| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | {{En desenroll}}
| + | En [[termodinàmica]], la '''energia lliure de Gibbs''' ('''energia lliure''' o '''entalpia lliure''') és un [[potencial termodinàmic]], és dir, una [[funció d'estat]] [[Magnitut extensiva|extensiva]] en unitats d'energia, que dona la condició d'equilibri i d'espontaneïtat per a una [[reacció química]] (a [[pressió]] i [[temperatura]] constants). Se simbolisa en la lletra G mayúscula. |
| | | | |
| − | En [[termodinàmica]], la '''energia lliure de Gibbs''' ('''energia lliure''' o '''entalpia lliure''') és un [[potencial termodinàmic]], és dir, una [[funció d'estat]] [[Magnitut extensiva|extensiva]] en unitats d'energia, que dona la condició d'equilibri i d'espontaneïtat per a una [[reacció química]] (a [[pressió]] i [[temperatura]] constants).Se simbolisa en la lletra G mayúscula.
| + | == Definició == |
| | + | L'energia lliure de Gibbs (ΔGº = ΔHº - TΔSº; J en unitats SI) és la cantitat màxima de treball de no expansió que es pot extraure d'un sistema tancat termodinámicament (un que pot intercanviar calor i treball en el seu entorn, pero no matèria). Este màxim solament es pot alcançar en un procés completament reversible. Quan un sistema es transforma reversiblement d'un estat inicial a un estat final, la disminució de l'energia lliure de Gibbs equival al treball realisat pel sistema en el seu entorn, menys el treball de les forces de pressió. |
| | | | |
| | == Càlcul de l'energia lliure == | | == Càlcul de l'energia lliure == |
| Llínea 8: |
Llínea 9: |
| | </center> | | </center> |
| | | | |
| − | a on ''H'' és la [[entalpia]] ; ''[[Kelvin|T]]'' és la temperatura i ''[[Julio (unitat)|S]]'' és la [[entropia]] del [[sistema]]. Va ser desenrollada en els anys 1870 pel físic-matemàtic [[Estats Units|nortamericà]] [[Williard Gibbs]].
| + | A on ''H'' és la [[entalpia]] ; ''[[Kelvin|T]]'' és la temperatura i ''[[Julio (unitat)|S]]'' és la [[entropia]] del [[sistema]]. Va ser desenrollada en els anys [[1870]] pel físic-matemàtic [[Estats Units|nortamericà]] [[Williard Gibbs]]. |
| | | | |
| | + | == Unitats == |
| | + | En ser una magnitut extensiva, és dir, que depén de la cantitat de matèria del sistema, normalment es va a referir en unitats d'energia per unitat de cantitat de matèria. En el Sistema Internacional d'Unitats s'utilisa el J/mol, encara que també es pot utilisar kcal/mol si nos referim a l'energia de Gibbs en unitats de la IUPAC. |
| | + | |
| | + | == Referències == |
| | + | * Greiner, Walter; Neise, Ludwig; Stöcker, Horst (1995). Thermodynamics and statistical mechanics. Springer-Verlag. p. 101 |
| | + | * J.W. Gibbs, "A Method of Geometrical Representation of the Thermodynamic Properties of Substances by Means of Surfaces" |
| | + | |
| | + | == Bibliografia == |
| | + | * Marshall Leicester, Henry. (1971). El trasfondo histórico de la química. Courier Corporation. ISBN 978-0-486-61053-5 |
| | + | * Reiss, Howard (1965). Methods of Thermodynamics. Dover Publications. ISBN 0-486-69445-3 |
| | | | |
| | [[Categoria:Física teòrica]] | | [[Categoria:Física teòrica]] |
| Llínea 18: |
Llínea 29: |
| | [[Categoria:Ciència i tecnologia d'Estats Units del sigle XX]] | | [[Categoria:Ciència i tecnologia d'Estats Units del sigle XX]] |
| | [[Categoria:Estats Units en 1870]] | | [[Categoria:Estats Units en 1870]] |
| − |
| |
| − | {{Traduït de|es|Energía de Gibbs}}
| |