Diferència entre les revisions de "Estèvia"
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[File:Stevia rebaudiana foliage.jpg|thumb|250px|Stevia rebaudiana]] | ||
| + | |||
L''''estèvia''' (''Stevia rebaudiana'') és una espècie pertanyent al gènero '''Stevia'''. Este gènero arreplega unes cent cinquanta espècies d'herbes i arbusts de la família dels [[Girasol|girasols]] (''Asteraceae''), nativa a l'[[Amèrica del Sur]] i a l'[[Amèrica Central]] subtropical i tropical. | L''''estèvia''' (''Stevia rebaudiana'') és una espècie pertanyent al gènero '''Stevia'''. Este gènero arreplega unes cent cinquanta espècies d'herbes i arbusts de la família dels [[Girasol|girasols]] (''Asteraceae''), nativa a l'[[Amèrica del Sur]] i a l'[[Amèrica Central]] subtropical i tropical. | ||
| Llínea 5: | Llínea 7: | ||
== Descripció == | == Descripció == | ||
Són plantes perennes i alcancen els 0,9 m d'altura. Els seus fulls, lanceolats o elíptics i dentats, són alternes, simples, de color [[vert]] obscur lluent i superfície rugosa, a voltes algo velloses, de fins a 5 cm de llarc per 2 cm d'ample. Els seus talls, pubescents i rectes, solament es ramifiquen despuix del primer cicle vegetatiu, en tendència a inclinar-se. Les raïls són majorment superficials, encara que una secció engrossada s'afona a major profunditat; fibroses, filiformes i perennes, són l'única part de la planta en la que no es presenten els esteviósits. | Són plantes perennes i alcancen els 0,9 m d'altura. Els seus fulls, lanceolats o elíptics i dentats, són alternes, simples, de color [[vert]] obscur lluent i superfície rugosa, a voltes algo velloses, de fins a 5 cm de llarc per 2 cm d'ample. Els seus talls, pubescents i rectes, solament es ramifiquen despuix del primer cicle vegetatiu, en tendència a inclinar-se. Les raïls són majorment superficials, encara que una secció engrossada s'afona a major profunditat; fibroses, filiformes i perennes, són l'única part de la planta en la que no es presenten els esteviósits. | ||
| + | |||
| + | == Consum == | ||
| + | Els composts edulcorants de la planta estan continguts en major percentage en els fulls; en l'any [[1931]] els químics d'orige francés Marc Bridel i R. Lavieille varen conseguir aïllar els glucósits que provoquen el seu sabor, als que varen cridar esteviósits; i rebaudiósits. És entre 250–300 voltes més dolces que la sacarosa, els glucósitos d'esta espècie no afecten la concentració de [[glucosa]] en [[sanc]], per lo que resulten aptes per als [[Diabetis mellitus|diabètics]] i útils en dietes hipocalóriques. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 16: | Llínea 21: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Stevia rebaudiana}} | ||
| + | |||
{{Wikispecies|Stevia rebaudiana}} | {{Wikispecies|Stevia rebaudiana}} | ||
Última revisió del 18:38 6 nov 2024
L'estèvia (Stevia rebaudiana) és una espècie pertanyent al gènero Stevia. Este gènero arreplega unes cent cinquanta espècies d'herbes i arbusts de la família dels girasols (Asteraceae), nativa a l'Amèrica del Sur i a l'Amèrica Central subtropical i tropical.
La stevia rebaudiana és nomenada comunament fulla dolça, fulla de sucre, o simplement estèvia i és àmpliament coneguda per les seues fulles dolces. Com a substitut del sucre, el gust de l'estèvia és més suau i dura menys; encara aixina el seu extracte pot arribar a tindre un gust amarc o fins i tot deixar un regust de regalícia en concentracions altes.
Descripció[editar | editar còdic]
Són plantes perennes i alcancen els 0,9 m d'altura. Els seus fulls, lanceolats o elíptics i dentats, són alternes, simples, de color vert obscur lluent i superfície rugosa, a voltes algo velloses, de fins a 5 cm de llarc per 2 cm d'ample. Els seus talls, pubescents i rectes, solament es ramifiquen despuix del primer cicle vegetatiu, en tendència a inclinar-se. Les raïls són majorment superficials, encara que una secció engrossada s'afona a major profunditat; fibroses, filiformes i perennes, són l'única part de la planta en la que no es presenten els esteviósits.
Consum[editar | editar còdic]
Els composts edulcorants de la planta estan continguts en major percentage en els fulls; en l'any 1931 els químics d'orige francés Marc Bridel i R. Lavieille varen conseguir aïllar els glucósits que provoquen el seu sabor, als que varen cridar esteviósits; i rebaudiósits. És entre 250–300 voltes més dolces que la sacarosa, els glucósitos d'esta espècie no afecten la concentració de glucosa en sanc, per lo que resulten aptes per als diabètics i útils en dietes hipocalóriques.
Referències[editar | editar còdic]
- Estèvia en Tropicos.org
- Estèvia en The Plants List
- Fisberg, Mauro. «Metabolism of the Zero-Calorie Sweetener Stevia». Global Stevia Institute
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Barriocanal LA1, Palacios M, Benitez G, Benitez S, Jiménez JT, Jiménez N, Rojas V. Apparent lack of pharmacological effect of steviol glycosides used as sweeteners in humans. A pilot study of repeated exposures in some normotensive and hypotensive individuals and in Type 1 and Type 2 diabetics. Regul Toxicol Pharmacol. 2008 Jun;51(1):37-41. doi: 10.1016/j.yrtph.2008.02.006. Epub 2008 Mar 5
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Estèvia.
Wikispecies té un artícul sobre Estèvia.