Diferència entre les revisions de "Narmer"
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
El seu pare podria ser el rei [[Ka]] o el rei [[Escorpí II]]. Es creu que fon el pare d'[[Aha]]. Si be, tradicionalment, es considera l'unificador de l'Alt i Baix Egipte, és possible que això fora un procés més llarc des d'abans de [[Menes]]. En el [[papir de Torí]] seguix als Shemsu Hor, els "seguidors d'Horus", encara considerats semidéus o reis mítics. | El seu pare podria ser el rei [[Ka]] o el rei [[Escorpí II]]. Es creu que fon el pare d'[[Aha]]. Si be, tradicionalment, es considera l'unificador de l'Alt i Baix Egipte, és possible que això fora un procés més llarc des d'abans de [[Menes]]. En el [[papir de Torí]] seguix als Shemsu Hor, els "seguidors d'Horus", encara considerats semidéus o reis mítics. | ||
| − | La seua capital podria haver estat en Nekhen, pero la necròpolis està en Abidos. El seu deu principal era Jetj-amentiu, representat per una espècie de gos, possible antecessor d'[[Osiris]]. Heròdot el fa el fundador de [[Memfis]], pero provablement es tractaria en tot cas d'obres de reconstrucció o de construccions parcials. | + | La seua capital podria haver estat en Nekhen, pero la necròpolis està en Abidos. El seu [[deu]] principal era Jetj-amentiu, representat per una espècie de [[gos]], possible antecessor d'[[Osiris]]. Heròdot el fa el fundador de [[Memfis]], pero provablement es tractaria en tot cas d'obres de reconstrucció o de construccions parcials. |
Se'n coneixen molts objectes trobats en molts llocs d'Egipte (Nekhen, Wadi Qash, Djebel Tjawti, Coptos, Minshat Abu Omar, Tell Ibrahim Awad, Buto..., e inclús en [[Palestina]], Tel Erani, Arad, En Besor, Halif o Nahal Tillah... i en [[Núbia]], en Kafr Hassan Dawood, prop del Wadi Tumilat). La més famosa és la paleta de Narmer. En dos llocs apareix en l'abreviació Nar, que alguns proposen que s'identifique en un sobirà diferent. Fon enterrat en Abidos, tomba B17-18, prop del seu probable fill i successor Aha. | Se'n coneixen molts objectes trobats en molts llocs d'Egipte (Nekhen, Wadi Qash, Djebel Tjawti, Coptos, Minshat Abu Omar, Tell Ibrahim Awad, Buto..., e inclús en [[Palestina]], Tel Erani, Arad, En Besor, Halif o Nahal Tillah... i en [[Núbia]], en Kafr Hassan Dawood, prop del Wadi Tumilat). La més famosa és la paleta de Narmer. En dos llocs apareix en l'abreviació Nar, que alguns proposen que s'identifique en un sobirà diferent. Fon enterrat en Abidos, tomba B17-18, prop del seu probable fill i successor Aha. | ||
| − | La seua dona fon [[Neithhotep]], probable mare d'[[Aha]], i que pel nom sembla originària del Baix Egipte. | + | La seua dona fon [[Neithhotep]], probable mare d'[[Aha]], i que pel nom sembla originària del Baix Egipte. |
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | * Amiran, Ruth (1974). «An Egyptian jar fragment with the name of Narmer from Arad». IEJ (en | + | * Amiran, Ruth (1974). «An Egyptian jar fragment with the name of Narmer from Arad». IEJ (en anglés). 24,1: 4-12 |
* Cervelló-Autuori, Josep (2005). «Was King Narmer Menes?». Archéo-Nil (en inglés) 15 | * Cervelló-Autuori, Josep (2005). «Was King Narmer Menes?». Archéo-Nil (en inglés) 15 | ||
* Gardiner, Alan (1994). El Egipto de los Faraones. Laertes. ISBN 84-7584-266-6 | * Gardiner, Alan (1994). El Egipto de los Faraones. Laertes. ISBN 84-7584-266-6 | ||
Última revisió del 13:07 8 nov 2024
Narmer o Menes, va ser un faraó de l'Antic Egipte, llistat com a primer de la I dinastia. Regnà cap a l'any 3150 a. C. Probablement, va tindre un llarc regnat d'entre 30 i 40 anys (Manetó li atribuïx 62 anys i la mort per un atac en una lluita contra un hipopótam).
El seu pare podria ser el rei Ka o el rei Escorpí II. Es creu que fon el pare d'Aha. Si be, tradicionalment, es considera l'unificador de l'Alt i Baix Egipte, és possible que això fora un procés més llarc des d'abans de Menes. En el papir de Torí seguix als Shemsu Hor, els "seguidors d'Horus", encara considerats semidéus o reis mítics.
La seua capital podria haver estat en Nekhen, pero la necròpolis està en Abidos. El seu deu principal era Jetj-amentiu, representat per una espècie de gos, possible antecessor d'Osiris. Heròdot el fa el fundador de Memfis, pero provablement es tractaria en tot cas d'obres de reconstrucció o de construccions parcials.
Se'n coneixen molts objectes trobats en molts llocs d'Egipte (Nekhen, Wadi Qash, Djebel Tjawti, Coptos, Minshat Abu Omar, Tell Ibrahim Awad, Buto..., e inclús en Palestina, Tel Erani, Arad, En Besor, Halif o Nahal Tillah... i en Núbia, en Kafr Hassan Dawood, prop del Wadi Tumilat). La més famosa és la paleta de Narmer. En dos llocs apareix en l'abreviació Nar, que alguns proposen que s'identifique en un sobirà diferent. Fon enterrat en Abidos, tomba B17-18, prop del seu probable fill i successor Aha.
La seua dona fon Neithhotep, probable mare d'Aha, i que pel nom sembla originària del Baix Egipte.
Referències[editar | editar còdic]
- Budge, Ernest Alfred Thompson Wallis (1885). The Dwellers on the Nile: Chapters on the Life, Literature, History and Customs of the Ancient Egyptians (en inglés). Londres: Religious Tract Society
- Mellaart, James (1979). «Egyptian and Near Eastern chronology: a dilemma?». Antiquity (en anglés). pp. 6-18
- O'Connor, David (2011). «The Narmer Palette: A New Interpretation». En Teeter, E, ed. Before the Pyramids (en inglés). Chicago: Oriental Institute of the University of Chicago. ISBN 978-1-885923-82-0
- Petrie, W. M. F. (1901). Royal tombs of the nombre Dynasty. Memoir (en anglés) 21. Londres: EEF
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Amiran, Ruth (1974). «An Egyptian jar fragment with the name of Narmer from Arad». IEJ (en anglés). 24,1: 4-12
- Cervelló-Autuori, Josep (2005). «Was King Narmer Menes?». Archéo-Nil (en inglés) 15
- Gardiner, Alan (1994). El Egipto de los Faraones. Laertes. ISBN 84-7584-266-6
- Schulman, A. R. (1991-92). «Narmer and the Unification: A Revisionist View». Buletin of the Egyptological Seminar (en anglés)
- Tallet, P.; Laisney, D (2012). «Iry-Hor et Narmer au Sud-Sinaï: Un complément à la chronology des expéditions minères égyptiennes». Bulletin de l'Institut français d'archéologie orientale (en francés) 112: 381-398
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Narmer.