [[Categoria:Historiadors]] | ||
| + | [[Categoria:Sociòlecs]] | ||
| + | [[Categoria:Politòlecs]] | ||
| + | [[Categoria:Escritors]] | ||
| + | [[Categoria:Escritors alemans]] | ||
| + | [[Categoria:Alemans]] | ||
| + | [[Categoria:Sigle XX]] | ||
Revisió de 18:20 11 nov 2024
Hannah Arendt naixcuda com Johanna Arendt (Linden-Limmer, Hannover, Alemània, 14 d'octubre de 1906 - Nova York, Estats Units, 4 de decembre de 1975), fon una filòsofa, historiadora, politòloga, sociòloga, professora d'universitat, escritora i teòrica política alemana, posteriorment nacionalisada nortamericana, de religió judeua i encara que ella no es feya cridar com a tal, pot ser considerada com una de les filòsofes més influents del sigle XX.
La privació de drets i persecució en Alemània dels judeus a partir de 1933, aixina com el seu breu encarcerament eixe mateix any, varen contribuir a que decidira emigrar. El règim nacionalsocialiste li va retirar la nacionalitat en 1937, per lo que fon una apàtrida, fins que va conseguir la nacionalitat nortamericana en 1951. No obstant (i a pesar d'esta experiència) Arendt no va denunciar el model de segregació racial nortamericana en que es varen inspirar els nazis, el sistema Jim Crow, sino que va adoptar posicions crítiques front al moviment pels drets civils, com demostra la seua polèmica intervenció en el debat sobre Little Rock.
Treballà, entre atres coses, com a periodista i mestra d'escola superior. Publicà obres importants sobre filosofia política, pero rebujava ser classificada com a «filòsofa» i també es distanciava del terme «filosofia política»: preferia que les seues publicacions anaren classificades dins de la «teoria política». Arendt defenia un concepte de «pluralisme» en l'àmbit polític: gràcies al pluralisme, es generaria el potencial d'una llibertat i igualtat polítiques entre les persones. Important és la perspectiva de l'inclusió de l'atre: en acorts polítics, convenis i lleis que deuen treballar a nivells pràctics persones adequades i dispostes. Com a frut d'estos pensaments, Arendt se situava de forma crítica front a la democràcia representativa i preferia un sistema de consells o formes de democràcia directa.
A sovint, continua sent estudiada com a filòsofa, en gran part per les seues discussions crítiques de filòsofs com Sócrates, Plató, Aristòtil, Immanuel Kant, Martin Heidegger i Karl Jaspers, ademés de representants importants de la filosofia política moderna com Maquiavel i Montesquieu. Precisament gràcies al seu pensament independent, a la seua teoria del totalitarisme (Theorie der totalen Herrschaft), als seus treballs sobre filosofia existencial i a la seua reivindicació de la discussió política lliure té Arendt un paper central en els debats contemporàneus.
Com a fonts de les seues disquisicions, ademés de documents filosòfics, polítics i històrics, Arendt ampra biografies i obres lliteràries. Estos texts són interpretats de forma lliteral i confrontats en el pensament d'Arendt. El seu sistema d'anàlisis —parcialment influït per Heidegger— la convertix en una pensadora original, de tendència conservadora, situada entre diferents camps de coneiximent i especialitats universitàries. El seu devindre personal i el del seu pensament mostren un important grau de coincidència.