Diferència entre les revisions de "Idioma irlandés"
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
}} | }} | ||
| − | El '''irlandés''' o gaèlic irlandés modern (''gaeilge'' en irlandés) és un [[Llengües goidèliques|idioma goidèlic]] de la família de [[Llengües indoeuropees]] originari d'[[Irlanda]] i parlat històricaent pels irlandessos. S' | + | El '''irlandés''' o gaèlic irlandés modern (''gaeilge'' en irlandés) és un [[Llengües goidèliques|idioma goidèlic]] de la família de [[Llengües indoeuropees]] originari d'[[Irlanda]] i parlat històricaent pels irlandessos. S'estima que el número de persones en l'illa que el parlen com a [[llengua nativa]] ronda entre 20.000 i 80.000, predominantement en les regions rurals occidentals. L'irlandés era la llengua principal d'Irlanda ans de que els anglesos la conquistaren durant l'[[Edat Mija]]. Des de [[1922]] en l'independència de la [[República d'Irlanda]] (dita originalment el Estat Lliure Irlandés), ha segut l'idioma oficial junt a l'anglés. En [[1998]] en l'Acort de Divendres Sant, fon reconegut oficialment com a llengua deminoria en [[Irlanda del Nort]], un pais constituyent del [[Regne Unit]]. El 13 de juny de [[2005]] s'aprobà i incluí com a idioma de treball en l'Unió europea entrant en vigor el 1 de giner de [[2007]]. El 22 de giner de [[2007]], el ministre Noel Treacy, el va gastar per primera volta en una reunió del''Consell de Ministres de l'Unió Europea''. |
| − | El departament de Gaeltacht de Asuntes rurals i comunitaris d'[[Irlanda]] estimà en el [[2003]] que | + | El departament de Gaeltacht de Asuntes rurals i comunitaris d'[[Irlanda]] estimà en el [[2003]] que al voltant de 1.500.000 persones aseguraven tindre coneiximent de l'idioma. En l'any [[2007]], dels 4,3 millons d'habitants que poseia l'illa, el 40,8% de la població era capaç de parlar-ho. |
Les comunitats i regions a on es parla l'irlandés es diuen [[Gaeltachtaí]] és [[Connemara]], en el [[Comtat de Galway]], incluint les [[Illes Aran]]. | Les comunitats i regions a on es parla l'irlandés es diuen [[Gaeltachtaí]] és [[Connemara]], en el [[Comtat de Galway]], incluint les [[Illes Aran]]. | ||
| − | Al ser | + | Al ser l'idioma un requeriment d'estudi en les escoles públiques del país, molts el parlen en fluidea com a segon idioma natiu. Encara que l'idioma principal al llarc de l'illa és l'anglés, existixen varios periòdics, revistes i emisores de ràdio en irlandés, especialment en els GAeltachtaí. Des de [[1996]] existix un canal de televisió dit Teilifís na Gaeilge (''Televisió del irlandés'') o TG4. |
| − | Els tres dialectes irlandesos principals són [[Ulster]] en el nort, [[Munster]] en el sur i [[Conacht]] en la regió central i occidental de | + | Els tres dialectes irlandesos principals són [[Ulster]] en el nort, [[Munster]] en el sur i [[Conacht]] en la regió central i occidental de l'illa. L'irlandés perteneix a la divisió gaèlica d'idiomes cèltics. |
== Veja's també == | == Veja's també == | ||
Revisió de 23:32 1 març 2010
| Irlandés Gaeilge | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | República d'Irlanda, Irlanda del Nort |
| Regió: | CGaeltacht |
Parlants:
|
1.8 millons
|
| Rànquing: | No està entre els 100 primers |
| Família: | Indoeuropea |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Irlanda, Irlanda del Nort, Unió Europea |
| Regulat per: | Foras na Gaeilge |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | ga |
| ISO 639-2 | gle |
| ISO/FDIS 639-3 | gle |
| SIL | |
Archiu:Extensioipercentagedelirlandes.png | |
| vore també: llengua | |
El irlandés o gaèlic irlandés modern (gaeilge en irlandés) és un idioma goidèlic de la família de Llengües indoeuropees originari d'Irlanda i parlat històricaent pels irlandessos. S'estima que el número de persones en l'illa que el parlen com a llengua nativa ronda entre 20.000 i 80.000, predominantement en les regions rurals occidentals. L'irlandés era la llengua principal d'Irlanda ans de que els anglesos la conquistaren durant l'Edat Mija. Des de 1922 en l'independència de la República d'Irlanda (dita originalment el Estat Lliure Irlandés), ha segut l'idioma oficial junt a l'anglés. En 1998 en l'Acort de Divendres Sant, fon reconegut oficialment com a llengua deminoria en Irlanda del Nort, un pais constituyent del Regne Unit. El 13 de juny de 2005 s'aprobà i incluí com a idioma de treball en l'Unió europea entrant en vigor el 1 de giner de 2007. El 22 de giner de 2007, el ministre Noel Treacy, el va gastar per primera volta en una reunió delConsell de Ministres de l'Unió Europea.
El departament de Gaeltacht de Asuntes rurals i comunitaris d'Irlanda estimà en el 2003 que al voltant de 1.500.000 persones aseguraven tindre coneiximent de l'idioma. En l'any 2007, dels 4,3 millons d'habitants que poseia l'illa, el 40,8% de la població era capaç de parlar-ho.
Les comunitats i regions a on es parla l'irlandés es diuen Gaeltachtaí és Connemara, en el Comtat de Galway, incluint les Illes Aran.
Al ser l'idioma un requeriment d'estudi en les escoles públiques del país, molts el parlen en fluidea com a segon idioma natiu. Encara que l'idioma principal al llarc de l'illa és l'anglés, existixen varios periòdics, revistes i emisores de ràdio en irlandés, especialment en els GAeltachtaí. Des de 1996 existix un canal de televisió dit Teilifís na Gaeilge (Televisió del irlandés) o TG4.
Els tres dialectes irlandesos principals són Ulster en el nort, Munster en el sur i Conacht en la regió central i occidental de l'illa. L'irlandés perteneix a la divisió gaèlica d'idiomes cèltics.
Veja's també
| Llengües celtes |
|---|
| G. Escocés · G. Manés · Galés · Irlandés · Bretó · Còrnic |